El pròxim 20 de desembre a les 17 h la Plataforma Cultural Mozaika començarà una nova etapa amb la celebració de la Hanukkà a la Casa Adret de Barcelona. La trobada, que inclourà piscolabis i música sefardí interpretada des d’una mirada moderna per Davagariko Duo, serà el primer gran acte públic de la temporada d’aquest projecte orientat a promoure una vida jueva plural, oberta i enllaçada amb la societat catalana.
El rellançament de Mozaika arriba després d’un període de reflexió interna que ha donat peu a la creació d’una nova junta directiva. “Amb aquesta campanya volem consolidar una comunitat de gent activa i, sobretot, jove”, apunta el periodista Ofer Laszewicki, director i coordinador de la plataforma. “Volem sentir-nos partícips de la societat catalana, tenir més presència en el discurs i el debat públic amb tot allò que té a veure amb el judaisme i sobretot en el vessant cultural”, afegeix.
Per assolir els objectius, Mozaika treballarà per desenvolupar una veu pròpia incidint en l’àmbit mediàtic amb comunicats de premsa i publicacions a xarxes socials i amb iniciatives i projectes diversos adreçats a tota la societat. En aquest sentit, destaca l’acord de col·laboració signat amb la revista K. La revue, per difondre pensament i anàlisi des de la perspectiva jueva, així com la participació amb Internews, una iniciativa per combatre l’antisemitisme i la islamofòbia a escala europea.
Mozaika i la seva seu de Casa Adret són epicentre d’iniciatives diverses promogudes per socis i col·laboradors. Entre elles destaquen Musical Call, un concert mensual a Casa Adret per donar veu a artistes de músiques d’arres jueves; Alhayam, el pòdcast sobre Israel i el Pròxim Orient presentat per Paul Sànchez i el mateix Ofer Laszewicki; i l’Institut d’Estudis Jueus de Barcelona, que fomenta el pensament jueu amb tallers i seminaris.
«Més mans i més recursos»
Segons Laszewicki, la nova etapa requereix recursos per poder garantir el lloguer de la seu i finançar les activitats que s’hi duen a terme sense dependre exclusivament de projectes europeus de subvencions. Al mateix temps, Mozaika també busca “consolidar una base de socis més àmplia i col·laboradors compromesos amb l’acció”, apunta. “Ens trobem en un moment d’escoltar propostes i de conèixer gent nova”, descriu el periodista.
El director de Mozaika considera que els pilars del diàleg i dels vincles amb la societat són “l’acció i les coses pràctiques”. Com a exemple, recorda la recent trobada a la Casa Adret amb Yadbeyad, una plataforma d’educadors jueus i musulmans que es va desplaçar Barcelona procedents de diversos punts d’Alemanya. “Va ser un diàleg molt profitós en què també van participar líders de les comunitats locals”, detalla Laszewicki, convençut que aquestes accions “donen prestigi i situen Mozaika com el pont per al diàleg que volem ser”.
Preservar la memòria i la tradició amb l’obertura a noves formes d’expressió cultural i establint llaços amb Catalunya són, per al director de Mozaika, dues aspiracions no excloents. “Com a jueus sempre hem de fer un esforç per preservar la memòria i les nostres arrels. Saber d’on venim, recordar-ho i explicar-ho a qui no ens conegui a través d’accions en el marc de la nostra societat catalana”, apunta.
En una ciutat com Barcelona, en què la vida jueva institucionalitzada es desenvolupa al voltant de la sinagoga, que acaba sent un lloc on només va gent creient, religiosa i jueva, Mozaika té un tret diferencial. “Nosaltres anem més enllà d’aquest context i posem el focus en el fet que la resta de la societat catalana, sigui religiosa o laica, es pugui sentir a gust amb les nostres activitats i la nostra filosofia”, conclou Laszewicki, rostre visible d’una comunitat diversa i dinàmica, que recorda els seus orígens mirant cap al futur amb decisió i compromís.
