En el marc del Jubileu convocat pel papa Francesc, els bisbes de l’Església espanyola han fet públic un missatge amb motiu del Dia de la gent del mar, que se celebra avui, 16 de juliol, coincidint amb la festivitat de la Mare de Déu del Carme, patrona dels qui viuen i treballen al mar. Amb el lema “Maria, guia i esperança nostra”, el text expressa la proximitat i pregària dels bisbes envers les comunitats marineres.
El missatge, signat pel bisbe de Tui-Vigo, Antonio Valín, promotor de l’Apostolat del Mar, es presenta a través del departament Stella Maris, de la Subcomissió Episcopal per a les Migracions i la Mobilitat Humana. En ell es comparteixen els desafiaments i esperances de les gents del mar, i s’ofereix el suport humà i espiritual que promou aquest apostolat.
Maria, far en la nit i companyia per la gent del mar
Els bisbes recorden que Maria ha estat des de sempre un far en la nit per als navegants: “Vosaltres, que coneixeu de prop la incertesa de les travessies, la força de les marees i la fragilitat de la vida al mar, sabeu també què significa confiar en una presència que acompanya, protegeix i sosté”. D’aquesta manera, es posa en relleu el paper de la Mare de Déu com a consol en la soledat i fortalesa en les dificultats.
També es fa referència a les paraules del papa Francesc, que convida a redescobrir l’esperança en els signes dels temps. Una esperança cristiana que, segons el document, “no és ingenuïtat ni evasió, sinó la certesa que Déu no abandona mai el seu poble”. I és en el dia a dia dels treballadors del mar —en cada xarxa llançada, en cada jornada llarga, en la precarietat o en la distància— on es fa present aquesta esperança silenciosa.
Els bisbes assenyalen reptes i agraïments
En el missatge s’assenyalen els múltiples reptes que afronta el món del mar: la salut mental dels treballadors, la seguretat i regulació de la feina, la sinistralitat o la necessitat de millorar les embarcacions. Davant d’aquests desafiaments, monsenyor Valín fa una crida a posar la persona al centre i a defensar la seva dignitat per sobre de qualsevol afany de productivitat, incidint també en la necessitat d’una conversió ecològica per cuidar la casa comuna.
Finalment, el missatge agraeix la tasca de les famílies, dels qui treballen per la seguretat al mar i de tots aquells que ofereixen suport espiritual i social als ports. “Sou signes tangibles d’esperança enmig de la nostra Església i del nostre món. Que Maria ens sostingui a tots en l’esperança, ens aculli en la dificultat i ens apropi sempre al seu Fill Jesús, port de salvació”, conclou el text.
Missatge pel Dia de la Gent del Mar
Estimades germanes, estimats germans:
A finals de l’any passat, el papa Francesc, unit a tota l’Església, obria el jubileu de l’any 2025 amb el lema “L’esperança no defrauda” (Rm 5,5). A la butlla de convocatòria ens recordava que “al cor de cada persona nia l’esperança com a desig i expectativa del bé, encara que s’ignori què portarà el demà. La imprevisibilitat del futur fa sorgir sentiments contraposats: de la confiança a la por, de la serenor al desànim, de la certesa al dubte” (SNC 2).
Fins i tot amb aquests sentiments, el papa ens animava que aquest any fos una ocasió per reavivar l’esperança, perquè “l’esperança no defrauda, perquè l’amor de Déu ha estat vessat en els nostres cors per l’Esperit Sant, que se’ns ha donat” (Rm 5,1-2.5).
L’esperança neix de l’amor i es fonamenta en l’amor que brolla del cor de Jesús traspassat a la creu i, com ens diu sant Pau, l’esperança cristiana no enganya ni defrauda, perquè està fonamentada en la certesa que res ni ningú no podrà separar-nos mai de l’amor diví (Rm 8,35.37-39). Heus aquí per què la nostra esperança no cedeix davant les dificultats: “perquè es fonamenta en la fe, s’alimenta de la caritat, i d’aquesta manera fa possible que seguim endavant en la vida” (SNC 3).
L’apòstol sap molt bé que la vida humana està feta d’alegries i penes, de dificultats i goigs, però sap també que l’amor es posa a prova quan augmenten les dificultats i l’esperança sembla ensorrar-se davant del sofriment. En aquestes ocasions, enmig de la foscor es percep una llum que brolla de la creu i resurrecció de Crist.
En aquest context de l’any jubilar, temps de gràcia i renovació, temps d’espera i esperança, celebrem la festa de la gent del mar, la festa de la Mare de Déu del Carme, una ocasió entranyable en què, com cada any, elevem la nostra pregària i mirada a Maria; preguem amb vosaltres i per vosaltres.
Volem proclamar amb especial força, en aquest temps, a Maria, guia i esperança nostra. Vosaltres, que coneixeu de prop la incertesa de les travessies, la força de les marees i la fragilitat de la vida al mar, sabeu també què significa confiar en una presència que acompanya, protegeix i sosté. Maria, la Mare del Senyor, ha estat des de sempre far en la nit, estrella que guia els navegants, consol en la solitud i fortalesa en les dificultats, regaç tendre de recer i companyia en la distància.
L’esperança cristiana no és ingenuïtat ni evasió: és la certesa que Déu no abandona mai el seu poble; el mar no és només prova, també és promesa.
En cada xarxa llançada, en cada llarga jornada laboral, en la inseguretat enmig de tants conflictes, en la precarietat laboral, en les dures condicions de treball o en la distància… també hi és present l’acció silenciosa d’aquell que calmà la tempesta i que navega amb nosaltres en la barca de la vida, estenent-nos la mà.
El papa Francesc ens recorda que estem cridats a “redescobrir l’esperança en els signes dels temps que el Senyor ens ofereix” (SNC 7) i a “escrutar a fons aquests signes i interpretar-los a la llum de l’Evangeli” (GS 4). També ens urgeix a ser nosaltres «signes tangibles d’esperança».
Hi ha molts reptes en el món del mar, que tants viviu en el dia a dia, que tantes famílies pateixen, i que com a Església volem viure i acompanyar: el problema de la salut mental dels treballadors del mar; la regulació i seguretat dels mariners i pescadors; la millora de les embarcacions; la sinistralitat…
Aquí ens toca alçar la veu, profèticament, per recuperar la persona com a centre de tot, cercant la seva dignitat personal, laboral i familiar, abans que qualsevol guany o recerca desmesurada de productivitat, i sortir a l’encontre de la gent del mar en totes les seves vessants.
Al mateix temps, és urgent una conversió ecològica per tenir cura de la casa comuna i fer front als reptes que aquesta ens planteja a tota la societat, treballant plegats per construir el bé comú, i així ser signes tangibles d’esperança.
En aquest any jubilar, l’esperança troba en Maria, la Mare de Déu, el seu testimoni més alt. En ella veiem que l’esperança no és un mer optimisme, sinó un do en el realisme de la vida. Al llarg de la seva vida, com a mare i creient, com a deixebla fidel del seu Fill, en els goigs i en les foscors, Maria repeteix el sí donat a Déu en l’anunciació, sense perdre l’esperança ni la confiança en el Senyor.
Ella és la Stella Maris que confia i espera en tot esdeveniment de la vida, per molt escabrós que sigui, i ve en el nostre auxili, ens sosté i ens convida a confiar i continuar esperant en tot moment i en tota realitat.
A vosaltres, que treballeu al mar; a les vostres famílies; a aquells que vetllen per la vostra seguretat; i a tots els qui oferiu suport espiritual, social o humà als ports, us recordem i felicitem en aquesta festa de la Mare de Déu del Carme, agraint tot el vostre treball diari i el vostre esforç i interès en la promoció, la cura i la millora de la gent del mar. Sou signes tangibles d’esperança enmig de la nostra Església i del nostre món.
Que Maria ens sostingui a tots en l’esperança, ens empari en la dificultat i ens apropi sempre al seu Fill Jesús, port de salvació. Feliç dia de la gent del mar, feliç dia de la Mare de Déu del Carme.
El vostre amic i germà,
✠ Antonio Valín Valdés
Bisbe de Tui-Vigo
Promotor de l’Apostolat del Mar
