La italiana Maria Antonietta Crippa és una de les principals estudioses de l’obra d’Antoni Gaudí, amb una trajectòria que combina recerca acadèmica, divulgació i publicacions especialitzades. Arquitecta formada al Politecnico di Milano, ha dedicat dècades a estudiar com Gaudí integra art, religió, ciència i innovació constructiva en la seva obra, especialment en la Sagrada Família.
La seva aproximació a Gaudí no és només tècnica o formal: Crippa posa especial èmfasi en el valor simbòlic i espiritual del mestre català, ressaltant com la seva arquitectura transmet un missatge universal que va més enllà de la fe cristiana. Ha coordinat exposicions internacionals, publicat llibres de referència i actua com a acadèmica corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi.
En aquesta entrevista, Crippa comparteix la seva visió sobre la figura de Gaudí com a geni de l’arquitectura i com a model humà, analitza els reptes contemporanis de la Sagrada Família i reflexiona sobre el llegat cultural, espiritual i social del gran arquitecte català. La seva perspectiva combina coneixement rigorós, experiència pràctica i una profunda sensibilitat per la dimensió simbòlica i universal de l’obra de Gaudí.
Què li va atraure inicialment a vostè de Gaudí i què continua fascinant-la avui?
La meva primera trobada amb Gaudí va ser a través del llibre de Roberto Pane durant els meus estudis d’arquitectura a Milà. El que em va impressionar immediatament va ser la manera en què combinava una imaginació extraordinària amb un profund sentit religiós i espiritual. Vaig sentir que, per entendre realment la seva obra, calia veure-la en persona; així que vaig viatjar a Barcelona i visitar la Sagrada Família, una experiència que em va commoure i captivar de manera irreversible. Amb el temps, el que més em fascina és com Gaudí aconsegueix integrar fe, creativitat i vida quotidiana en una sola experiència arquitectònica, oferint un exemple de com l’art pot ser alhora bellesa, missatge i manera de viure.
Com ha canviat la seva percepció de Gaudí des dels anys 80-90 fins avui?
Als inicis, em centrava sobretot en aspectes formals i arquitectònics, com les solucions estructurals i els detalls ornamentals. Amb els anys, la meva comprensió s’ha enriquit i ara puc veure amb més claredat la profunditat simbòlica i espiritual de la seva obra. La Sagrada Família, per exemple, no és només un edifici, sinó un llenguatge visual que transmet valors universals: el respecte per la naturalesa, la transcendència de l’ésser humà i la recerca de la bellesa com a experiència compartida.
Per què considera que la Sagrada Família és una continuació de la tradició de les catedrals gòtiques?
Gaudí no copia el gòtic, però n’hereta l’esperit: la grandiositat de l’espai, la síntesi de les arts i la voluntat de crear un lloc que elevi l’ànima. La seva innovació no contradiu el passat, sinó que el reinventa: columnes que imiten arbres, llums que creen atmosferes màgiques i simbolisme religiós que continua el llegat de les grans catedrals medievals. Així, la Sagrada Família estableix un pont entre la història i la modernitat, mostrant com la tradició pot viure dins d’una nova visió artística.
Com contribueix la fusió de tradició i innovació a la universalitat del missatge del temple?
Gaudí sabia seleccionar amb cura els elements del passat que valia la pena conservar i, alhora, experimentar amb noves formes i tecnologies. Aquesta combinació fa que la Sagrada Família sigui una obra viva, que parla a qualsevol persona capaç de sentir l’espai, la llum i la música de la pedra i el vidre, independentment de la seva fe. La seva arquitectura és una forma de comunicació universal, que evoca emoció, misteri i admiració per la creativitat humana.
Pot la Sagrada Família transcendir les confessions religioses?
Sí. Els símbols religiosos de la Sagrada Família permeten una experiència de bellesa i misteri que pot ser compartida per qualsevol persona, sigui quina sigui la seva religió. Això no vol dir que tots els visitants adoptin el missatge cristià, sinó que poden sentir-se enllaçats amb una dimensió més profunda de la vida, del cosmos i de la condició humana, que Gaudí expressa a través de l’arquitectura i la llum.
Quins són els principals reptes actuals per respectar la coherència del projecte de Gaudí?
Mantenir la coherència implica entendre les intencions originals i aplicar-les amb fidelitat, encara que s’utilitzin tecnologies modernes. La geometria i els principis constructius que Gaudí va establir serveixen de guia, però també cal sensibilitat i respecte humà per preservar l’esperit de l’obra. El diàleg constant entre arquitectes, enginyers i artesans és fonamental perquè el projecte segueixi sent autènticament de Gaudí.
Les noves tecnologies són compatibles amb l’esperit de Gaudí?
Sí, sempre que s’utilitzin amb intenció i respecte. Les eines modernes permeten millorar la precisió, la seguretat i la durabilitat de l’obra, però no poden substituir el judici i la sensibilitat humana. És com quan es regala una rosa: el gest, el cor i la intenció donen valor al símbol; en el cas de la Sagrada Família, la comunitat de persones que treballa amb passió és el que manté viu l’esperit de Gaudí.
Quin missatge hauria de transmetre la Sagrada Família a les noves generacions?
Que la creativitat, la solidaritat i la responsabilitat poden coexistir. La Sagrada Família és un exemple de com els humans poden construir bellesa i sentit, i també comunitat i esperança. Ens recorda que les obres grans només són possibles quan es treballa amb un propòsit compartit i amb respecte per l’art, la cultura i la humanitat.
Com valora la reticència italiana a reconèixer el valor religiós de Gaudí?
Hi ha una certa resistència, especialment en contextos acadèmics, a reconèixer la dimensió espiritual de Gaudí. Moltes persones es veuen incòmodes davant de la seva imaginació exuberant i del simbolisme religiós. Aquesta actitud no és falta de sensibilitat, sinó una inèrcia cultural i intel·lectual que evita enfrontar qüestions profundes sobre el sentit del sagrat i la bellesa transcendental.
Quins valors humans i ètics destacaria en Gaudí més enllà de l’arquitectura?
Autenticitat, compromís i integritat. Gaudí va unir la seva vida amb la seva obra, buscant expressar la seva fe, la seva creativitat i la seva responsabilitat humana en tot el que feia. El seu exemple mostra que l’art i l’ètica poden caminar junts, oferint un model de vida que inspira tant arquitectes com qualsevol persona compromesa amb la bellesa i el bé comú.
Quin és el seu parer sobre una possible beatificació de Gaudí?
És evident que Gaudí va viure amb fe i moral excepcionals, i seria emotiu que l’Església el reconegués com a sant. No obstant això, considero que la seva veritable grandesa ja es manifesta en la seva obra i en la influència espiritual que exerceix. La beatificació seria un reconeixement oficial, però la seva obra ja parla per si sola i ja transmet el missatge de vida i fe que el caracteritza.
Què aportaria una beatificació al reconeixement de la seva obra?
Pot contribuir a comprendre millor la dimensió religiosa de la Sagrada Família, però el nucli essencial és la profunditat espiritual i cultural de la seva obra. Ja és un exemple de com la creativitat i la fe poden coexistir, i pot inspirar estudis i reflexions que enriqueixin la comprensió del seu llegat.
Què caldria perquè fos reconeguda internacionalment la dimensió simbòlica de Gaudí?
Cal temps, paciència i experiència directa amb les seves obres. La contemplació pausada i el diàleg entre cultures i disciplines són claus per apreciar la profunditat del simbolisme. El turisme massiu sovint impedeix aquesta experiència, però aquells que es prenen el temps de viure l’obra amb calma poden captar el sentit universal que transmet.
Com descriuria Gaudí en una frase avui?
Gaudí va ser un arquitecte i artista generós, capaç de posar el seu geni al servei de la felicitat de qualsevol persona disposada a descobrir les seves obres i a enllaçar amb el seu missatge de bellesa, espiritualitat i esperança.
Quina és la lliçó més important que les noves generacions poden aprendre de Gaudí?
Aprendre a veure la vida i la creació com un do immens, que cal respectar i celebrar amb devoció. La seva obra ens ensenya que la creativitat i la responsabilitat humana poden conviure en harmonia, i que és possible construir no només obres materials sinó també valors, comunitat i esperança per a les generacions futures.
