Amb motiu de la festivitat de sant Francesc de Sales, patró dels periodistes, el papa Lleó XIV va fer públic el passat dissabte 24 de gener el seu missatge per a la LX Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, en què posa l’accent en la necessitat de preservar les veus i els rostres humans davant els desafiaments que plantegen la intel·ligència artificial i les noves tecnologies de la comunicació.
En el text, el pontífex recorda que “el rostre i la veu són trets únics i distintius de cada persona” i adverteix que la seva manipulació o substitució pot afectar el nucli mateix de les relacions humanes. Segons assenyala, el repte actual “no és tecnològic, sinó antropológic”, ja que està en joc la manera com les persones es relacionen, pensen i es comuniquen.
Lleó XIV alerta del risc de delegar el pensament als sistemes d’intel·ligència artificial i demana “no renunciar al pensament”, tot advertint que, si bé aquestes eines poden oferir suport en tasques comunicatives, un ús acrític pot acabar erosionant les capacitats cognitives, emocionals i comunicatives de les persones. En aquest sentit, també assenyala que els algoritmes orientats a maximitzar l’impacte i l’atenció poden afavorir la polarització i debilitar la capacitat d’escolta i reflexió.
Per al papa, el més important no és en «el que aconsegueix o aconseguirà fer la màquina, sinó què podem o podrem fer nosaltres, creixent en humanitat i coneixement, amb un savi ús d’instruments tan poderosos al nostre servei». «Des de sempre —reflexiona—, l’home s’ha vist temptat a apropiar-se del fruit del coneixement sense l’esforç que suposa el compromís, la recerca i la responsabilitat personal. No obstant això, renunciar al procés creatiu i cedir a les màquines les nostres funcions mentals i la nostra imaginació significa enterrar els talents que hem rebut per a créixer com a persones en relació amb Déu i amb els altres. Significa ocultar el nostre rostre i silenciar la nostra veu».
El missatge posa igualment el focus en la simulació de les relacions i de la realitat en l’entorn digital. Així, el papa adverteix que la tecnologia pot explotar la necessitat humana de relació i crear mons artificials “fets a la nostra imatge i semblança”, que dificulten el trobament amb l’altre i afebleixen el teixit social, cultural i polític.
Responsabilitat, cooperació i educació
Davant d’aquests riscos, el pontífex proposa una possible aliança fonamentada en tres pilars: responsabilitat, cooperació i educació. En primer lloc, reclama responsabilitat a tots els actors implicats en l’ecosistema comunicatiu, des de les plataformes digitals fins als creadors de continguts i els legisladors, amb criteris de transparència, honestedat i servei al bé comú. Alhora, subratlla que cap sector pot afrontar en solitari els reptes de la innovació digital i defensa la necessitat de cooperar per construir una ciutadania digital conscient i responsable.
Pel que fa a l’educació, Lleó XIV destaca la importància de fomentar el pensament crític, l’avaluació de la fiabilitat de les fonts i la comprensió dels mecanismes que influeixen en la circulació de la informació, amb l’objectiu de promoure una cultura de la comunicació més sana i responsable.
El missatge s’emmarca en la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials, que l’Església celebra cada any i que arribarà a la seva seixantena edició el proper mes de maig. En aquest context, i en el tram final del text, el papa expressa el seu agraïment a totes les persones que treballen en l’àmbit de la comunicació i les encoratja a custodiar “el do de la comunicació com la veritat més profunda de l’ésser humà”, tot impartint la seva benedicció a aquells que contribueixen al bé comú a través dels mitjans.
