“Una expressió viva de la fe i una invitació a la reflexió i l’esperança”. Així va definir Joan Planellas, arquebisbe de Tarragona, l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus en l’acte institucional d’obertura del 75è aniversari de l’entitat, celebrat aquest passat dissabte 25 de gener a la seu del Círcol.
La cerimònia va comptar també amb la participació de l’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita; la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, i el director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, Ramon Bassas, que va oferir la conferència ‘Quan la processó va per fora’. Van estar acompanyats a la taula pel president de l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus, Jaume Piñol.
L’arquebisbe Joan Planellas va destacar el valor espiritual i comunitari de la Setmana Santa, celebració que va definir com “molt més que un patrimoni cultural”, i va assegurar que “aquest 75è aniversari és una oportunitat per renovar aquest compromís”.
Piñol, per la seva banda, va apuntar que aquests 75 anys de “tradició i fe compartida”, han estat possibles “gràcies a l’esforç i la dedicació de generacions que han treballat incansablement per mantenir viu aquest projecte col·lectiu”.
L’alcaldessa de Reus, Sandra Guaita, va parlar de la Setmana Santa com a element “cohesionador i dinamitzador” i com a “testimoni viu” de la història recent i de la identitat com la ciutat”, mentre que la presidenta de la Diputació de Tarragona, Noemí Llauradó, va destacar la projecció cultural i turística de la Setmana Santa de Reus. “És un orgull veure com aquesta tradició manté la seva essència i continua evolucionant amb il·lusió i compromís”, va afirmar Llauradó.

Trobar-se amb Déu: “una oportunitat de passar del jo al tu”
“Dir que ‘la processó va per dins’ és una expressió molt gràfica, una metàfora molt exacta. Parla de les preocupacions que van donant voltes i voltes, amb paciència i constància, i no s’exterioritzen mai”, va apuntar Bassas, tot recordat que noms de les advocacions de la Mare de Déu que surten per Setmana Santa són, per exemple, els de “Consol, Misericòrdia, Angoixa, Soledat o Amargura o Esperança”, els quals, per a Bassas, “semblen un quadre de serveis d’un psicoterapeuta”. “Davant les processons que van per dins de les societats modernes, el terapeuta ha de treure-les a fora per poder-les tractar i, si s’escau, curar”, va detallar el director general d’Afers Religiosos.
En un altre punt de la conferència, Bassas va explicar com els relats religiosos expressats a través de les processons tenen “una dimensió col·lectiva innegable”. “No és només que el que tenim dins surt fora, sinó que surt al carrer. Tot l’aparat al voltant de les processons de Setmana Santa que ha perdurat fins avui, i que per molts anys, és inconcebible sense un entorn urbà”, va remarcar.

Bassas va destacar els canvis socials produïts a Catalunya i Espanya des d’ençà que va néixer l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa de Reus, en ple franquisme. En aquest punt, va subratllar que el més important va ser “el pas d’un règim dictatorial i nacionalcatòlic a un règim de llibertats”. “També —va afegir— el pas d’una església identificada amb el règim sorgit del bàndol victoriós d’una guerra mortífera a una església plenament identificada amb la lluita per la llibertat i la democràcia, amb testimonis memorables al servei del país i dels més desvalguts”.
El director general d’Afers Religiosos va posar fi a la ponència recordant que, per Setmana Santa, “veure Déu masegat, torturat i mort, exactament com tants i tants a la nostra vida i al nostre món, capgira del tot la idea del Déu tapa-forats amb la que ens conformem tan sovint”. Així, va instar a “capgirar l’ordre amb el qual tractem els qui ens envolten”. “Trobar-me Déu al meu camí és una oportunitat de passar del jo al tu. I tu i jo, i tots els altres i els que ens esperen als carrers cada dia, som els convidats a la taula parada d’una vida digna i plena per tothom que hi ha al final de la processó”, va concloure.
Un programa farcit d’actes culturals i de divulgació històrica
En l’acte, es van presentar els principals esdeveniments programats per commemorar aquest aniversari, que s’estendran al llarg del 2025, així com la presentació del logotip commemoratiu, dissenyat per Ramón Pérez. Un programa en què destaca, per exemple, una exposició que es podrà visitar del 7 de març al 5 d’abril al passeig comercial El Pallol; la representació de “La Passió” al teatre de les Germanetes dels Pobres, el 27 d’abril, o la publicació d’un llibre commemoratiu amb aportacions històriques de l’historiador Josep Fàbregas, el radiofonista i comunicador Enric Tricaz, el filòleg i membre de Carrutxa, Ferran Sugranyes o l’escultora Mercè Bessó.