La Sala de Premsa de la Santa Seu va acollir aquest dimecres 2 de juliol la presentació oficial del Manifest dels Joves Cristians d’Europa, un document fruit de la inquietud, la fe i l’impuls missioner de centenars de joves del continent. Amb l’objectiu de renovar el rostre espiritual d’Europa i de l’Església, el text comença amb una declaració contundent: “No som turistes de l’espiritual. Som pelegrins de sentit”.
Mikel Garciandía Goñi, bisbe de Palència i representant del Comitè de Coordinació del Projecte, va recordar l’origen pastoral de la iniciativa: “Era rector del santuari de Sant Miquel quan a través de la xarxa de santuaris de Sant Miquel d’Europa, se’m va demanar coordinar els santuaris, allà vam iniciar una tasca pastoral en la qual volíem que els joves participessin d’aquesta iniciativa en un projecte d’evangelització que acabés a Roma el 2025”. I va afegir: “El que han dit els joves és que cal que hi hagi un punt de sortida potent i això havia de ser un Manifest que han anat teixint joves des de Portugal fins a Jordània i que serà proclamat oficialment el divendres 1 d’agost, a la Basílica de Santa Maria in Trastevere de Roma, en el marc del Jubileu dels Joves”.
El manifest pretén unir els joves cristians europeus sota una mateixa missió: “Un sol foc, un sol Crist, una sola missió”. Els signants es presenten com una generació marcada per les ferides i els dubtes, però també per la música, l’esperança i una convicció clara: “Crist és viu. I ens crida”. Definit com un “document profètic” i profundament europeu —però sense fronteres—, la iniciativa vol ser un testimoniatge generacional de fe en un temps de desencís i desconcert espiritual.
Els joves asseguren que volen tornar a les arrels cristianes d’Europa i recordar que “l’Evangeli no és passat: és foc viu encès per l’Esperit Sant”. Reivindiquen una generació que, tot i no ser perfecta ni homogènia, vol aixecar-se per servir, estimar i caminar, no pas per posseir poder. “Ens aixequem com a generació humana, assedegada, cercadora i creient”, afirmen.
Demanen una Església viva, jove i sense por, capaç d’escoltar-los i confiar en ells, sense domesticar la seva fe. Els joves no volen respostes prefabricades, sinó camins reals per seguir Crist. Volen que els santuaris tornin a ser llocs d’encontre i transformació, i que els camins d’Europa tornin a parlar de Déu.
Amb claredat, reclamen a l’Església espais i oportunitats per equivocar-se, per créixer i servir. Desitgen comunitats vives i pastors que caminin al seu costat. “No volem que ens tutelin. Volem caminar junts”, asseguren, tot apel·lant a una relació de confiança i corresponsabilitat dins l’Església.
Un dels moments més destacats de la roda de premsa va ser la intervenció de Fernando Moscardó Vegas, portaveu del Comitè Internacional del Projecte ‘Roma 25 – Santiago 27 – Jerusalem 33’, qui va parlar en nom dels milers de joves implicats: “Aquest text no ha nascut en un despatx, ni en una estratègia institucional, neix en una ferida i en la set d’una generació que hem patit, que busquem sentit, i que tot i així creiem, creiem que Crist és viu, que l’Església continua essent casa, i que Europa pot retrobar la seva ànima si s’atreveix a escoltar-la”.
I va concloure amb fermesa: “Aquest Manifest és un acte de fe, i una crida a l’esperança, és la veu d’una joventut que no volem quedar-nos al marge, que no temem dir amb força volem més, volem a Crist al centre, des d’aquí, des de Roma avui no venim a fer política, venim a proclamar l’Evangeli, a aixecar amb alegria una bandera que no és ideològica, sinó profundament espiritual i eclesial”.
En el marc del Jubileu de 2025 i coincidint amb diversos pelegrinatges a Roma, Santiago i Jerusalem, el manifest es converteix també en una crida a l’evangelització. “Triem caminar. Perquè seguir Crist no és quedar-se quiet”, afirmen. I deixen clar que l’anunci no es farà només amb paraules, sinó amb “vides autèntiques, música, xarxes, art, silenci i presència”, amb una fe que no imposa, sinó que proposa.
Traducció del Manifest dels Joves Europeus
No som turistes del que és espiritual. Som pelegrins de sentit. Venim amb motxilles plenes de dubtes, ferides, cançons i esperança. I amb una certesa al cor: Crist és viu. I ens crida. En un continent que sembla haver oblidat la seva ànima, nosaltres triem recordar. Recordar que vam ser creats per a la llibertat, que hi ha bellesa a seguir Jesús, que l’Evangeli no és passat: és foc avui, encès per l’Esperit Sant.
Ens aixequem com a generació: no perfecta, no uniforme, no ideològica. Sinó humana, assedegada, cercadora, creient. Ens aixequem no per tenir el poder, sinó per servir, estimar, caminar. Volem retornar a Europa les seves arrels. Que els camins parlin de Déu. Que els santuaris no siguin només monuments, sinó llocs de trobada i transformació.
Creiem que l’amor de Déu guareix. Que les ferides no ens invaliden: ens fan reals. Que no hi ha pecat que vença la misericòrdia, ni foscor que resisteixi la llum de Crist. Creiem en una Església viva, jove, sense por, capaç d’escoltar, d’obrir espais, de confiar en els joves sense domesticar la seva fe.
Triem caminar. Perquè seguir Crist no és quedar-se quiet. És deixar la comoditat, el cinisme, el “tant me fa”. És posar-se en camí. De Roma anirem a Santiago. De Santiago, a Jerusalem. I d’allà… al món.
Triem anunciar. No amb discursos buits, sinó amb vides autèntiques. Amb música, xarxes, art, silenci, presència. Amb una fe que no imposa, però proposa. Amb alegria, profunditat i sentit. Triem guarir. Ser rostre d’una Església que no jutja, sinó que acull. On ningú no sobra. On ningú no camina sol. On es pot plorar, riure, tornar a començar.
Demanem a l’Església que confiï en nosaltres. Que ens deixi equivocar-nos, servir, créixer. Que ens ofereixi camins reals, comunitats vives, pastors que caminin amb nosaltres. Demanem als joves del món: no apagueu la vostra set. No us conformeu amb una vida sense veritat. No deixeu que us venguin una llibertat buida. Veniu. Camineu. Digueu el vostre “sí”.
Des de Roma proclamem: Jesús és el Senyor! Som la seva generació! Som la seva Església! No som un experiment. No som un apèndix. Som el present de Déu per al món. I caminem cap al futur que no s’acaba: la vida eterna promesa pel Pare, guanyada pel Fill, i segellada en nosaltres per l’Esperit.
I per això proclamem aquest manifest: amb els nostres peus en camí, amb els nostres llavis en lloança, i amb els nostres cors oberts a l’Esperit.
Som testimonis!
Som pelegrins!
Som Església en marxa!
Amén.
