Aquest dissabte 22 de novembre, els Cinemes Verdi de Barcelona acolliran la preestrena d’Hospital de Campanya, un documental que entra, amb mirada serena i sense artificis, al cor de la parròquia de Santa Anna de Barcelona. El seu director, el periodista i professor Jordi Roigé, hi ha arribat després d’un llarg procés de maduració: “Quan vaig conèixer Santa Anna, em va captivar immediatament. Vaig sentir que hi havia una història que calia explicar”, recorda. La iniciativa va néixer d’ell mateix, tot i que, com explica, “la comunitat parroquial hi ha donat suport des del primer moment”.
Amb 44 minuts de durada, el film s’emmarca en la Mostra de Cinema Espiritual de Catalunya i proposa una immersió directa en aquest espai d’acollida, on cada dia voluntaris i persones sense llar comparteixen molt més que serveis bàsics. Roigé subratlla que retratar aquest univers demana “una sinceritat, un tacte i una honestedat extremes”. I és que Santa Anna no és només un lloc d’assistència, sinó un ecosistema fràgil on la vulnerabilitat, la fe i la fraternitat conviuen sense filtres. “Quan t’endinses en el seu dia a dia, descobreixes que hi ha un doble moviment: el dels voluntaris i el de les persones acollides. I s’entén que, en realitat, es fan un favor mutu”, reconeix.
El documental també dona protagonisme a una estudiant del Grau d’Infermeria de Blanquerna, que hi realitza les pràctiques. La seva presència fa evident que la cura, quan incorpora la dimensió comunitària, esdevé una eina transformadora. El rodatge, produït per Drecera, ha servit igualment com a camp d’aprenentatge per a estudiants de Comunicació, que han pogut seguir de prop els engranatges d’una producció documental real.
No és la primera vegada que Roigé filma entre les pedres centenàries de Santa Anna: ja ho havia fet fa 12 anys, en un documental dedicat a Pere Tarrés, el metge i sacerdot barceloní beatificat el 2004 i conegut per la seva tasca humanitària i el seu compromís amb la fe i l’atenció als malalts. Aquell entorn carregat d’història torna a convertir-se ara en una peça central del relat. “Aquestes parets han vist passar incomptables canvis. Són la prova d’una Església que continua viva, que respira”, subratlla el periodista.
El film inclou també reflexions de veus com la del teòleg i vicari de la parròquia, Xavier Morlans. Ell apunta que l’acollida massiva de població nouvinguda pot haver generat “un cert escàndol social”, com indica Roigé, però que Santa Anna s’ha convertit, malgrat tot, “en un model, un far i una línia d’acció molt coherent amb l’esperit bergoglià”. És en aquest context que el periodista deixa caure una de les seves idees més potents: “Les trinxeres —reals o fictícies— han omplert infinites hores de cinema. Però aquestes, les trinxeres de la precarietat i la dignitat quotidiana, gairebé no hi tenen espai”, admet.
A Hospital de Campanya, l’espectador no troba grans veus en off ni explicacions solemnes. “El públic rebrà informació de primera mà dels serveis que s’hi ofereixen i, sense intermediaris, veurà i viurà les accions del dia a dia”, explica l’autor de la peça. L’objectiu és clar: mostrar la realitat tal com és, amb totes les seves esquerdes i tota la seva llum.
Després de la projecció, el director conversarà amb Peio Sánchez, rector de Santa Anna i impulsor del projecte. La trobada vol aprofundir en el significat social i espiritual d’aquest espai que, amb discreció i perseverança, s’ha convertit en un símbol de la ciutat: un lloc on la solidaritat no és un discurs, sinó un gest diari.
