· 3 de juny de 2026
: Els convenis garanteixen la conservació, el manteniment i la continuïtat del culte a Sant Climent de Taüll, Sant Feliu de Barruera i Santa Maria de Gerri de la Sal

La Generalitat i el Bisbat d’Urgell reforcen la protecció del romànic de l’Alta Ribagorça i el Pallars

RedaccióRedacció· 9 de febrer de 2026
Compartir:
Trobada de les parts implicades. | Foto: Bisbat d'Urgell

La Generalitat i el Bisbat d’Urgell han formalitzat dos acords de cessió d’ús que han de garantir, durant les pròximes dècades, la preservació i la dinamització d’alguns dels principals testimonis del romànic pirinenc. Els convenis, impulsats per la Direcció General del Patrimoni Cultural i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, estableixen un termini de 60 anys per consolidar les actuacions de conservació, manteniment i difusió de diversos temples situats a l’Alta Ribagorça i al Pallars Sobirà.

Amb aquestes signatures, les institucions implicades refermen la voluntat de cooperació amb els ens del territori i amb els organismes que ja gestionen aquests espais, amb l’objectiu de protegir un llegat d’alt valor històric i cultural i garantir-ne la transmissió a les generacions futures.

Pel que fa a la Vall de Boí, l’acord afecta les esglésies de Sant Climent de Taüll i Sant Feliu de Barruera, propietat del Bisbat d’Urgell i integrades al Consorci Patrimoni Mundial de la Vall de Boí. El document permet que aquest ens continuï exercint les funcions de restauració, conservació i manteniment, alhora que facilita l’impuls de noves inversions i l’accés a programes de finançament com el del 2% cultural.

Sant Climent de Taüll.

El pacte preserva també la celebració del culte, un dels elements vinculats als valors patrimonials que van avalar la inclusió de les esglésies romàniques de la vall a la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. El consorci assumirà el manteniment ordinari i la programació d’activitats culturals compatibles amb el caràcter religiós dels temples.

Sant Climent de Taüll, consagrada l’any 1123 sobre un edifici anterior, és considerada un dels models més representatius del romànic català, amb planta basilical, tres absis i un esvelt campanar de torre. La imatge del Crist en Majestat associada al temple s’ha convertit en una icona internacional d’aquest període artístic.

A Sant Feliu de Barruera, en canvi, conviuen elements dels segles XI i XII, visibles especialment en els absis, que evidencien les diferències en tècniques i acabats constructius.

Sant Feliu de Barruera.

El segon conveni se centra en l’església-monestir de Santa Maria de Gerri de la Sal, al municipi de Baix Pallars, també propietat del Bisbat. La gestió serà assumida per l’Ajuntament i l’Agència Catalana del Patrimoni Cultural, que coordinaran les actuacions destinades a restaurar el conjunt, garantir-ne la preservació i potenciar-ne la difusió.

La voluntat és afavorir-ne els usos culturals, socials i patrimonials, sense renunciar a la funció litúrgica que l’Església hi ha mantingut històricament. Amb orígens en una antiga fundació d’època visigòtica, el monestir es consolidà a partir del segle IX i esdevingué, als segles XII i XIII, un referent del romànic llombard al Pallars Sobirà.

Santa Maria de Gerri de la Sal.

En conjunt, els acords fixen un marc estable de col·laboració entre administracions i titulars per reforçar la cura i la projecció pública d’uns monuments cabdals per entendre la història i la identitat cultural del país. Si vols, puc preparar una versió més curta tipus nota de premsa o adaptar-la al nombre de caràcters d’un mitjà concret.

Llegeix més sobre:
Compartir notícia:

Deixa el primer comentari

També et pot interessar: