1 El Senyor em va comunicar la seva paraula. Em digué:
2 —Per què aneu propagant aquesta dita per la terra d’Israel:
»“Els pares menjaven raïm verd,
i als fills se’ls esmussen les dents”?
3 »Jo, el Senyor Déu, afirmo, tan cert com visc, que a Israel no repetireu més aquesta dita. 4 Totes les vides humanes són meves, tant la del pare com la del fill. Totes dues són meves. Només el qui pequi morirà.
5 »L’home just viu rectament i obra el bé. 6 No pren part en els àpats idolàtrics que se celebren dalt de les muntanyes ni posa la seva confiança en els ídols repugnants del poble d’Israel. No deshonra la dona d’un altre ni s’acosta a la seva quan té la menstruació. 7 No oprimeix ningú, restitueix les penyores als deutors i no roba mai res. Comparteix amb el famolenc els seus aliments i dona vestits al qui no en té. 8 Presta sense usura i sense cobrar interessos, defuig de fer-se còmplice de la injustícia i dona sentències justes en els plets, 9 segueix els meus preceptes, observa els meus decrets i els posa realment en pràctica. Aquest home just certament viurà. Ho dic jo, el Senyor Déu.
10 »Però si aquest home té un fill violent i sanguinari que comet alguna de les coses prohibides, 13 aquest fill no viurà pas: certament morirà, perquè ha comès totes aquestes abominacions i ell mateix serà responsable de la seva mort.
30 »Per tant, poble d’Israel, jo jutjaré a cada un segons la seva conducta. Us ho dic jo, el Senyor Déu. Convertiu-vos i aparteu-vos de totes les infidelitats, si no voleu que les vostres culpes us facin caure de nou. 31 Desfeu-vos de totes les vostres infidelitats, renoveu el vostre cor i el vostre esperit. Poble d’Israel, per què hauríeu de morir? 32 Jo no desitjo la mort de ningú. Convertiu-vos i viviu! Us ho dic jo, el Senyor Déu.
Salm 51,12-15.18-19.
12 Déu meu, crea en mi un cor ben pur,
fes renéixer en mi un esperit ferm.
13 No em llancis fora de la teva presència,
no em prenguis el teu esperit sant.
14 Torna’m el goig de la teva salvació,
que em sostingui un esperit magnànim.
15 Ensenyaré els teus camins als pecadors
i tornaran a tu els qui t’han abandonat.
18 Les víctimes no et satisfan;
si t’oferia un holocaust, no me’l voldries.
19 La víctima que ofereixo és un esperit que es penedeix;
un cor penedit i humiliat,
tu, Déu meu, no el menysprees.
Mt 19,13-15.
13 Alguns presentaren a Jesús uns infants perquè els imposés les mans i pregués per ells, però els deixebles els renyaven. 14 Jesús digué:
—Deixeu estar els infants: no els impediu que vinguin a mi, perquè el Regne del cel és dels qui són com ells.
15 I, després d’imposar-los les mans, se’n va anar d’allí.
