Quatre dones i tres nenes d’entre quatre i setze anys van morir i un nadó va resultar desaparegut aquest passat dimecres 28 de maig al matí a pocs metres del port de La Restinga (El Hierro) quan la barcassa en què viatjaven 160 persones arribava a l’illa canària després d’un viatge de deu dies en condicions extremes.
Una nova tragèdia que va ser captada per les càmeres de la televisió canària i que va posar en moviment tota la població de l’illa, des dels veïns que es van llançar a l’aigua per ajudar els equips de rescat fins als voluntaris de les entitats que van atendre, una estona després, els supervivents d’aquest nou drama migratori a la ruta atlàntica, la més mortífera del món en els darrers anys.
“Després d’alguns períodes en què van arribar autèntiques onades de gent, ara feia dues setmanes que no rebíem cap embarcació i la situació era de relativa calma,” explica a Flama Darwin Rivas, rector de quatre parròquies a l’illa d’El Hierro i voluntari de l’ONG Corazón Naranja al Centre d’Acollida Temporal de Migrants de San Andrés.
Des d’aquest espai, el capellà i altres voluntaris d’entitats que treballen sobre el terreny van atendre poc després de l’accident els més de 150 supervivents d’una tragèdia que, com reconeix Rivas, va provocar un “dolor brutal” en tots els residents de l’illa. “Va ser molt dur haver de consolar persones que acabaven de perdre fills i germans. A més a més, en el grup hi havia un nen de tres anys que es trobava sol”, relata el sacerdot.
L’embarcació, procedent de Guinea Conakry, va bolcar minuts després de dos quarts de nou del matí mentre feia la maniobra d’entrada al port. “Encara no se sap què va passar, ja es veurà en la investigació. Però va ser terrible per a tots nosaltres, ja que tant els treballadors com els voluntaris de Creu Roja, Protecció Civil, Salvament Marítim, Policia Nacional, Guàrdia Civil, i els equips mèdics som una família”, apunta Rivas.
Poques hores després de la tragèdia, el capellà va haver de consolar també policies que “van plorar impotents per no haver pogut salvar de la mort aquelles set persones”. “Hem de tenir present —continua— que són éssers humans i tenen fills, i per ells va ser terrible veure morir aquells infants amb les seves mares després d’una travessia marítima de deu dies en condicions summament precàries”.
Com a voluntari al Centre d’Atenció Temporal, el capellà s’encarrega de rebre les persones migrants, que habitualment hi arriben en autobús, i descobrir quina és la seva situació concreta per després derivar-los als diferents serveis (atenció mèdica, banys, carpes per dormir) en funció de les necessitats personals de cadascun.
“La nostra tasca és d’acollida, d’escoltar, estar amb ells. La major part de les vegades arriben desorientats i no tenen ni idea de quina és la seva ubicació exacta”, explica Rivas, que malgrat aquesta enèsima tragèdia s’aferra a l’esperança evitant “caure en el derrotisme de buscar culpables”. “El repte de l’acollida de persones migrants és tan gran, que representa una ocasió perque cadascú de nosaltres pugui unir les forces en una missió de solidaritat que posi de manifest la bondat de l’ésser humà”.
La ruta atlàntica, que uneix les costes de l’Àfrica Occidental amb l’arxipèlag canari, es confirma amb aquesta nova tragèdia com una de les més letals del món actual, amb 10.400 persones mortes només durant l’any 2024 segons l’ONG Caminando Fronteras“.
