El passat dimecres 21 de maig, Daniel Palau, va ser nomenat pel papa Lleó XIV bisbe de Lleida. El prevere de la diòcesi de Sant Feliu i fins ara degà de la Facultat de Teologia de Catalunya va comparèixer a la casa de l’Església de Sant Feliu per agrair el seu nomenament al pontífex i adreçar-se als fidels de totes dues diòcesis. Aquestes van ser les seves paraules.
Un any jubilar
M’adreço a la diòcesi de sant Feliu i a la diòcesi de Lleida. Imagineu-vos l’emoció, però també el respecte i el temor amb què ho faig.
Vivim l’any jubilar de l’esperança, tota la creació i nosaltres amb ella, som convidats a elevar la nostra vida amb un cant joiós que ressoni arreu amb força: «Al·leluia! Crist ha ressuscitat!».
Tots busquem l’esperança, de vegades, però, la busquem massa sols, és l’experiència de la vida que ens diu que quan compartim el camí, l’esperança es fa més evident en la nostra història. Aquestes darreres setmanes han estat eclesialment intenses, donant gràcies a Déu pel pontificat del papa Francesc i agraint a Déu l’arribada del papa Lleó XIV. Per vosaltres i per mi, la intensitat es manté, almenys en un doble sentit. Per un costat a vosaltres, diocesans de sant Feliu, que tant he estimat i estimo, perquè us tocarà de continuar acompanyant les comunitats presents en el territori amb paciència i enginy. I, per un altre costat, a mi se’m demana servir l’Església diocesana de Lleida com a nou bisbe.
Al costat d’aquesta intensitat hi ha un profund agraïment. Dono gràcies a Déu per tanta vida viscuda i compartida al llarg de la meva història. Recordo les parròquies de sant Paulí de Nola i de sant Josep Manyanet a Barcelona, després a Sant Just Desvern, Vilanova i la Geltrú, i Corbera de Llobregat del bisbat de sant Feliu, també tinc un agraïment molt sentit de la meva etapa a Roma i darrerament a la Facultat de Teologia de Catalunya de l’Ateneu Universitari sant Pacià.
No m’oblido dels pastors respectius d’aquestes diòcesis. El bisbe Xabier i el bisbe Salvador, a qui li arriba la merescuda jubilació. Gràcies a tots dos pel bon mestratge i la proximitat d’aquests dies.
Posar els peus a Lleida
Permeteu-me, des de la distància, una paraula per les diòcesis de Lleida. Voldria ben aviat posar-hi els peus. Tinc ganes de conèixer les comunitats allà presents, i així estimar-les, des de la proximitat i no pas d’una manera teòrica i abstracta. Tots som cridats a compondre un teixit de relacions madures on el Regne de Déu sigui una realitat per a tothom. Avui, com sempre, torna a ser el dia oportú per donar testimoni de la fe i descobrir-nos com a germans, al servei de tothom, amb respecte i estimació. L’Esperit Sant ens ajudarà, n’estic segur.
Déu s’apropa a cadascú per un camí que només Ell coneix, i al mateix temps ens convida a escoltar el seu Fill, Jesús, que ens diu: «estimeu-vos tal com jo us he estimat». L’Esperit Sant ens donarà la gràcia i la força per conjugar adequadament el verb «estimar», especialment en favor dels més necessitats, els amics de Jesús. Vull també allargar la mà als qui es troben allunyats de l’Església, pel motiu que sigui, tant de bo puguem reconstruir o crear espais de diàleg i encontre. Déu ho vol.
Conec la càrrega dels mossens i no oblido, tampoc, altres realitats diocesanes, com la vida religiosa. La missió és sempre un repte constant. Tindrem ocasions per compartir, fer-nos costat i cuidar l’esperança a què som cridats. Tinc també un sentit record pels germans d’altres confessions i pels creients d’altres religions, tant de bo puguem reconèixer la fraternitat que compartim.
Finalment, tinc també una mirada vers Maria, a Lleida, sota l’advocació de la Verge Blanca de l’Acadèmia. Ella va acceptar confiadament el pla de Déu, i així em convido i us convido, estimats diocesans de Lleida, a reconèixer que l’Esperit és qui ens acompanya i ens conforta.
Així és que he volgut que el lema episcopal triat m’esperoni i ens impulsi a tots a fer confiança al bon Déu. La confiança, de la que tant va parlar-ne santa Teresa de Lisieux és la clau de volta de tantes i tantes situacions de la nostra vida. El lema, doncs, l’he extret d’unes paraules de Jesús ressuscitat als seus amics, «Accipite Spiritum Sanctum» (Jn 20,22), «rebeu l’Esperit Sant».
Tant de bo puguem rebre i acollir en tot moment l’Esperit del Crist. Encara que de vegades sigui una petició desbordant serà també una invitació ferma a obrir-nos a la voluntat del qui ens ha estimat, del qui ens estima i del qui ens estimarà sempre, el bon Déu.
Acabo, mirant a Lleida i a sant Feliu. Continuarem fent camí. Ara ens toca, com sempre, d’intentar viure el present amb serenor i esperança, com una invitació que Déu ens fa per créixer i madurar en la fe. Moltes gràcies per tota l’amistat i tota la vida que he rebut al meu bisbat de sant Feliu. Però ara haig de dir, ben de cor, moltes gràcies al bisbat de Lleida per l’acollida que em feu i em fareu.
Moltes gràcies, també, per la confiança que el sant Pare Lleó XIV ha manifestat en la meva persona, i, òbviament, gràcies per la confiança que continuarem forjant entre tots, allà on siguem, a la llum de l’evangeli.
