El centre d’estudis Cristianisme i Justícia ha fet pública aquest dimarts la seva reflexió de Cap d’Any, titulada L’art de descobrir pous d’aigua viva. El text utilitza la metàfora dels saurins —les persones capaces de detectar corrents d’aigua subterrània— per convidar a descobrir i fer visibles corrents ocults d’esperança enmig d’un context social i polític marcat pel desànim.
La reflexió parteix del reconeixement que el 2025 es tanca amb la sensació generalitzada que ha estat un any pitjor que els anteriors. El document assenyala indicis objectius de preocupació, com la fragilitat i la ruptura de consensos bàsics per a la supervivència humana, els avenços insuficients davant el canvi climàtic i el creixement del negacionisme, el replantejament dels tractats sobre armament i la pressió per incrementar la despesa militar, així com el descrèdit d’organismes multilaterals i el qüestionament de la democràcia davant l’auge d’opcions autoritàries.
El text denuncia també la passivitat de la comunitat internacional davant la mort de milers de persones en conflictes com els de Gaza, el Sudan, Nigèria o Mali, i alerta del retrocés dels consensos sobre drets fonamentals, com el dret al refugi, cada vegada més subordinats a polítiques racistes i xenòfobes.
Malgrat aquest diagnòstic, la reflexió rebutja la resignació i adverteix del perill del discurs del “no hi ha alternativa”, que considera interessat i orientat a “matar l’esperança” i generar por i desconfiança. En aquest sentit, el document proposa exercir de “saurí” i aprendre a buscar esperança allà on habitualment no es posa el focus.
La declaració assenyala 4 àmbits on detectar aquests “corrents d’aigua viva”. En primer lloc, la tradició, llegida sense nostàlgia i amb sentit crític, com a font de paraules i testimonis que continuen interpel·lant sobre la manera de tractar l’altre, la bondat i la maldat o la lluita contra la idolatria. En segon lloc, reivindica els espais de celebració, capaços de trencar la linealitat alienadora de la vida quotidiana i d’obrir espais de gratuïtat, alegria, compromís compartit i sentit.
La reflexió identifica també en l’art i la cultura un espai de commoció davant la bellesa i de recerca espiritual, malgrat les dinàmiques del mercat i el consum. Finalment, posa l’accent en els corrents subterranis de la vida quotidiana: la solidaritat discreta, les cures, l’acollida i el compromís social que rarament ocupen titulars però que sostenen una realitat més humana.
Segons el text, aquests corrents sovint no atrauen l’atenció dels mitjans ni dels influenciadors, però constitueixen una “aigua viva” que amara una realitat invisible i que cal fer cada vegada més visible. Amb aquesta proposta, Cristianisme i Justícia tanca l’any amb una crida a mantenir-se en moviment i a no renunciar a l’esperança.
