Quan el cardenal i arquebisbe de Barcelona va pronunciar el seu nom en llatí i, tot seguit, els seus dos cognoms —”Omella Omella”— des del bell mig de la Capella Sixtina, en la primera tarda del conclave per elegir un nou pontífex que governi una Església catòlica en seu vacant des del passat 21 d’abril, la imatge transmesa en directe arreu del món va ser observada “amb absoluta expectació i contenint la respiració” des de Cretes, a la comarca del Matarranya, on el purpurat va néixer també un 21 d’abril, però de 1979.
Qui s’expressa amb aquestes paraules són veïns com els germans Fernando i Juan Luis Camps —el primer d’ells, alcalde d’aquesta població de la província de Terol i de poc més de 570 habitants— i José Manuel Omella, forner jubilat i familiar llunyà d’un home de qui “estem acostumats a veure’l assolir èxits en la seva carrera”, assenyala aquest últim. “Però aquest [constaten els tres, parlant de la seva primera participació en un conclave] és possiblement el moment més especial per a nosaltres i per a ell“.
Mentre l’alcalde no deixa de rebre trucades per part de diversos mitjans interessant-se per qui “cada mes d’agost té per costum venir a veure’ns i viure durant uns dies al costat de la seva germana Rosaura”, afirmen, el seu germà, conscient de la “transcendència del moment”, no va dubtar des que va veure per la televisió en “Juan José” a la Capella Sixtina, com el coneixen al seu poble, a gravar amb el seu telèfon mòbil aquella situació i fer-la viral a través de les seves xarxes socials: “Tothom ho comparteix”, sosté.
“És una persona molt estimada en aquesta terra”
Aquests primers dies de maig, el cardenal Omella ha tornat a aparèixer en les converses generades als carrers, a les cafeteries i a l’interior de les cases. Abans del conclave, durant l’esdeveniment i, com s’espera que passi, després: “Podríem dir que sempre el tenim a la ment, per la seva senzillesa i per la gran amistat que sempre ens confereix”, constata l’alcalde, per a qui tenir un paisà en la primera línia de l’Església “és un privilegi i un honor per al poble”, per la qual cosa se l’ha homenatjat en altres ocasions. De fet, Omella hi té el nom d’una plaça, per bé que “ser el centre d’atenció no lliga amb el seu caràcter”, rebla el batlle.
“Al marge de ser arquebisbe, cardenal o, si es dona la situació, papa, a Cretes i arreu de la comarca és una persona estimada, que visita els malalts i les famílies, que surt a caminar, que es posa a escombrar l’església si cal i que té predilecció per la nostra Ermita de la Verge de la Misericòrdia”, assenyala Juan Luis Camps, qui continua recordant, en moments destacats com aquest, la mare del cardenal, Laura Omella: “Ara ja supera els cent anys i es troba vivint en una residència, però, si fos més jove i més conscient del que està fent un dels seus tres fills, estic segur que gaudiria tant com ho estem fent nosaltres“.
