La participació de les víctimes i supervivents d’abusos i les seves famílies en els processos de reparació ha de ser el punt de referència central de tota acció. Aquesta va ser una de les principals conclusions a què va la Pontifícia Comissió per a la Protecció dels Menors durant la seva Assemblea Plenària, que es va celebrar del 16 al 20 de març a Roma amb l’objectiu de continuar avançant en les directrius universals per a la protecció de menors, que seran presentades al papa Lleó XIV a finals d’any.
La trobada va començar amb una audiència amb el papa Lleó XIV, que va “animar i va reafirmar la missió” d’aquest organisme creat el 2014 pel papa Francesc per acompanyar les Esglésies locals en l’enfortiment de la cultura i les estructures de prevenció i protecció dels menors en el si de l’Església. «L’Assemblea es va inaugurar expressant profunda gratitud al papa pel seu lideratge en reafirmar la missió central de protegir la dignitat de cada infant, adolescent i persona vulnerable confiada a cura de l’Església”, afirma la comissió en un comunicat difós per la premsa vaticana.
Durant la trobada, Thibault Verny, president de la comissió, va remarcar la necessitat d’una “escolta atenta, humilitat i responsabilitat compartida, en un moment en què els conflictes mundials continuen afectant els infants i les comunitats vulnerables”. Posterorment, els membres van escoltar presentacions d’experts com el professor Benyam Dawit Mezmur, que va parlar sobre els desafiaments de la protecció i la sostenibilitat a Àfrica, i dels líders de la iniciativa Acció Catòlica per la Infància, Robert Vitillo i Niluka Perera, que van tractar iniciatives de col·laboració entre institucions catòliques. Segons el comunicat, els membres “van reafirmar la urgència de promoure un esperit obert i col·laboratiu entre l’Església i els actors de la societat civil”.
Participació de les víctimes: un element clau
La Comissió també va revisar els seus procediments de sensibilització sobre el trauma per garantir la coherència i la claredat en totes les regions i va analitzar com els testimoniatges de les víctimes i els supervivents poden contribuir de manera més sistemàtica al desenvolupament de polítiques, la capacitació i l’Informe Anual.
En aquest punt, els membres reafirmen en el comunicat la visió del papa Lleó XIV que la participació de les víctimes, els supervivents i les seves famílies “no és un aspecte aïllat de la protecció, sinó el punt de referència central de tota acció”. I en relació amb informacions recents publicades per mitjans de comunicació sobre abusos, admeten que són un “dolorós recordatori del profund mal sofert per les víctimes i els supervivents i de les greus deficiències que han causat aquest mal dins de l’Església”. “La Comissió —asseguren— acull aquestes realitats amb tristesa, amb serietat i amb un compromís renovat d’escoltar, acompanyar i ajudar a garantir que la protecció, la rendició de comptes, la transparència i l’atenció als qui han patit danys continuïn sent el centre de la vida de l’Església”.
Avenços en les directrius universals
Els treballs centrals de l’assemblea van consistir a examinar l’actual etapa de desenvolupament del Marc de les Directrius Universals, i els debats es van centrar en “com fer-les més accessibles, culturalment adaptables i amb fonament espiritual”. En aquest sentit, es va posar l’accent en la importància d’un llenguatge clar i pràctic per a facilitar la seva implementació en diferents contextos i en la necessitat d’harmonitzar les directrius abans de presentar el text final al papa Lleó XIV a finals d’any. La Comissió “va renovar el seu compromís de proporcionar directrius que ofereixin a les Esglésies locals una eina concreta per a promoure pràctiques de protecció coherents, basades tant en els valors evangèlics com en els estàndards professionals”.
Informe Anual: eina global
La Pontifícia Comissió per a la Protecció del Menor va analitzar els avenços en les edicions de 2025 i 2026 de l’Informe Anual, posant l’accent en la funció d’aquest document com a eina global de rendició de comptes i mecanisme d’acompanyament. Els grups regionals van informar sobre els avenços i desafiaments en matèria de protecció, incloent-hi les disparitats de recursos, els sistemes de dades inadequades i la legislació en constant evolució. Les noves col·laboracions amb actors de la societat civil també estan ampliant la base de dades de l’Informe, integrant la recerca qualitativa i quantitativa.
Sobre aquest punt, es va destacar la importància d’incloure experiències directes i dades de conferències religioses, instituts i dicasteris competents de la Cúria Romana, per a abordar la creixent preocupació per la protecció en la vida religiosa, on qüestions de poder, cultura i tabús sovint dificulten la denúncia. Segons l’organisme, “les conclusions del tercer informe anual reflecteixen la consolidació del camí cap a una cultura de cura a les Esglésies locals i la vida consagrada”.
