El president de Càritas Catalunya, Salvador Busquets, ha demanat aquest dimarts 8 de juliol aprovar sense dilació la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme com a principal mesura per assolir l’objectiu de posar fi al problema d’accés a l’habitatge digne en el si de la societat catalana.
Ho ha fet en la roda de premsa de presentació de la Memòria 2024 de les Càritas diocesanes amb seu a Catalunya, celebrada a la seu del Col·legi de Periodistes de Catalunya en un acte que ha comptat també amb la presència d’Octavi Vilà, bisbe de Girona; Maria Dolors Puigdevall, directora de Càritas Girona; i Marina Pous, investigadora de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Catalunya.
Puigdevall ha obert la compareixença explicant que el treball conjunt de les deu Càritas diocesanes amb seu a Catalunya ha permès acompanyar 93.626 llars on viuen 237.662 persones. Unes xifres semblants a les de l’any anterior i que, segons l’entitat, mostren que les persones amb menys recursos no han pogut millorar la seva situació després de les crisis recents (gran recessió del 2008, Covid del 2020, inflació 2021) malgrat l’actual context de recuperació econòmica.
La Memòria 2024 remarca també l’aposta de Càritas per la inserció sociolaboral i l’economia circular que, a més a més portar-la a terme mitjançant el Programa Sociolaboral, es concreta a través de 10 empreses d’inserció, que han donat feina a 925 persones, amb un volum de gestió de 43 milions d’euros.
Pobresa extrema a les llars
Per la seva banda, Marina Pous ha situat les dades en un context de necessitats creixents en el si de la societat catalana, on els problemes relacionats amb l’habitatge empitjoren especialment per a les llars amb major vulnerabilitat. En aquest aspecte, la investigadora de l’Observatori de la Realitat Social de Càritas Catalunya (ORSCC), ha detallat que 1 de cada 2 llars (51%) no disposa d’un habitatge digne, i 6 de cada 10 llars no pot fer front a les despeses de l’habitatge (lloguer, relloguer, subministraments…). A més a més, el 51% no pot garantir una alimentació adequada.
Pous ha destacat que el 76% de les llars es troba en pobresa extrema, i en gairebé la meitat d’aquestes hi ha infants i adolescents que viuen amb fortes carències materials. “Això —ha advertit— atempta directament contra la igualtat d’oportunitats dins la nostra societat, perquè els estudis demostren que aquests infants i adolescents que han crescut amb carències materials tenen el doble de probabilitats d’esdevenir adults en situació de pobresa”.
Una altra dada revelada durant l’acte ha sigut que el 44% de les persones acompanyades per Càritas estan en situació administrativa irregular, amb un augment de 3 punts percentuals respecte a l’any passat. “Són persones essencials dins la nostra societat, però que es troben invisibilitzades i abocades a viure als marges del sistema, perquè no poden accedir a una feina dins el mercat formal, ni a un habitatge de lloguer”, ha sentenciat Pous.
Pous també ha destacat que des de Càritas s’acompanya persones que es troben totalment excloses del sistema, recordant que “només el 12,6% són perceptores d’una renda mínima, i d’aquestes, la majoria hi ha accedit perquè han estat acompanyades de manera presencial”.
Preocupació per l’habitatge digne
El president de Càritas Catalunya, Salvador Bosquets, ha manifestat que, tenint en compte l’anàlisi social efectuada per Càritas, les principals preocupacions de l’entitat se centren en “l’accés i manteniment d’un habitatge digne; una bona administració que permeti una protecció social efectiva; i el suport a les famílies amb infants i adolescents”.
Conscients que el de l’habitatge és “un problema complex i de llarg recorregut”, Busquets ha exigit prendre mesures per afrontar-lo, com ara ampliar el parc d’habitatge social i impulsar de manera decidida el parc de lloguer assequible amb la participació dels diferents agents econòmics i socials i tirar endavant la Proposició de llei de mesures transitòries i urgents per a fer front i erradicar el sensellarisme, en tràmit al Parlament des del passat mes de febrer amb el suport de la majoria dels grups.
En relació amb la segona preocupació, referent a una bona administració i protecció social, el president de Càritas Catalunya ha afirmat que “cal garantir l’accés als Serveis Socials Bàsics segons contempla la llei i facilitar el padró (també sense domicili fix) a totes les persones en el municipi on resideixen, també com ja preveu la normativa”.
Busquets ha instat a facilitar l’accés a prestacions d’ingressos mínims als col·lectius que es troben exclosos, garantint la compatibilitat de la prestació amb aquelles rendes del treball inferiors a la mateixa prestació”, i ha subratllat que l’estat del benestar ha de prioritzar les condicions de vida de les famílies en situació de vulnerabilitat, “garantint la gratuïtat i universalitat de l’etapa educativa 0-3, així com facilitar l’accés a prestacions bàsiques i a les activitats extraescolars; fins i tot una prestació universal per criança.
Per la seva banda, el bisbe Octavi Vilà, president de Càritas Diocesana de Girona, ha clausurat l’acte advertint, que, malgrat que “les dades que Càritas presenta anualment bé “podrien portar a la desesperança”, l’Església, el papa Lleó XIV i el Jubileu de 2025 demanen ser pelegrins d’esperança” en un món ple de patiment i conflictes.
