No es veu la llum al final del túnel de la guerra a Ucraïna. Així ho creu el fundador de la Comunitat de Sant Egidi, Andrea Riccardi, que reconeix que, dos anys després de la invasió militar del territori ucraïnès per part de Rússia, el conflicte bèl·lic “continua perversament”, a la manera tradicional, amb matances en el camp de batalla i bombardejos sobre la població civil. “No hi ha esperances que la cosa millori, precisament perquè no es pot escapar de l’embull d’empentes cap al recurs a les armes com a única solució”, afirma en una entrevista recent a Avvenire.
En el seu balanç després de vint-i-quatre mesos de conflicte, Riccardi adverteix sobre la necessitat, “cada cop més urgent”, de buscar nous camins de pau i de cessament de les armes, ja que “cada dia que passa comporta més mort i destrucció”. “Estem en una època de conflictes eternitzats que es prolonguen per un entrellaçament d’interessos globals”, denuncia el prestigiós historiador i assagista italià.
“Dos anys és un bon moment per a preguntar-se per a què serveix la guerra, per a què ha servit aquesta guerra”, reconeix Riccardi al mitjà italià. Així, recorda que tots aquests mesos d’enfrontaments han sumit Ucraïna en un període de grans dificultats que ha provocat la mort de milers de persones, els bombardejos constants de les ciutats i la destrucció de l’economia del país. “És impactant anar a Ucraïna i veure als amputats que tornen del front. En la resta d’Europa cal remuntar-se als anys cinquanta per recordar escenes similars”, afirma Riccardi, conegut per haver impulsat nombroses iniciatives de diàleg i diplomàcia des de la societat civil.
En la seva reflexió, l’intel·lectual italià recorda que durant els darrers dos anys, el poble ucraïnès “no ha tingut un sol dia de respir”. “El poder rus és cada vegada més fort en termes bèl·lics, mentre que Ucraïna ha de resistir amb forces cada vegada menors, i és poc probable que guanyi la guerra de desgast russa”, afirma, advertint que aquest factor dibuixa un “panorama obscur” en l’horitzó. No obstant això, recorda els dies en què va haver-hi negociacions per la pau a Ucraïna.
“En aquells moments, em va cridar l’atenció la intervenció del primer ministre britànic, Boris Johnson, que va instar als dirigents de Kíev a no dialogar. I no, la guerra és inútil, és una aventura sense retorn“, sentencia, abans de denunciar que s’han “descuidat culpablement la recerca de canals de pau”.
La missió de Zuppi
En aquest punt, remarca els avenços en el camí obert pel papa Francesc amb la missió encarregada al cardenal Zuppi. “Amb els seus viatges i trobades, Zuppi ha dissolt algunes dificultats de la part ucraïnesa amb la Santa Seu, fins al punt que avui Zuppi i Parolin són condecorats per Kíev. Amb Moscou s’ha obert un diàleg humanitari i també amb la Xina, amb una interessant conversa sobre la pau per al nivell de les relacions entre la Xina i el Vaticà”, assenyala Riccardi, que no nega “l’escepticisme amb què és observada la iniciativa de pau promoguda pel Papa. “No obstant això, la missió Zuppi ha establert una comunicació. Pocs països en el món l’han obert. Cal tenir tenacitat i paciència en una “inversió” a mitjà termini”, afirma.
Preguntat per les perspectives de futur, el fundador de Sant Egidi recorda que impulsar una iniciativa de pau ferma en el context d’una guerra oberta “no és un signe de feblesa” sinó el contrari, ja que és una manera de “superar una forma histèrica de viure el conflicte”. En aquest sentit, posa l’exemple de l’Afganistan. “Primer, ‘guerra justa’, guerra; després retirada total en poc temps, sense negociació real. Les conseqüències són evidents: una tragèdia per a l’Afganistan i els refugiats. No volem aquest destí per a Ucraïna. No volem abandonar Kíev, sinó assegurar el futur d’Ucraïna. És imperatiu revifar la imaginació de la pau”, conclou Riccardi.
