El dissabte 22 de novembre, l’església de Sant Esteve de Pallerols de Rialb va acollir la Festa de la Trobada de la Rosa, que recorda el moment en què, el 1937, sant Josepmaria Escrivà va trobar una rosa de fusta a terra i va decidir continuar el seu camí cap a Andorra. Aquella nit, el sacerdot havia passat hores en silenci, dubtant si fugir era fer la voluntat de Déu o si hauria d’haver tornat a Madrid. L’església, saquejada i silenciosa, semblava absorbir les seves inquietuds. Quan finalment va baixar a l’absis, la rosa, malmesa però intacta, li va confirmar el que cercava: continuar era el camí correcte, un petit senyal d’esperança enmig de la foscor de la guerra.
Enguany, la celebració va comptar amb la presència destacada de Josep-Lluís Serrano, bisbe d’Urgell i copríncep d’Andorra, que va presidir la missa per primera vegada davant prop de 150 participants. També hi van assistir representants de l’Opus Dei, diversos alcaldes i altres autoritats, posant en relleu la importància local i institucional de la trobada. Altres personalitats que han presidit la festa en edicions anteriors inclouen l’arquebisbe emèrit d’Urgell, Joan-Enric Vives, l’arquebisbe emèrit de Tarragona, Jaume Pujol, i l’abat emèrit de Montserrat, Josep Maria Soler.
Un vincle que neix de la fascinació per la història
Jordi Piferrer, vicepresident de l’Associació d’Amics del Camí de Pallerols de Rialb a Andorra, explica com va començar a sentir-se atret per aquesta realitat: “Com a enginyer industrial, viatjava setmanalment a Andorra per feina, però un dia em vaig desviar per conèixer aquests camins», rememora. Descobrir aquella ruta, plena d’història i records de fugitius, el va captivar immediatament. «Vaig comprendre que aquí hi havia alguna cosa que mereixia ser preservada, no només com a geografia, sinó com a memòria viva de persones que havien lluitat per la seva llibertat i fe”, afirma el barceloní. Aquella fascinació inicial el va portar a conèixer Josep Cirera, guia principal i un dels protagonistes de les expedicions amb sant Josepmaria, i a comprometre’s activament amb la tasca de l’associació.
Un bisbe compromès amb la memòria del lloc
La presència del bisbe Serrano va marcar especialment la celebració d’aquest any. Segons Piferrer, “Serrano va mostrar un interès genuí per la història del lloc i la memòria que preserva. Va parlar amb tothom, va escoltar experiències i es va implicar en el sentit profund de la trobada”. Aquesta proximitat i atenció al context històric posen de relleu la voluntat del bisbe de fer-se partícip del llegat que aquest indret representa.
Piferrer recorda també que ja havia conegut el bisbe en altres ocasions: a la presa de possessió a Andorra i en trobades al palau episcopal, on van convidar-lo expressament a presidir la Trobada. La seva participació consolida la rellevància de la festa dins el calendari religiós i cultural de la zona, i reforça la consciència que aquest racó de la Baronia de Rialb és un lloc on la memòria històrica es manté viva.
Preservar la memòria a través del territori
Per a l’associació, la Festa de la Trobada de la Rosa és sobretot una manera de preservar la memòria dels qui van travessar aquestes muntanyes fa 88 anys. “Aquest lloc té una força especial. Tot i els anys, permet entendre l’esforç i la decisió de persones que van haver de fugir per raons de consciència i van deixar una petjada en aquest paisatge”, explica Piferrer.
L’Associació, fundada el 2002, treballa en la recuperació dels camins històrics que van emprar els fugitius, en la reconstrucció de refugis i en la preservació de la rectoria i l’església com a llocs d’acollida i informació. També impulsa la recerca històrica i fomenta el coneixement de la cultura, la geografia i les tradicions de la Baronia de Rialb i l’Alt Urgell. Cada any, la celebració serveix per reunir fidels, caminants, famílies, alcaldes i representants de l’Opus Dei, creant un espai on la història i la memòria es mantenen presents, reforçant el valor del territori com a testimoni viu del passat.
La rosa que continua florint
Amb la presència del bisbe Serrano, dels representants de l’Opus Dei i dels alcaldes, la festa ha posat de manifest que Pallerols de Rialb és molt més que un punt geogràfic: és un lloc on la història, la fe i la memòria continuen presents. La rosa trobada fa 88 anys, enmig d’una nit fosca, continua simbolitzant perseverança, fe i esperit comunitari. Gràcies a l’esforç de l’associació i dels voluntaris, la memòria es manté viva i accessible, recordant que preservar un lloc no és només mantenir-lo físicament, sinó conservar el seu sentit i la seva història, perquè cada nova generació pugui llegir-la i sentir-la com a pròpia.
