No resignar-se al pessimisme ni a l’ansietat pel rendiment. Creure en l’Evangeli, ja que res del bé sembrat es perd mai. Aquests són els consells del cardenal Pietro Parolin, secretari d’Estat del Vaticà, a aquells que es volen comprometre amb la pau. “Cada gest de bondat, cada gest d’amor, cada gest de caritat, trobarà el seu espai”, assegura el diplomàtic italià en una entrevista a Avvenire en què comparteix la seva experiència d’home i de pastor compromès des de fa anys en la diplomàcia de la Santa Seu per trobar, inventar i forjar alternatives a allò que el papa Benet XV ja va descriure com “la massacre inútil” de la guerra.
Per a Parolin, de 71 anys, la pau és coratge. “Coratge sobretot de vèncer-nos a nosaltres mateixos. M’ha passat aquests anys, fins i tot fa poc, que moltes autoritats m’han dit que estan d’acord amb la posició de la Santa Seu sobre la pau. Cada vegada els he respost: aleshores digueu-ho, proclameu-ho, feu sentir la vostra veu i uniu-la a totes aquelles que hi estan en sintonia. Perquè el coratge de la pau es troba junts”, admet el purpurat, que va ser nomenat secretari d’Estat pel papa Francesc l’any 2013.
Durant la dècada de 1980, Parolin va cursar estudis a la Pontifícia Acadèmia Eclesiàstica, on es formen tots els capellans destinats al servei diplomàtic de la Santa Seu. Des d’aleshores, amb la confiança de Joan Pau II, Benet XVI i Francesc, ha desenvolupat una llarga trajectòria que l’ha portat a les nunciatures de Nigèria, Mèxic o Veneçuela i a participar, ja des de la mateixa Secretaria d’Estat, en importants fòrums de diàleg al Pròxim Orient i l’Àsia i a ser l’artífex de les negociacions per al restabliment de les relacions entre els Estats Units i Cuba i de l’acord entre la Santa Seu i la Xina.
Del Vietnam a Veneçuela
“En el meu servei hi ha hagut experiències boniques en molts països. Recordo, per exemple, la feina al Vietnam per intentar obrir espais cada vegada més amplis també a l’activitat de l’Església, de manera que es garantís la llibertat religiosa. Va ser un període molt interessant que em va fer agafar molt d’afecte al Vietnam”, relata l’eclesiàstic italià.
Però el país que li ha deixat una empremta més profunda ha sigut Veneçuela, on va fer de nunci apostòlic entre el 2009 i el 2013 i on va treballar per la col·laboració amb el Govern, amb vista a un compromís en l’àmbit de la justícia social i la lluita contra la pobresa i la delinqüència. “Em vaig enamorar una mica d’aquella terra intensa i del seu poble capaç de fortes passions i tan generós en les relacions humanes”, reconeix Parolin, que no pot ocultar el seu dolor pels patiments del poble veneçolà dels últims anys, que ha propiciat l’èxode de milions de persones a causa de la crisi econòmica i política. “Després —afegeix— hi va haver la intervenció nord-americana, que no va millorar gaire la situació. I ara aquest terrible terratrèmol que ha causat un desastre i que ha de desvetllar la nostra generositat”.
Amb la reobertura de la crisi veneçolana i la multiplicació dels conflictes arreu del món, Parolin qualifica de “dramàtic” l’escenari global actual, en què “s’ha ensorrat, en molt poc temps, el sistema creat després de les experiències terribles dels dos conflictes mundials del segle passat”. “El multilateralisme —així es diu aquest sistema— intenta afrontar de manera conjunta les disputes entre els Estats degudes a interessos diferents a través d’una sèrie de mecanismes. En lloc d’aquests últims, arxivats de cop i volta, ara s’hi ha imposat la cultura de la potència, com sosté el papa Lleó XIV a Magnifica humanitas”, apunta el cardenal, convençut que “la força del dret és substituïda pel dret a la força”.
El diplomàtic italià sosté que “la guerra neix d’un desequilibri profund que existeix en el cor de l’home” i que “el primer compromís és el de la conversió contínua de l’egoisme que ens envaeix com a individus i com a comunitat”. “Però la pau és possible, hem de creure-hi. És, però, una construcció diària i artesanal, com deia el papa Francesc. És feina de cadascú a través de la superació contínua del conflicte i la seva transformació en una oportunitat de creixement de les relacions humanes i socials”, detalla.
El desgast d’Ucraïna i el Pròxim Orient
Per a Parolin, el secret per ser un bon negociador rau a mantenir una actitud de confiança de cara a l’interlocutor, la convicció que junts es pot construir alguna cosa. “L’actitud contrària —adverteix— mina des de la base qualsevol negociació. Després, naturalment, cal ser molt lleial. El negociador diu el que pot dir i fins on ho pot dir, i no fa promeses en va; se cenyeix als fets i intenta precisament, a partir d’aquests, construir relacions amb els altres de bona fe”.
En aquest punt, reconeix que la negociació que més l’ha desgastat al llarg de la seva carrera té a veure amb els intents de posar fi a la guerra a gran escala entre Rússia i Ucraïna, que dura ja més de 4 anys. “Malauradament —admet— aquesta negociació no existeix encara, però la Santa Seu està molt compromesa en l’ajuda humanitària, en el retorn dels nens ucraïnesos des de Rússia i en els intercanvis de presoners”.
Pietro Parolin també porta la càrrega de les guerres sagnants del Pròxim Orient, un dels punts del planeta més devastats per la violència on, com comenta, “no s’aconsegueix resoldre el problema de fons, que és la situació dels palestins”. En aquest sentit, recorda que la Santa Seu va signar l’acord amb Palestina, reconeixent a la pràctica la fórmula dels dos Estats, cosa que han fet molts altres països arran de la massacre a Gaza. Així i tot, per al diplomàtic, la situació sobre el terreny esdevé cada cop més difícil també en altres territoris palestins ocupats. “Cisjordània, on s’hauria de constituir l’Estat de Palestina, està erosionat pels assentaments dels colons israelians. És una situació extremadament complexa en la qual sembla difícil trobar una sortida. Això no vol dir que no n’hi hagi. Potser hem de recórrer a un excedent de creativitat”, assegura.
Preguntat per l’anomenada “guerra justa”, el secretari d’Estat del Vaticà defensa que es tracta d’un concepte que s’ha de “repensar profundament”. “En la interpretació catòlica, la «guerra justa», és a dir, moralment justificable, és la de legítima defensa, sempre que compleixi una sèrie de característiques, la primera de les quals és la proporcionalitat. L’actual presència d’armes de destrucció massiva, però, canvia la perspectiva. I requereix una nova reflexió. No oblidem, a més, que les guerres també s’alimenten d’enormes interessos econòmics, sobretot pel que fa al rearmament. Molts en treuen profit, de la proliferació dels conflictes”, conclou el purpurat.
