Hi ha fotografies que resolen més preguntes que qualsevol comunicat oficial. La imatge difosa aquests dies per l’Arquebisbat de Barcelona n’és una. Després de setmanes d’incertesa sobre el destí del bàcul gaudinià regalat al papa Lleó XIV, la instantània confirma que l’obra va arribar a les mans del pontífex i que aquest la va examinar personalment abans de la missa del 10 de juny a la Basílica de la Sagrada Família.
La fotografia posa punt final a un recorregut que, fins ara, havia transcorregut gairebé en silenci. Se sabia que la peça havia estat concebuda expressament per a la visita papal, però el fet que no s’utilitzés durant la commemoració del centenari d’Antoni Gaudí havia deixat oberts molts interrogants. Havia arribat realment al Papa? L’havia vist? Quin havia estat el seu recorregut després del lliurament? La imatge ara feta pública resol, finalment, totes aquestes incògnites.
La instantània està presa a la sagristia de la Sagrada Família, instants abans de l’inici de la celebració. L’espai es reconeix per les grans portes de fusta, la columna de pedra i els característics òculs circulars del fons. És precisament la llum natural que penetra per aquestes obertures la que permet situar el moment de la fotografia: els raigs del sol de ponent entren amb força des de l’exterior i projecten un feix de llum sobre l’ambient, un detall que correspon als moments previs a la missa de la tarda.
Lleó XIV hi apareix revestit amb els ornaments litúrgics blancs i daurats, mirant directament a la càmera amb un lleuger somriure. Amb la mà esquerra sosté el bàcul gaudinià en una posició completament natural, com ho faria qualsevol celebrant abans d’una cerimònia. No és una fotografia improvisada amb l’objecte simplement sostingut entre les mans. El bisbe de Roma l’agafa correctament, n’assumeix el pes i l’equilibri, en un gest que transmet familiaritat amb la peça. Tot plegat converteix la imatge en molt més que un record protocol·lari: és la constatació visual que el regal va ser rebut i valorat personalment.
L’origen d’aquest moment cal buscar-lo dos dies abans. El dilluns 8 de juny, el joier i escultor tarragoní Joan Serramià va traslladar personalment el bàcul fins al Palau Episcopal de Barcelona. La peça viatjava dins d’un bagul de fusta construït expressament per a l’ocasió, concebut gairebé com un complement de l’obra. A l’interior, el bagul incorporava una inscripció en llatí dedicada expressament al papa Lleó XIV, un detall que reforçava el caràcter solemne d’una ofrena pensada fins al darrer detall.
Aquell lliurament es va fer amb la màxima discreció. Sense actes públics, sense fotografies i sense declaracions. El bàcul va travessar la porta del Palau Episcopal i va quedar incorporat al complex dispositiu de protocol que preparava la visita del Papa. A partir d’aquell instant, els seus promotors en van perdre completament el rastre. Ningú no sabia si la peça havia estat lliurada, si arribaria a mans del Papa o quin recorregut seguiria dins l’organització vaticana.
Els dies següents només van alimentar la incertesa. Durant la missa del 10 de juny a la Sagrada Família, Lleó XIV va presidir la celebració amb la seva fèrula habitual, que va estrenar el passat mes de gener reemplaçant la que van fer servir els papes anteriors des de Pau VI. El bàcul gaudinià no va aparèixer en cap moment de la litúrgia i l’absència d’imatges oficials feia pensar que el seu destí continuava sent desconegut.
Per això, la fotografia difosa ara adquireix una dimensió especial. No documenta únicament que el Papa sostingués la peça durant uns instants. Certifica que l’ofrena va culminar el seu recorregut i que el treball artesanal impulsat des de Catalunya va arribar al successor de Pere.
Per a Joan Serramià, autor de l’obra, la publicació de la imatge representa també una satisfacció profunda. Després de mesos de feina i de dies d’espera sense cap notícia sobre el destí del bàcul, veure’l finalment a les mans de Lleó XIV és la millor confirmació possible. Més enllà que no fos utilitzat durant la celebració, la fotografia acredita que la peça va ser rebuda, observada i sostinguda pel Papa, culminant així un projecte nascut de la societat civil.
El bàcul és una obra carregada de simbolisme gaudinià. La creu superior reprodueix la que corona la torre de Jesucrist de la Sagrada Família; la base de plata evoca els núvols i les formes de la façana del Naixement; el fust integra fusta d’olivera mil·lenària del Camp de Tarragona amb altres fustes nobles procedents dels cinc continents, com a símbol de la universalitat de l’Església. Finançat gràcies a petites aportacions particulars, el projecte va néixer amb una vocació plenament col·lectiva: oferir al successor de sant Pere una obra inspirada en el llenguatge espiritual i arquitectònic d’Antoni Gaudí.
Al capdavall, hi ha objectes que no acaben d’entrar a la història fins que una fotografia els dona context. Aquesta imatge fa exactament això. No mostra només un Papa sostenint un bàcul. Documenta el final d’un recorregut discret, iniciat amb un lliurament silenciós al Palau Episcopal de Barcelona i culminat, hores abans de la missa del 10 de juny, a la sagristia de la Sagrada Família. És la fotografia que faltava perquè la història quedés completa.
