Què sabem del cas de l’arquebisbe de Rabat, el cardenal salesià espanyol Cristóbal López Romero, que aquest dilluns va anunciar que s’apartava “temporalment” de les activitats públiques per no enterbolir una investigació preliminar davant suposades acusacions de “conducta inapropiada cap a dones adultes”?
Després del comunicat de la diòcesi, interpretat per gairebé tots els interessats com “una presa de postura” de López Romero, negant-se a amagar la polèmica al calaix, com desgraciadament passa en molts casos relacionats amb abusos a l’Església espanyola, hi ha moltes preguntes en l’aire. Intentarem desxifrar-ne algunes:
1.- De què se l’acusa?
Segons la informació publicada per Afp, i tal com ha pogut confirmar Religión Digital, les acusacions es van enviar per canal intern cap a la Nunciatura a Rabat, fa dos mesos, i parlaven d’una jubilada que col·laborava en la diòcesi, que no ha autoritzat a revelar el seu testimoni, però que es refereix a repetides agressions sexuals, així com el testimoni escrit d’una altra, enviat a la delegació vaticana al Marroc. No es parla d’abusos a menors, ni de situacions fora de la seva missió a Rabat, encara que en un principi s’apuntava que les denúncies es referien a fets entre 2009 i 2024, que inclourien l’estada de López Romero a Paraguai i Bolívia.
Inicialment, el testimoni arribat a Nunciatura acusa el cardenal de “gestos físics” que ella “va percebre com a inapropiats”, entre ells “abraçades particularment insistents i prolongades” i “un intent d’acostament físic que podria assimilar-se a un intent” de besar-la, del qual afirma haver escapat. Tal com relata Afp citant fonts diocesanes, altres tres dones haurien estat víctimes de “fets similars” durant la confessió, una cosa especialment greu en l’àmbit canònic.
2.- Quines mesures s’han pres?
Després de l’arribada de la denúncia a la Nunciatura, aquesta es va posar en contacte amb el cardenal, qui va negar “rotundament” les acusacions. El purpurat va tenir l’ocasió de trobar-se amb Lleó XIV fins a dues ocasions en aquestes setmanes. La primera, durant el viatge del Papa a Espanya. La segona, en el recent consistori de cardenals on, pel que sembla, el cardenal de Rabat va mantenir informat Prevost dels passos a seguir. Perquè, enfront del que alguns mitjans han publicat, l’arquebisbe no ha estat apartat, sinó que ha estat ell qui ha pres la decisió d’apartar-se temporalment per “no perjudicar” la investigació. No hi ha mesures canòniques cautelars contra ell. Durant aquest estiu, la responsabilitat de la diòcesi recau en el vicari general Marc Helfer.
3.- Com es desenvolupa la investigació?
En tres plans. En primer lloc, cal ressaltar que no existeixen denúncies contra López Romero en l’àmbit civil, tal com ha confirmat la Fiscalia del Marroc. En segon lloc, atès que algunes de les suposades denúncies parlen de “conductes inapropiades” en l’àmbit de la confessió, hauria d’aplicar-se una investigació en Doctrina de la Fe, competent en aquests àmbits. No obstant això, tal com ha pogut confirmar RD, no consta que hagi arribat cap petició a aquest dicasteri, la qual cosa fa pensar que, bé no s’ha produït res relacionat amb el confessionari, bé els fets no són rellevants, bé no afecten el purpurat. En tercer lloc, la investigació preliminar aniria a càrrec del dicasteri de Bisbes, que hauria nomenat un responsable, en coordinació amb la diòcesi de Rabat. En principi, la resolució no hauria de durar més de 90 dies.
4.- A quines penes pot enfrontar-se?
En cas que es demostrin abusos sexuals, la decisió hauria de ser exemplar, donada la condició de cardenal de l’acusat. La pèrdua dels seus drets com a purpurat, la seva dimissió (té 74 anys) i, en el cas de demostrar-se un delicte de “sol·licitació en la confessió”, les penes van des de la suspensió i privació de càrrecs fins a l’expulsió de l’estat clerical en casos greus.
El cas és especialment singular en el cas de López Romero, perquè no es tracta d’un membre del clergat secular (amb promesa de celibat), sinó d’un religiós (amb vot de castedat), que podria ser expulsat immediatament.
5.- Què opina l’acusat?
“Puc assegurar-te que mai he comès agressió, ni violència ni assetjament sexual”, afirmava aquest mateix dilluns, en conversa amb RD, el mateix López. Conscient de la gravetat de les acusacions, la diòcesi va emetre un comunicat, signat pel mateix cardenal, en el qual informa els fidels que “se m’acusa de conducta inapropiada cap a dones adultes. Aquesta situació ha portat a l’Església a obrir una investigació preliminar. Aquesta investigació està en curs i la porta a terme l’Església Catòlica Romana, amb la qual coopero”.
“Durant aquest període de investigació, per a no entorpir-la, em mantindré al marge, sense presidir cap celebració pública ni intervenir en cap activitat pastoral, i vostès ho comprendran”, afegia el purpurat, que en privat insisteix, rotundament, en la seva innocència.
Tant la diòcesi com els salesians mostren la seva “perplexitat” davant les acusacions contra el cardenal, i assenyalen que “mai” havien rebut queixa, ni pública ni privada, en cap dels seus destins anteriors. “Ni al Marroc”. Fonts pròximes a López Romero apunten a la possibilitat “d’una venjança”, encara que no aconsegueixen precisar a què es refereixen. “És un mal de retruc”, apunten uns altres, que han pogut conversar amb el purpurat en aquests dies i que, lamenten, “encara que les acusacions semblen poc consistents, el mal mediàtic ja està fet”.
En tot cas, tots esperen que, igual que “ha agafat el bou per les banyes, informant ell de la situació“, no “s’amagui en el silenci”, que augmenta la “sensació de culpabilitat”, alimentada per articles desafortunats que, pretenent disminuir l’entitat de les acusacions, el que aconsegueixen és donar credibilitat al relat de les denunciants. Que, i això és el fonamental, mentre no es demostri el contrari, només cal respectar, i instar la Santa Seu a una investigació ràpida, profunda i transparent.
Article original de Jesús Bastante, en col·laboració amb Religión Digital
