Aquest 4 de juliol, quan el seu país natal, els Estats Units, celebra el 250è aniversari de la seva independència, Lleó XIV va decidir fa mesos que el passaria a Lampedusa, un illot italià més a prop de Tunísia que de Sicília, tristament famós per l’arribada de migrants a les seves costes i els paorosos naufragis que des de fa anys han costat la vida a milers de persones a qui la misèria va portar a la desesperada intenció d’arribar com fos a aquesta primera frontera d’Europa.
Una «Porta d’Europa» que a Lampedusa és també un lloc físic, anomenat així no per casualitat i on aquest matí, poc després d’aterrar a les 9, el Papa, rebut per Alessandro Damiano, arquebisbe metropolità d’Agrigent, i altres autoritats civils, s’ha reunit breument amb una família migrant.
Abans, el pontífex s’havia dirigit amb cotxe al cementiri de Lampedusa per fer una ofrena floral a les tombes de diversos migrants. Posteriorment, s’ha dirigit al “Molo Favaloro” per a la benedicció de la placa que dona nom a aquest moll en honor al papa Francesc, qui ara fa 13 anys va triar aquest lloc com el seu primer viatge, ple d’un significat profètic que ara Lleó XIV ha volgut també remarcar (també a la missa) amb la seva presència i els missatges profunds que ha deixat en l’homilia de l’eucaristia que ha presidit a l’estadi Arena de Salina, davant la imatge de Nostra Senyora de Porto Salvo.
«El Papa continua acompanyant-vos, us sosté i us anima«, els ha dit, després de la salutació de l’alcalde de l’illa, i després de recordar l’estada del seu predecessor, Francesc, 13 anys abans en aquest mateix lloc, així com per agrair que hagin volgut canviar el nom del moll on arriben els migrants pel nom del Papa argentí.
«He vingut a agrair-vos, germans i germanes de Lampedusa, la proximitat que molts de vosaltres heu decidit exercitar. Ha tornat a passar el miracle de la compassió«, ha assenyalat el Papa en la seva homilia davant d’una multitud que l’escoltava al moll de l’illa italiana on, com ha destacat el pontífex, glossant el passatge evangèlic de Lluc, «aquí no només n’heu vist un, sinó milers de éssers humans caiguts a les mans de bandits que els desposseeixen de tot, els apallissen i se’n van, deixant-los mig morts».
«L’Evangeli ressona allà on els pobles es troben, les persones són acollides, les seves vides s’entrecreuen, les diverses cultures es posen en diàleg. Se silencia, tanmateix, allà on cadascú fa de si mateix una illa, on s’evita el contacte i l’intercanvi s’interromp», ha remarcat Prevost, incidint que «també hi ha qui tria no fer-se proïsme i qui decideix no decidir».
Un sistema que genera pobresa
«Els morts en aquest mar són víctimes de decisions preses o omeses. El desinterès pel bé comú i la corrupció en els llocs d’origen, un sistema econòmic mundial que genera pobresa i exclusió, la por que fomenta prejudicis i menyspreu, el pensament que aquests problemes no ens pertoquen, els càlculs criminals de qui es lucra a costa del drama dels altres, el pas lent i difícil d’una mera gestió de les emergències a l’elaboració de polítiques orgàniques i compartides: tot això reprodueix, avui, el precipitat ‘passar de llarg'», que s’esmenta en el passatge evangèlic.
En aquest punt, el pontífex ha lamentat que «malauradament, mai falta qui té por de contaminar-se per entrar en contacte amb els altres, negant així —fins i tot davant del sofriment i la mort— l’origen comú en Déu», fet que l’ha portat a «afirmar que la pertinença religiosa no ha de convertir-se mai en motiu de discriminació, com si la fe tingués límits i no fos, en canvi, una crida universal a la salvació. Allà on existien murs de separació, Crist els ha enderrocat. No hi ha amor de Déu sense amor al proïsme i no hi ha proïsme si jo no m’hi apropo. Aturar-se, commoure’s, abaixar-se, plorar davant del dolor dels altres —com ha fet Jesús— significa entrar en el moviment de l’amor, en el qual Déu s’ha revelat».
«Per això —ha afegit—, des d’aquesta vora d’Europa al mar Mediterrani, es veu millor la crida que el fenomen migratori adreça a la societat europea. Tant per aquest aspecte —com pel que fa a la transició ecològica i la promoció de la pau— Europa posseeix un potencial únic, que deriva de la seva història i de la seva cultura i, per això mateix, una responsabilitat equivalent».
L’apel·lació a Europa era directa, nítida, rotunda, clara, i en un moment en què s’aprova la construcció de centres per a deportacions en països fora de les fronteres de la Unió. «Per la seva posició geogràfica i per la seva estructura institucional, Europa té la capacitat —en aquesta àrea— d’afrontar la crisi de manera orgànica, inserint els primers auxilis en un pla estratègic de llarga durada, que sigui capaç d’acollir, protegir, promoure i integrar els migrants i, al mateix temps, treballar pel desenvolupament, de tal manera que ningú es vegi obligat a emigrar. Tot això vetllant pel respecte de la dignitat de cada persona. És un deure de les institucions públiques, però també de tota la societat civil i de l’Església».
“L’audàcia de pensar diferent”
Recordant el que havia dit fa unes setmanes a Tenerife, el Papa ha recordat que «també a Lampedusa la cultura de l’acollida té una vocació turística que, malauradament, pot sentir-se amenaçada per les rutes migratòries i desenvolupar-se en la indiferència o fins i tot en contraposició als seus aspectes més dramàtics. Per a molts, de fet, les vacances només impliquen distracció, lleugeresa, despreocupació. Fins i tot sembla que s’hagi d’aixecar un mur invisible entre el mar dels nàufrags i el dels estiuejants».
Davant d’ells, el Papa agustí els ha fet una petició: «Tingueu l’audàcia de pensar de manera diferent. A poc a poc, amb creativitat, aconseguireu que tothom qui vingui a passar un període, fins i tot de descans en aquesta illa, pugui tornar-se més humà en mesurar-se amb la vostra caritat, amb allò que el mar us ha ensenyat i amb les trobades que us han educat. Hi ha un autèntic descans allà on es retroba el sentit de la vida; hi ha un veritable benestar quan l’economia és justa i fraterna. En aquesta economia, la cura de la creació i l’amistat social s’uneixen en una síntesi que la humanitat busca avui».
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
