Manel Gasch: «Ara posem una càmera i un micròfon a allò que fem des de fa mil anys»

Manel Gasch, abat de Montserrat, fa un repàs de diferents temes d’actualitat en una entrevista publicada al canal de Youtube de l’abadia poques setmanes abans de la visita del Papa, prevista pel pròxim 10 de juny. En la conversa, el monjo benedictí parla de l’elecció de Lleó XIV, els valors de la vida monàstica, l’actualitat de la Regla de Sant Benet, així com de les noves tecnologies i els seus efectes sobre la societat.

«El Papa Lleó ha estat un religiós que el seu entorn ha escollit un parell de vegades com a superior, això en si mateix és com una garantia que el teu entorn ha valorat la teva manera de fer i de ser per escollir-te», apunta l’abat sobre una realitat que enllaça de manera directa amb la seva experiència viscuda al Monestir de Montserrat.

En el seu cas, l’abat recorda que l’elecció «va ser una gran sorpresa» personal, ja que no s’havia presentat de forma voluntària, sinó que van ser els membres de la comunitat els qui el van triar després de viure 25 anys de convivència. Gasch recorda en aquest punt que abans de ser elegit havia exercit durant 10 anys com a majordom del monestir, una tasca «transversal» que li va donar l’oportunitat de «tractar de prop molts monjos, dialogar i buscar consensos«.

A l’hora d’exercir aquesta guia sobre la comunitat, la mateix tradició monàstica benedictina ofereix una línia de prudència clara. Per això, l’abat defensa un govern basat en la col·legialitat i en la gestió interna realista, lluny d’idealitzacions.

Gasch classifica les seves funcions en dues dimensions: la interna o monàstica; i l’externa o pública. L’abat expressa clarament que té com a prioritat «ser l’abat monàstic del monestir» i gestionar la vida interna a través de la col·legialitat i de la «creativitat espiritual». També reconeix que la dimensió pública és complexa perquè hi ha una «gestió de l’expectativa» social que sovint sobrepassa les hores d’una persona.

El religiós benedictí insisteix en el seu compromís perquè «Montserrat sigui un lloc on s’aculli a tothom«, mantenint la identitat de defensa de la llengua catalana i de la litúrgia pròpia. En aquest sentit, la celebració del mil·lenari s’ha convertit en una fita que ha servit per establir ponts institucionals forts amb la societat.

Dues dimensions compatibles

Montserrat es defineix com un exemple clar de «presència i enculturació de la vida monàstica» on, segons explica l’abat, «fa mil anys que som aquí, per tant, durant mil anys hem estat benedictins». Aquesta trajectòria històrica demostra la viabilitat de la comunitat per mantenir-se «estables en la regla de Sant Benet«, la qual té la capacitat d’encarnar-se, fer-se present i donar fruits.

Tot i que l’alta afluència de visitants i la realitat del santuari podrien semblar allunyades de l’aïllament propi d’un monestir, la convivència d’ambdues dimensions s’ha consolidat històricament de forma compatible. Aquesta identitat es complementa amb una vocació cultural, heretada de l’esperit noucentista de l’abat Marcet, qui va enviar monjos a l’estranger, o va enriquir la biblioteca, o va potenciar la formació, deixant com a llegat el lema «lege» per a obtenir un bagatge que permet llegir la realitat.

Pel que fa al propòsit de la vida monàstica, s’afirma com a eix central que «l’objectiu d’un monestir és cercar Déu, mentre cerques Déu el que fas és testimoniar que tu tens fe en aquell qui cerques». Aquesta recerca, que mai es planteja com una seguretat absoluta sinó com una fe de la qual es dona testimoni, és l’únic requisit exigit a un candidat i és vàlid per a tota la vida del monjo. A més, es remarca que els monjos de Montserrat no són ermitans ni cartoixans, sinó que «intentem viure una vida de família» regulada per la regla, la qual funciona com un «instrument espiritual personal i un instrument que regula una comunitat».

Manca d’interioritat

Pel que fa a la vivència de la fe en el context contemporani, l’abat identifica un obstacle: «A Occident passa que estàs tan ple o tens el cap tan fora de tu mateix que no ets capaç de reconèixer que hi ha febleses en un mateix, que necessites Déu per ser salvat, sense això és molt difícil que hi hagi fe o acolliment de Crist.»

Aquesta manca d’interioritat dificulta el reconeixement de la pròpia fragilitat, un pas indispensable per a obrir-se a la dimensió espiritual, la qual es reivindica com una estructura antropològica fonamental de l’ésser humà capaç d’oferir sentit enmig del materialisme.

Aquesta distracció i pèrdua d’eix personal es veu potenciada directament pels costums actuals. L’abat manifesta: «Em preocupa que, amb el lleure tecnològic, aquesta alienació va in crescendo, perquè cada cop és més fàcil trobar alguna cosa que et distreu de tu mateix i de la realitat.» Aquesta tendència cap a l’evasió s’oposa frontalment a la pràctica de la vida monàstica, centrada en les hores de litúrgia, la celebració de l’eucaristia i la pregària silenciosa i meditativa com a vies per a posar la fe en acció.

Davant d’aquest escenari, l’abad diu: «Crist és l’encarnació humana de Déu. I per tant, per mi, el valor de Crist és el valor de la humanitat. Això per mi és la veritat cristiana i ho hem de seguir proposant i dient. I afegeix que el repte és «crèixer en la capacitat d’estimar».

En aquesta línia, recorda les paraules del cardenal Timothy Radcliffe, qui assenyalava que a les generacions joves «els hem d’oferir la veritat cristiana, si volem que d’alguna manera s’hi incorporin». Gasch afegeix que la pregària esdevé l’acte on es posa la fe en acció davant de Déu, un procés on es recupera la tradició dels salms i es compagina amb la «pregària silenciosa i meditativa» per assolir el silenci interior i «intentar senzillament estar».

Obertura digital del Monestir

Per tal de transmetre aquesta realitat a la societat contemporània, el monestir utilitza les eines actuals per a projectar la seva tasca de sempre. «A mi em sembla que a Montserrat estem ben projectats. Estem presents als mitjans. La nostra pregària hi és online cada dia. Hem posat una càmera i un micròfon en allò que hem estat fent durant mil anys. Estem en l’actitud de rebre i d’incorporar, i això fa que ens projectem», descriu l’abat.

Aquesta obertura digital conviu amb el compromís ferm d’acollir tothom, defensar la llengua catalana en la litúrgia i potenciar les publicacions pròpies, idees que queden recollides en el marc del mil·lenari i que són elements clau de la vida comunitària. Segons Gasch, hi ha necessitat d’aprofundir «in communitate» en una societat que, com advertia Adela Cortina, sovint es troba connectada, però poc comunicada.