“Que Déu beneeixi el Camerun, sostingui els seus dirigents, inspiri la societat civil, il·lumini la tasca del cos diplomàtic i concedeixi a tot el poble camerunès acollir el Regne de Déu, construint junts un futur de justícia i de pau”. Amb aquestes paraules s’ha adreçat el papa Lleó XIV aquest dimecres 15 d’abril a les autoritats, als representants de la societat civil i al cos diplomàtic del Camerun, al Palau Presidencial de Yaoundé, en el primer discurs de la segona etapa del seu viatge apostòlic Internacional a l’Àfrica.
En un parlament pronunciat a la Sala de Reunions del Palau de la Unitat, el papa ha agraït la càlida acollida que li han brindat i ha assenyalat que és una joia trobar-se en l’anomenada “Àfrica en miniatura”, nom amb el qual es coneix el Camerun per la riquesa dels seus territoris, les seves cultures, les seves llengües i les seves tradicions. “Aquesta varietat no és una fragilitat; és un tresor. Constitueix una promesa de fraternitat i un fonament sòlid per construir una pau duradora”, ha destacat.
L’afecte del papa
«Arribo com a pastor i com a servidor del diàleg, de la fraternitat i de la pau”, ha assenyalat el papa, recordant que la seva visita expressa «l’afecte del Successor de Pere per a tots els camerunesos», als quals ha animat a prosseguir, amb entusiasme i perseverança, en la construcció del bé comú. “Quanta fam i set de justícia! Quanta set de participació, d’horitzons, de decisions valentes i de pau! És el meu gran desig arribar al cor de tothom, en particular dels joves, cridats a donar forma, també política, a un món més just. Desitjo a més manifestar la voluntat de reforçar els llaços de cooperació entre la Santa Seu i la República del Camerun, fonamentats en el respecte mutu, en la dignitat de cada persona humana i en la llibertat religiosa”, ha sentenciat el pontífex.
Treballar per la unitat i la justícia
I en recordar la visita dels seus predecessors al Camerun, el papa Lleó XIV ha assenyalat que “aquells moments van marcar la seva història nacional, com a exhortacions exigents a l’esperit de servei, a la unitat i a la justícia”. Aleshores, el papa ha convidat a preguntar-se: “En quin punt ens trobem? De quina manera ha donat fruit la Paraula que se’ns ha anunciat? I què queda per fer?”.
Citant Sant Agustí, el papa ha subratllat dels governants d’un país, que han d’estar a “un servei ple de bondat”. “Des d’aquesta perspectiva, servir la pàtria significa dedicar-se amb ment lúcida i consciència íntegra al bé comú de tot el poble: de la majoria, de les minories i de la seva harmonia recíproca”.
Lleó XIV també ha reconegut les tensions i la violència en algunes regions del nord-oest, del sud-oest i de l’extrem nord del Camerun, que han provocat un patiment profund: vides perdudes, famílies desplaçades, nens privats de l’escola, joves que no veuen un futur. “Darrere les estadístiques —ha comentat— hi ha rostres, històries i esperances ferides. Davant de situacions tan dramàtiques, a principis d’aquest any vaig convidar la humanitat a rebutjar la lògica de la violència i de la guerra, per abraçar una pau fonamentada en l’amor i la justícia”.
La pau no pot reduir-se a un eslògan
Després, tornant un cop més a la idea que ha marcat el seu pontificat, el papa ha explicat que la pau ha de ser “desarmada i desarmant”. “Una pau que sigui desarmada, és a dir, no basada en la por, l’amenaça o l’armament; i desarmant, perquè és capaç de resoldre els conflictes, d’obrir els cors i de generar confiança, empatia i esperança”. “La pau no pot reduir-se a un eslògan: s’ha d’encarnar en un estil, personal i institucional, que repudiï tota forma de violència”, ha remarcat.
La mirada del papa s’ha adreçat al paper dels polítics, a la capacitat de governar, que «significa estimar la pròpia pàtria i els països veïns», «escoltar verdaderament els ciutadans, valorar la seva intel·ligència i la seva capacitat per contribuir a la construcció de solucions duradores als problemes«. Des d’aquesta perspectiva, «la societat civil s’ha de considerar una força vital per a la cohesió nacional», perquè és capaç de donar suport, intervenir i alleujar tensions, però, sobretot, de formar consciències, promoure una cultura de diàleg i respecte per les diferències. “El Camerun també està preparat per a aquesta transició! Associacions, organitzacions de dones i joves, sindicats, ONG humanitàries, líders tradicionals i religiosos: tots exerceixen un paper insubstituïble en la construcció de la pau social”.
Dones artífexs de pau
«Voldria destacar amb gratitud el paper de les dones», ha afirmat el pontífex, conscient de la discriminació que pateixen, però malgrat ser víctimes de prejudicis i violència, «continuen sent incansables constructores de pau». En aquest punt, ha demanat que se’ls reconegui plenament. “El seu compromís amb l’educació, la mediació i la reconstrucció del teixit social és incomparable i representa un fre a la corrupció i a l’abús de poder. Per això, la seva veu ha de ser plenament reconeguda en els processos de presa de decisions”.
Respecte als Drets Humans
Un altre punt clau del discurs del Bisbe de Roma ha sigut la «transparència en la gestió dels recursos públics i el respecte a l’Estat de dret». Per aquesta raó, ha fet una crida a «un examen de consciència i un valent pas endavant», recordant que l’estabilitat sorgeix d’institucions justes i creïbles que mai han de ser motiu de divisió. “La seguretat —ha advertit— és una prioritat, però sempre s’ha d’exercir amb respecte als drets humans, combinant rigor i generositat, amb una atenció especial als més vulnerables. La pau autèntica neix quan tothom es sent protegit, escoltat i respectat, quan la llei constitueix una barrera segura davant l’arbitrarietat dels més rics i poderosos”.
Les cadenes de la corrupció
El testimoni i la vida de qui governa, segons el papa, són fonamentals i estan intrínsecament lligats a la col·laboració entre els diferents òrgans i nivells administratius de l’Estat al servei del poble, especialment dels més pobres, i a una vida d’integritat. “Perquè floreixin la pau i la justícia —ha subratllat—, cal trencar les cadenes de la corrupció, que desfiguren l’autoritat i la despullen de la seva autoritat. Hem d’alliberar els nostres cors d’aquella set de guany que és idolatria: el verdader guany és el desenvolupament humà integral, és a dir, el creixement equilibrat de tots els aspectes que fan de la vida en aquesta terra una benedicció”.
Segons Lleó XIV, el Camerun té prou recursos humans, culturals i espirituals per superar les dificultats i els conflictes i avançar cap a un futur d’estabilitat i prosperitat compartida. «El compromís comú amb el diàleg, la justícia i el desenvolupament integral ha de transformar les ferides del passat en fonts de renovació», ha insistit.
Profetes de pau
Pel que fa al jovent, als quals ha definit com «l’esperança del país i de l’Església», el papa ha fet una crida a invertir en la seva educació, formació i emprenedoria, ja que «és l’única manera de frenar la fugida de talents meravellosos cap a altres regions del planeta». És també el camí per combatre les plagues de les drogues, la prostitució i l’apatia, «que devasten massa vides joves, d’una manera cada vegada més dramàtica».
“Les tradicions religioses —ha prosseguit—, quan no estan distorsionades pel verí del fonamentalisme, inspiren profetes de pau, justícia, perdó i solidaritat. En fomentar el diàleg interreligiós i involucrar els líders religiosos en iniciatives de mediació i reconciliació, la política i la diplomàcia poden recórrer a forces morals capaces d’apaivagar tensions, prevenir la radicalització i promoure una cultura d’estima i respecte mutus”.
Finalment, el pontífex ha recordat el compromís de l’Església Catòlica al Camerun amb l’educació, la sanitat i les causes benèfiques, que pretén continuar «sense distinció», col·laborant amb totes «les forces vitals de la nació per promoure la dignitat humana i la reconciliació».
