El passat 22 de novembre, coincidint amb la diada de Santa Cecília, el compositor Bernat Vivancos va fer pública una de les iniciatives més íntimes, llargament madurades i estimades de la seva trajectòria: “Ora et honora”. El projecte, presentat digitalment i accessible gratuïtament, aplega un ampli corpus de cants i càntics destinats a la litúrgia, molts dels quals va anar component des dels anys noranta, alguns ja amb més de 30 anys de vida silenciosa en carpetes personals.
Vivancos explica que aquests materials neixen d’una pulsió juvenil, sempre inspirada per la tradició montserratina, per posar música a uns textos que, d’adolescent, li agradava saborejar i interioritzar. Aquest impuls inicial va donar lloc a una producció extensa de salms, himnes i pregàries, d’arquitectura senzilla i harmonia amable, concebuda perquè pogués ser cantada també pel poble fidel. Amb els anys, aquest repertori s’ha ampliat i refinat fins a convertir-se en una constel·lació d’obres que ara veuen la llum amb la major dignitat artística possible, com ell mateix explica.
Vivancos ho sintetitza així en unes paraules recollides per Flama: «Amb el projecte, volia compartir un material musical litúrgic que he anat component els últims trenta anys”, detalla, “fent-ho digitalment i gratuïtament perquè tothom hi tingui accés”. Així, defineix aquest corpus com “una música senzilla i honesta”, allunyada de la seva producció més experimental, i concebuda perquè “es pugui cantar, escoltar o resar amb naturalitat”. A més, el compositor català subratlla que el projecte vol ser també una invitació oberta: “Siguis creient o no, és una manera de contemplar la bellesa d’un missatge de pau i amor”, indica. I conclou que tot plegat només tenia sentit “si es feia amb la màxima dignitat possible”, amb músics de confiança i “un so a l’alçada del que aquestes pregàries reclamen”.
Arquitectura sonora que mira Montserrat i el romànic
Entre els blocs més rellevants d’“Ora et honora” hi destaquen els Sis salms romàntics, un conjunt primerenc de peces líriques i amoroses per a solista, cor i orgue o arpa, escrites amb una sensualitat continguda i un to íntim que reflecteix l’univers espiritual que Vivancos explorava als anys noranta. Aquell cicle, però, va trobar una mena d’eco tres dècades més tard, quan el compositor va reprendre l’impuls inicial i va crear els Sis salms romànics.
La descoberta recent de la Vall de Boí i de la puresa de les seves esglésies i ermites romàniques el va portar a treure la «t» del títol, un gest mínim que marcava un canvi profund: volia una música més arcaica, nua, arrelada en la mateixa austeritat que defineix el romànic. Per això, aquests nous salms són a cappella, sense acompanyament, confiats únicament a la força expressiva de la veu, com si busquessin recuperar la senzillesa espiritual i la fe humil de les comunitats que van aixecar aquells temples fa nou segles.
A aquests 2 blocs s’hi afegeixen els anomenats Sis salms romans, la Missa d’Aüt —austera i de clara aroma romànica—, un Magnificat i altres pregàries elaborades o recuperades recentment. Tot plegat conforma un corpus extens i coherent, vertebrat per un mateix desig: evitar que els cants romanguessin en la foscor del calaix i posar-los al servei de tothom qui en vulgui gaudir o resar.
Per dur a terme aquesta iniciativa, Vivancos va comptar amb el suport del Bisbat d’Urgell i, de manera especial, de l’arquebisbe emèrit Joan-Enric Vives. “Sense la seva confiança i empenta, aquest projecte tan anhelat no hauria pogut veure la llum”, explica. Gràcies a aquest suport, les composicions que havien restat tancades durant anys en carpetes personals van poder ser interpretades i enregistrades amb tota la dignitat artística que Vivancos buscava, posant a l’abast del públic un repertori de pregàries i cants litúrgics que reflecteixen la fe i la bellesa de la tradició catalana.
La complicitat de Cor Cererols i el rigor interpretatiu
Per donar vida a aquest repertori, Vivancos va confiar plenament en el Cor Cererols, sota la direcció artística de Marc Díaz. Format el 2018 per 6 músics units per l’amistat i el pas compartit per l’Escolania de Montserrat, el conjunt ha crescut fins a esdevenir una de les propostes corals catalanes amb més personalitat. Pren el nom del compositor barroc Joan Cererols i aborda repertoris que van des de la música històrica fins a col·laboracions contemporànies amb creadors com l’Agrupació Senyor Serrano, Kebyart Ensemble o projectes expositius com la mostra sobre Antonio López de la Fundació Catalunya-La Pedrera.
La seva projecció ha estat ràpida, amb reconeixement nacional i internacional, concerts en escenaris de primera línia i un debut discogràfic, Cum silentio, nominat als premis ICMA 2021 com un dels millors enregistraments corals d’aquell any. Al servei d’“Ora et honora”, el cor ha aportat la seva qualitat tímbrica i una dicció acurada, essencial per a un projecte que Vivancos ha volgut que fos íntegrament en català, la llengua amb què diu que parla, somia, compon i resa.
Al costat del cor, hi han participat músics com l’organista Joan Seguí, l’arpista Esther Pinyol, la soprano Marta Esteban i la direcció tècnica d’Enric Giné, especialista en enregistrament i preservació del patrimoni sonor. El resultat són prop de 2 hores de música interpretades i enregistrades amb una cura extrema, que busquen portar l’oient a una experiència de contemplació sonora i espiritual.
Un projecte digital, obert i gratuït
Vivancos ha volgut que l’accés a tot aquest material fos immediat i sense barreres. Al web del projecte es poden escoltar els cants, llegir-ne els textos i partitures, consultar comentaris i descarregar els PDFs. Els enregistraments es troben també al canal de Youtube del projecte, amb la partitura sincronitzada, i pròximament arribaran a plataformes com Spotify.
El compositor, fins i tot, ha incorporat coordenades GPS que proposen punts de la geografia catalana que, segons ell, poden esdevenir espais privilegiats d’escolta per a cada càntic. Un gest que revela una voluntat d’experiència total: música, paisatge, silenci i espiritualitat.
La fe que pren forma de música
“Ora et honora” neix, doncs, d’una llarga fidelitat a una manera d’entendre la música litúrgica: essencial, austera, bella i íntima. També d’una voluntat de fer-la arribar a tothom, creients i no creients, com una porta oberta a la pau, a la contemplació i a la paraula poètica. Per a Vivancos, el projecte s’arrela en un vers del salm 137 que l’ha acompanyat durant anys: «Us enalteixo, Senyor, amb tot el cor; Senyor, us vull cantar a la presència dels àngels».
Ara, tot aquest univers sonor que havia anat creixent en silenci al llarg de 3 dècades es posa a l’abast del públic amb humilitat i plenitud. I ho fa amb la voluntat de ser una lloança i una invitació a escoltar amb calma la bellesa.
