El bisbe de Sant Feliu de Llobregat, Xabier Gómez, ha publicat aquest diumenge a La Vanguardia un article d’opinió titulat “Pasqua és vida”, en què defensa una visió de la vida humana basada en la dignitat des del seu inici i expressa el seu rebuig a la possibilitat de blindar constitucionalment el dret a l’avortament.
En el text, el prelat parteix del missatge de la Pasqua cristiana per situar la seva reflexió en clau moral i social. Recupera la màxima de Terenci —“Sóc home i res humà m’és aliè”— per justificar la necessitat d’afrontar debats incòmodes i de sortir de la indiferència davant qüestions que, segons sosté, afecten el nucli de la dignitat humana.
L’article centra bona part de l’argumentari en el debat polític obert arran de la proposta del Govern espanyol de reformar la Constitució en matèria de drets reproductius. En aquest sentit, Gómez qüestiona que la interrupció voluntària de l’embaràs pugui ser considerada un “dret veritable” i rebutja que aquesta possibilitat quedi recollida al text constitucional. En aquest punt, apel·la tant a arguments ètics com científics per defensar que l’embrió és ja un ésser humà amb identitat pròpia des del moment de la fecundació.
El bisbe contraposa també el que considera una creixent sensibilitat social envers la protecció dels animals i el medi ambient amb una menor exigència, al seu entendre, en la defensa de la vida humana en les primeres etapes. Aquesta comparació és un dels eixos centrals del seu article i li serveix per reclamar un debat públic “serè” sobre el nivell d’humanitat que reflecteixen les lleis.
Sense limitar-se al pla doctrinal, el text incorpora una dimensió social i demogràfica. El bisbe cita dades sobre els avortaments registrats a Espanya el 2024 i sobre el saldo vegetatiu negatiu per reforçar la seva tesi que calen polítiques públiques orientades a afavorir la natalitat i la protecció de la maternitat. Tot i això, també adverteix que l’avortament no es pot simplificar, i el defineix com un “drama” que afecta milers de dones i famílies.
En la part final de l’article, el dominic demana que les administracions prioritzin ajudes eficaces davant embarassos imprevistos i reforcin el suport a la maternitat i la paternitat. La seva proposta, emmarcada en la celebració pasqual, conté així una defensa explícita de la vida prenatal i una crida a l’acompanyament social i institucional de les dones embarassades.
El text se situa plenament dins la doctrina tradicional de l’Església catòlica sobre la defensa de la vida des de la concepció, però ho fa en un context polític especialment sensible, en què el debat sobre drets reproductius torna a ocupar el centre de la discussió pública.
