“Aquesta guerra ha d’acabar al més aviat possible; continuar ja no té sentit… És hora d’aturar-la”. Aquest va ser el missatge del cardenal Pierbattista Pizzaballa, patriarca llatí de Jerusalem, durant una intevenció per videoconferència a la cloenda del Festival de Venècia. El certamen va premiar amb el Lleó de Plata el film The voice of Hind Rajab, que narra l’assassinat d’una nena palestina de 5 anys que va ser assassinada a Gaza en un atac de les forces israelianes el 29 de gener de 2024.
El Patriarca va advertir que “se sap que aquesta guerra, encara que esperem que acabi aviat, no posarà fi al conflicte, a l’hostilitat ni al dolor”. També va reclamar que creients i professionals de la cultura treballin per “una narrativa i un llenguatge diferents que obrin nous horitzons i arribin a la societat i a la política”.
En aquests dies, mentre el setge israelià s’estreny cada cop més sobre la Ciutat de Gaza, l’ONG Mans Unides s’ha sumat a la condemna del govern isralià i ha denunciat l’ús de la fam com a instrument de guerra. En un comunicat publicat en la seva pàgina web l’entitat reclama “l’obertura segura dels corredors humanitaris a Gaza i l’alliberament de tots els ostatges”. Mans Unides afirma que no pot mirar cap a una altra banda davant l’enorme sofriment i recorda les paraules del papa Lleó XIV, que ha instat la comunitat internacional a posar fi a la violència a Terra Santa.
A més a més, l’organització catòlica adverteix que “la fam és ja una realitat a Gaza i que prop de 650.000 persones podrien patir fam extrema a finals de setembre“. Es tracta del primer cas d’aquesta magnitud declarat oficilament per l’ONU al Pròxim Orient. Actualment, més d’un 20 % de la població de Gaza pateix desnutrició severa i més d’un milió de persones viuen en situació d’emergència humanitària.
Mans Unides conclou que “no es pot normalitzar l’ús de la fam com a arma de guerra”. L’ONG demana un alto el foc immediat i permanent, alhora que insisteix que “sense llibertat per als ostatges ni fi de la violència no hi haurà una pau justa ni duradora”.
De fet, el secretari general de l’ONU, António Guterres, va qualificar aquesta situació com “un desastre provocat per l’ésser humà, una crítica moral i un fracàs de la humanitat”. “Aquesta fam no té a veure amb la manca d’aliments; és l’ensorrament deliberat dels sistemes necessaris per a la supervivència humana”, va assenyalar.
Nous atacs a escoles i morts per inanició
Almenys 17 persones han mort a la Ciutat de Gaza a causa d’operacions militars de l’exèrcit israelià durant la passada nit del diumenge 7 de setembre. Segons Al-Jazeera, 6 d’aquestes víctimes es trobaven en una escola de l’oest de la ciutat que s’havia convertit en refugi per a famílies desplaçades.
Als barris de Sheikh Radwan i Remal, altres 11 persones —6 d’elles menors— van perdre la vida després d’atacs israelians contra habitatges i tendes de campanya. Paral·lelament, els hospitals de Gaza han confirmat 5 noves defuncions per desnutrició, 3 de les quals també de menors.
En el terreny diplomàtic, mitjans israelians van informar que els Estats Units van traslladar a Hamàs un esborrany d’acord amb diversos punts a negociar per assolir un pacte global amb Israel. El document hauria estat lliurat a través del negociador israelià Gershon Baskin.
El primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va reiterar en les darreres setmanes que només considerarà un acord integral que contempli l’alliberament de tots els ostatges. Es calcula que Hamàs en manté 48, alguns dels quals encara viurien.
