Josepmaria Anglès (Barcelona, 1991) és un jove cineasta català format en Comunicació Audiovisual per la Universitat de Navarra, amb una àmplia trajectòria en direcció, producció i guió de documentals de temàtica religiosa com ara Valientes (2024), Guadalupe: Madre de la Humanidad (2024), Faraway Land (2018) i El meu pare (2021), el seu treball audiovisual més personal.
Anglès comparteix amb Flama els reptes que ha suposat el rodatge del seu nou documental, Solo Javier (ADAUGE Mitjana, 2025). Narra la història del jove aristòcrata madrileny Javier Sartorius Milans del Bosch (1961-2006), que en el cim de la seva carrera professional comença un camí de conversió que el va portar primer a fer de missioner al Perú amb els més desfavorits per després entrar en la vida conventual del Santuari de la Mare de Déu de Lord, situat en el pre-Pirineu català.
El film es pre-estrenarà dilluns 8 de setembre al cinema Mooby Gran Sarrià de Barcelona, i comptarà amb la presència de l’equip que va participar en el rodatge.
El realitzador destaca que en els últims anys existeix un gran suport en taquilla del públic catòlic a produccions cinematogràfiques d’àmbit religiós, encara que lamenta l’escàs suport de les institucions públiques a aquesta mena de propostes cinematogràfiques, que són de materials audiovisuals de qualitat, i que fins i tot, aconsegueixen ser exportades posteriorment a diversos països d’Amèrica Llatina.
“L’Estat i les administraciones haurien d’adonar-se de la riquesa que suposa aquest estil de cinema i apostar-hi més, deixant de costat certs prejudicis ideològics. En aquest món sobresaturat d’oferta audiovisual, de pel·lícules i sèries de tota mena, tenim la responsabilitat de continuar contant aquestes històries reals i inspiradores”, puntualitza aquest director de cinema.
Com neix el seu acostament a la figura de Javier Sartorius?
La proposta de fer aquesta pel·lícula ens va arribar a través de Jordi Bosch, un bon amic de Javier que va conviure amb ell al Perú, Toledo i Lord, i president de l’Associació Javier Sartorius, que vol donar a conèixer la vida de Javier com a model i inspiració, sobretot, per a la gent jove, amb la il·lusió de, potser, poder obrir algun dia la causa de beatificació. Llavors, des de l’equip de ADAUGE ens vam documentar sobre la vida de Javier, i va ser una sorpresa agradable. Era una vida de pel·lícula que ningú havia explicat encara! De manera que vam decidir començar una aventura que ha durat una mica més d’un any.
Sartorius és un personatge pràcticament desconegut per al gran públic catòlic de Catalunya, Espanya i Amèrica Llatina. Què el va portar a dirigir i produir un documental sobre la seva vida?
La intuïció que la història tenia alguna cosa que podia enriquir-nos a tots: una cerca del sentit profund de la vida portada fins a l’extrem, sense mitjanes negres. M’agrada comparar-ho amb un Cap a rutes salvatges contemporani, amb un accent espiritual molt potent. A més, narrativament, la història de Javier oferia un munt de possibilitats visuals: Madrid, els Estats Units, el tenis, les missions andines al Perú, Barcelona o el Santuari de Lord, que té uns paisatges impressionants.
Has fet diversos documentals de matriu religiosa. Solo Javier és un biopic de més d’una hora. Quins han estat els principals reptes a l’hora de portar a terme la producció i muntatge d’aquest llargmetratge?
D’una banda, el finançament. Com que no comptàvem amb el suport de cap entitat pública, des de l’Associació Javier Sartorius es van buscar totes les vies possibles per trobar fundacions i persones particulars que volguessin contribuir a portar aquesta història a la pantalla gran. També en aquest aspecte va ser una aventura —i fins i tot, una temeritat—, perquè vam començar a rodar la pel·lícula sense garanties que arribaríem a tenir tot el pressupost que havíem plantejat.
El càsting per a trobar a l’actor protagonista també va ser un repte, ja que necessitàvem un perfil molt concret per a poder encarnar a Javier. No sols quant al físic, sinó que també es requeria que fos algú capaç d’entendre la dimensió espiritual d’aquest projecte. En aquest sentit, va ser una gran sort trobar a Tomás Farell, i la veritat és que va superar totes les expectatives.
Fent el treball de documentació per a la pel·lícula, quins elements de la vida de Javier Sartorius l’han impactat més en l’àmbit personal?
El canvi de vida tan radical que va fer, en un moment d’apogeu vital. Era jove, acabava de guanyar el torneig nacional de pàdel dels Estats Units, tenia diners, una vida social repleta, contactes de gent influent i va voler tallar radicalment amb tot i anar-se’n de missioner a Cusco. Era d’aquestes (poques?) persones que no es queden en una vaga intuïció d’‘el que seria bo fer’, sinó que van i ho fan, sense tirar la vista enrere. I va ocórrer el mateix quan va decidir anar-se’n a viure al Santuari de Lord.
A més de rodar al Perú i Espanya, en aquest documental fa una incursió en el cinema vérité recreant moments puntuals de la vida de Javier Sartorius de la mà de l’actor Tomás Farell. Com ha estat el desenvolupament d’aquesta nova experiència en la seva carrera com a documentalista?
Sincerament, va ser una aventura! Teníem clar que, per a transmetre la màxima veritat d’aquesta història, havíem de plantejar el rodatge amb moltes escenes de cinema vérité, és a dir, deixant que la realitat que gravàvem es mostrés com era, sense artificis. Això va ser especialment interessant en les seqüències del Perú, ja que va caldre fer diverses escenes de Javier, per exemple, jugant amb nens que no havien vist una cambra mai! Llavors calia dedicar temps a deixar que la realitat fluís, que tots agafessin confiança i que l’escena fos totalment natural. Quan vèiem que arribava aquest moment, començàvem a rodar. En aquest sentit, tenim la sort de comptar amb Joan Girbau Xalabarder com a director de fotografia i co-director de les escenes de ficció, que té ampli recorregut rodant escenes amb una bellesa estètica molt destacable.
Sartorius va descobrir la seva fe fent missió al Perú al costat de les comunitats més pobres d’aquest país llatinoamericà. Després torna a Espanya per a ingressar al seminari i acaba convertint-se en monjo en un convent català. Quina és la transcendència que té el Santuari de Lord en la vida de Javier?
Javier es va acostar al Santuari de Lord per recomanació d’un amic seu, una mica ‘per provar’ alguna cosa que en aquest moment li cridava molt l’atenció: una vida austera, retirada del món i centrada en l’oració. Poc es podia pensar que acabaria passant 14 anys vivint en el cim d’aquest penyal del pre-Pirineu català. Allí va ser on va trobar el seu ‘tresor amagat’, com en la paràbola de l’evangeli, un lloc pel qual va decidir apostar tot el que era i tenia.
Tenis, missió al Perú, trobada amb el papa Wojtyla, proximitat a l’espiritualitat i experiència de cerca de la veritat que va tenir Agustí d’Hipona. Quina mena de relació podria existir entre el papa Lleó XIV i Javier Sartorius?
Ens vam quedar atònits quan, acabat de triar el papa Lleó XIV, vam començar a trobar paral·lelismes entre la seva vida i la de Javier. Semblava impossible! Joventut als Estats Units, missions amb els més pobres del Perú, gran afició pel tenis, sensibilitat agustiniana. Va ser una autèntica benedicció per al projecte, una cosa del tot inesperada. En les seves cartes, Javier cita constantment Sant Agustí, li tenia moltíssima admiració, i jo crec que la pròpia vida de Javier té molt en comú amb la d’aquest gran doctor de l’Església.
La història de Javier Sartorius es descriu en el material promocional de la cinta com la d’una persona contracultural. Considera que la seva vida pot ser un exemple perquè els joves puguin fer-se preguntes sobre el seu estil de vida i la seva relació amb Déu?
Totalment. Si alguna cosa caracteritza l’itinerari vital de Javier és el de seguir les inquietuds del seu cor i passar olímpicament del que fes ‘la resta del món’, deixant de costat una vida còmoda i el ‘futur brillant’ que sens dubte li esperava. També és contracultural perquè va passar de viure en els plaers que habitualment els joves busquen com poden ser bons treballs, festa, sexe, viatges, entre altres per a emprendre el que, en una de les seves cartes, defineix com el viatge més llarg: el que es fa cap a dins d’un mateix, en relació amb Déu. La seva vida no deixa de ser una provocació molt gran per a qualsevol que s’acosti a conèixer-la. Estic convençut que persones de qualsevol creença i condició poden veure’s reflectides en alguna de les facetes de la història de Javier.
Javier Sartorius està en fase de consulta per a iniciar un eventual procés de beatificació. Esperen que aquest llargmetratge pugui donar-hi un impuls?
En efecte, encara no hi ha ‘procés de beatificació’ com a tal, però sí que s’ha començat una consulta per a aquest. Sens dubte, aquest documental, igual que el llibre que es publicarà paral·lelament, va en la línia de donar a conèixer la seva història al màxim nombre de persones, que és un requisit fonamental per a portar endavant aquest tipus de processos.
Ha fet carrera en el món audiovisual. Treballa en nous projectes de cara a aquesta temporada 2026?
Estem en fase avançada de desenvolupament d’un nou documental. En aquesta ocasió, és sobre un personatge molt més conegut: Antoni Gaudí. Coincidint amb el centenari en 2026 de la seva defunció, tenim la intenció de produir un documental, titulat provisionalment Llum i Misteri: la fe de Gaudí, posant en relleu la dimensió espiritual del genial arquitecte, una faceta fonamental per a entendre la seva obra en profunditat, i que sovint es passa per alt. Aprofito per a dir que estem en cerca de socis amb els qui treure aquesta joia de pel·lícula avanci, perquè es posin en contacte amb nosaltres.
