Els accessos col·lapsats de feligresos a la parròquia de Sant Antoni Abat de Corbera de Llobregat, al Baix Llobregat, indicaven que a l’interior, aquest passat diumenge al migdia, s’hi coïa una celebració especial. No era una eucaristia convencional, sinó una missa de comiat “al Dani, sense el mossèn al davant”, com admetien molts dels nombrosos fidels tant d’aquesta parròquia com de la de Santa Maria, també de Corbera, que acompanyaven el bisbe electe de Lleida, Daniel Palau, abans de marxar cap al Segrià. I una missa que acabava, sorprenent Palau, amb tota la cultura popular corberenca dansant davant seu.
Eren precisament grups de joves vinculats a entitats culturals “creades, orientades o reimpulsades per Palau durant aquests prop de tretze anys donant vida al municipi“, com admetia a Flama una de les feligreses de Santa Maria, la corberenca Magda Boltà, els qui feien emocionar un capellà que minuts abans exposava amb diversos objectes a les mans els aspectes que millor defineixen la seva concepció vital.
En primer lloc, amb un regal rebut pels esplais juvenils d’aquesta i d’altres localitats properes en què Palau ha deixat la seva petjada, consistent en un conjunt de fulards emmarcats i que evidencien com “la vida, plena de colors i, a vegades, de grisos, ha de ser entesa com un servei“, segons el prevere. En segon lloc, amb una roda de bicicleta “capaç de fer-nos entendre que, com els seus radis, tot porta a Jesús“, deia. I, en tercer lloc, amb un ukelele, “objecte que desprèn música com l’alegria amb què tots i totes hem de poder donar gràcies i recuperar l’esperança, la pau i l’entusiasme per viure en una gran melodia“.
“El Dani és això”, manifestava Boltà en acabar la celebració, “color, moviment i música”. “Ens ha donat vida“, agregava la corberenca expressant una opinió que també compartia Montserrat Fenés, feligresa de Sant Antoni Abat: “No m’estranya gens el que hem viscut avui aquí, amb la presència de persones que no acostumen a venir mai a missa”, reconeixia Fenés, per a qui “dir que el Daniel és germà és poc, i dir que és pare és com fer-lo més gran del compte; per tant, ha estat com un germà-pare estimat per tothom“.
Fenés, una dona que ja es temia que “amb tota la trajectòria acadèmica i sacerdotal del Daniel, aviat volaria alt i marxaria”, també tenia paraules per a un dels últims regals entregats a qui el pròxim 19 de juliol serà ordenat bisbe i prendrà possessió a la Catedral Nova de Lleida: “Fa pocs dies es va presentar un veí de la població per a regalar-li [a Daniel Palau] el piano que avui ha sonat a la parròquia”, revelava. Un instrument, però, que Palau no s’endurà a Lleida perquè, segons ella, “ha preferit que serveixi a tots els corberencs per a tocar-lo quan vulguin“, com una àvia i un net que ja ho fan diversos dies per setmana.
