Mentre l’ambient als voltants de la Catedral de Sevilla ja és de ple Nadal, a la capital andalusa es respira un preàmbul devocional del que serà una mena de Setmana Santa que es produirà el pròxim diumenge 8 de desembre amb les processons de les imatges més venerades de la ciutat. Abans que això passi, aquest dimecres a la tarda s’iniciaven les sessions del segon Congrés Internacional de Germandats i Pietat Popular de la mà del nunci apostòlic a Espanya, Bernardito Auza, que llegia el missatge del Papa als participants d’aquest esdeveniment que acull entre el 4 i el 8 de desembre prop de 1800 devots.
Després de llegir com Francesc transmetia als participants els ensenyaments de sant Manuel González, d’origen sevillà, per a qui “carregar el pas del Crist en processó i carregar sobre les nostres espatlles el germà postrat en el camí emanen el mateix amor”, l’acte continuava amb l’obertura del congrés per part de l’enviat papal a Sevilla, l’arquebisbe Edgar Peña Parra. Amb l’atenció de l’alcalde de Sevilla, José Luis Sanz; el president de la Junta d’Andalusia, Juanma Moreno; el president del Consell de Germandats de Sevilla, Francisco Vélez; l’arquebisbe de Sevilla, José Ángel Saiz Meneses, i d’altres prelats com els de Panamà, de Màlaga, de Cadis i Ceuta, de Palència o de l’arquebisbe emèrit de Kananga, Marcell Madila, Peña Parra ressaltava “la riquesa de segles d’història, fe i tradició” que s’expandeix pels racons d’aquesta ciutat.
Feta aquesta introducció, el veneçolà apuntava cap a la idea que “el fonament de la vida de tot cristià i, per tant, de cada germandat i confraria és el Senyor”. També incidia en la vocació baptismal a la santedat de cadascun dels membres d’una determinada germandat: “És la que permet a les germandats i confraries, ajudades per la pietat popular feta vida concreta, tirar endavant la missió de ser testimonis creïbles de la santedat de Déu enmig de la societat”, deia el prelat.
Tot seguit, el diplomàtic recordava la necessitat actual de cultivar “un veritable impuls ascètic i missioner per afrontar els nombrosos desafiaments de l’època moderna i contrarestar els límits de la cultura contemporània”. Per això, feia referència a actituds com la fraternitat, que presentava com “l’antídot a l’aïllament contemporani”. En aquest context, el número 3 del Papa afirmava que “és important recordar com la pertinença a una confraria o a una germandat no és una cosa aleatòria, sinó un fet que està íntimament lligat a la pertinença familiar”.
El repte de les germandats, “ser atractives per als joves”
Entre els desafiaments més significatius que es donen en els temps actuals, el ponent posava la seva atenció en “l’individualisme, la secularització creixent i els canvis culturals que afecten les nostres societats”. Així, reconeixia que les germandats i les confraries “afronten avui el repte de mantenir rellevància i atractiu per a les generacions més joves, igual que per a aquells que es van allunyar de la vida de la comunitat eclesial”. Aquest és el camí que, per a l’arquebisbe, pot portar germandats i confraries a constituir-se en “testimoni d’esperança”.
D’altra banda, va assenyalar l’amistat amb Crist com a “font de veritable alegria”, i recordava l’estima del papa Francesc per la pietat popular i les seves manifestacions. A la part final de la seva al·locució, va reiterar la importància del paper dels pares en la transmissió als seus fills de la fe, “vivint la seva relació amb Déu en totes les circumstàncies de l’existència, no només extraordinàries, sinó també a les de cada dia”. A més, manifestava que les germandats i la pietat popular poden oferir avui un consol espiritual i un sentit de pertinença real.
Saiz Meneses: “Les germandats estan cridades a sortir a trobar els homes i les dones d’avui”
L’acte va prosseguir amb l’al·locució de l’arquebisbe de Sevilla, que va reiterar com “les germandats estan cridades a sortir a trobar els homes i les dones d’avui per descobrir els seus goigs i esperances, les seves tristeses i angoixes, especialment dels més pobres i necessitats , i entaular amb ells un diàleg veritable i profund, i propiciar una trobada amb Crist que sigui el començament d’una vida nova, d’una relació personal amb el Senyor”.
L’arquebisbe acabava la seva intervenció plantejant als presents la necessitat que la pietat popular “obri la mirada a la bellesa de l’experiència cristiana”, i va convidar les germandats a ser “fars de caritat en un món carregat de llums i ombres, de foscors i desafiaments”.
