El protagonisme que tenen aquestes últimes setmanes els temples jubilars de Roma, per on transiten milers de pelegrins de tot el món amb motiu de l’Any Sant, ha quedat gairebé eclipsat per la creació d’un altre indret —també romà— de forçat pelegrinatge, l’Hospital Universitari Gemelli, que rep el nom del metge i religiós italià Agostino Gemelli (1878-1959). Allà és on cada matí, des del passat dissabte 1 de març, es troba —en desplaçar-se en tren des del barri del Trastevere, on s’allotja, amb el seu inconfusible barret—, l’artista mexicà Roberto Márquez, nascut el 1962 en un ranxo de Zacatecas, que ha fet més de 10.000 quilòmetres per, com diu, “fer costat al papa Francesc amb el millor que sé fer, pintar“.
Si bé la seva acció, en un primer moment, va rebre la desaprovació de la policia italiana, que va demanar respectuosament al mexicà “que no generés cap mena d’espectacle visual”, com explica l’activista a Flama en una conversa telefònica, passats els dies, “està agradant tant a les forces de l’ordre com als centenars d’italians i de ciutadans del món que venen, com jo, a acompanyar el Papa en la seva recuperació“. “He arribat a fer amistat amb gent que ha vingut del Perú només a resar pel Sant Pare”, continua Márquez.
“En tots els racons de Roma es respira un ambient previ al conclave”
“L’art és la millor resposta davant els moments de por, de tensió i de tragèdia”, diu l’artista des de la Ciutat Eterna, on percep una sensació diferent que en altres ocasions en què hi ha estat: “Al tren, al carrer, a les botigues, a les portes de l’hospital, i, en definitiva, a tot arreu, s’intueixen cares de preocupació natural i de preveure que, a pesar que el Papa pugui girar full, aviat sobrevolarà l’ambient previ al conclave“, assenyala.
Márquez, que va créixer als Estats Units, on va arribar “sense papers i sense gaires aspiracions acadèmiques”, ha fet de l’escultura de Sant Joan Pau II, a les portes del Gemelli, el seu particular espai d’exposició artística: “Evidentment, exposar els meus missatges des d’aquest punt no és el mateix que fer-ho a Esmirna, a Turquia, on vaig anar arran del terratrèmol de 2022 per ajudar anímicament els seus ciutadans, però és important que, mundialment, es vegi que el Papa no està sol“.
L’escalf que rep el Papa, el mateix que ha donat durant el seu pontificat
“No m’imagino un Papa sense tenir l’escalf d’aquelles persones per les quals ell s’ha interessat durant el seu pontificat”, continua Márzquez, que té bitllet de tornada el 18 de març a Mèxic, on l’espera la seva esposa, que no l’ha pogut acompanyar en aquest viatge. “Espero que, aleshores, ja pugui recollir tot el meu material [que es mostra a la vista de tothom entre espelmes, objectes i rosaris] sabent que el motiu és el retorn del Papa a la seva residència, i no cap altre”, pronostica el mexicà, que es considera un fervent seguidor d’un pontífex que “ja ha fet història”. “Més que altres líders, com el president dels Estats Units, Donald Trump, a qui Francesc ha sabut plantar cara“, conclou.
