Aquests pròxims dies, algun indret del món no només serà el lloc d’origen del 267è papa de l’Església catòlica, sinó que també acollirà familiars, amics, coneguts, companys d’estudi, formadors o antics veïns d’un nou pontífex. La condició d’aquests últims canviarà precisament perquè qui ocuparà el lloc de Pere haurà de deixar de fer moltes de les accions que feia fins aquest passat dimarts per fer-ne unes altres, les quals, com les que se suggereixen també des de Catalunya, edificaran el seu pontificat.
Uns suggeriments que, com els recollits per Flama, són traslladats a qualsevol dels cardenals que des d’aquest dimecres puguin ser elegits pels purpurats que participen en el conclave, i en què la continuïtat del papat de Bergoglio és una de les tòniques generals. “Si es fa seves les línies d’acció de Francesc, anant a fons amb el treball generat pel Sínode, donant-ne continuïtat, ja seria una gran sort”, diu Maria Mercader, una de les portaveus del col·lectiu de dones Alcem la veu. Una altra dona, la laica Roser Llop, desitja que el nou papa “també treballi per una Església solidària, participativa, atenta i acollidora”.
En la configuració del possible retrat d’un futur pontífex, sacerdots com Ramon Sàrries, arxipreste de les Valls d’Andorra, apunten cap als “reptes” que el món posa a l’Església d’avui; per això, aquest prevere manté que, “a diferència del que em diu el cor, el pensament em fa entendre que la pluralitat en una Església estesa arreu del món, amb mentalitats i criteris diferents, es manifesta amb noves maneres de testimoniar la fe en Jesucrist”. Aquest és un factor que, com indica, “pot portar altres estils de pontificat“.
“Respectant les diferents formes de pensar dins l’Església”, proclama Josep Oriol Pujol, director general de la Fundació Pere Tarrés, “m’agradaria que el nou papa fes un pas endavant en el paper de la dona, en l’ordenació dels casats, en l’acceptació de les diferents opcions sexual. i en la cura dels nomenaments de les nacions sense estat”. El nou cap de l’Església catòlica també podria ser, per a Dolors Puigdevall, directora de Càritas Diocesana de Girona, “un papa amb els peus a terra i una visió amb què pugui copsar els neguits de la societat, com ara les maleïdes guerres, el canvi climàtic o els moviments migratoris”.
El successor de Pere a partir d’aquest 2025 “seria adequat que afavorís la cultura de la pau, el coneixement mutu i la bona convivència en diversitat”, en paraules d’Arnau Oliveres, codirector d’AUDIR, l’Associació UNESCO per al Diàleg Interreligiós i Interconviccional, i “caldria que convertís l’Església sinodal en una Església en què els laics i les laiques tinguin una major participació tant en els consells parroquials com en els diocesans, així com en les conferències episcopals de cada país, influint en el seu futur”, com indica Ramon Nicolau, president de la Federació Catalana de Voluntariat Social.
Un papa que pugui guiar “una barca fràgil enmig de les onades”
És precisament una dona com Antonieta Mateus, directora de l’Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida (IREL), qui pensa que aquest imminent líder del catolicisme “hauria de continuar, com Francesc, treballant perquè les dones puguin aportar les seves immenses capacitats en decisions que cal prendre”. Una línia reformista per la qual també té paraules Òscar Bardají, delegat de comunicació i portaveu de l’arquebisbat de Tarragona: “Demanant-li que no oblidi els desvalguts ni els migrants —sosté el periodista—, li diria que fos ell qui abanderés una escolta activa en temes com el debat pel diaconat femení”.
“Jo voldria que fos un home amb energia i la saviesa de Déu, i amb profunda vida espiritual per guiar una barca fràgil enmig de les onades, amb la brúixola del Concili Vaticà II”, manifesta el prevere Fidel Catalán, vicari general de la diòcesi de Terrassa. Des d’aquest mateix bisbat, el director general del laïcat, el prevere Josep Monfort, destaca que el nou papa de Roma “hauria d’ajudar-nos a anar més al centre de la fe cristiana” i reconeix que “seria interessant que ajudés l’Església a viure més com un sol cos”. Una última petició feta a algú de qui, possiblement, se’n coneixerà el cos, el nom i la procedència els pròxims dies.
