Deixar-se guiar per l’Esperit Sant. Qui fa poc més de dues setmanes va acollir amb un “sí” la seva elecció com a papa, Lleó XIV ha convidat en les paraules prèvies al res del Regina Coeli a no fixar-se en les forces de cadascun, sinó “en la misericòrdia del Senyor que ens ha triat, segurs que l’Esperit Sant ens guia i ens ho ensenya tot”, va assenyalar per primera vegada des del balcó del Palau Apostòlic, des d’on també va agrair “l’afecte” que està rebent en aquests primers compassos i va demanar que “em sostinguin amb la seva oració i proximitat.”
En un assolellat matí, i amb una nodrida presència de fidels a la plaça de Sant Pere, el papa Prevost convida a deixar que Déu “faci habitada” en nosaltres, de tal manera que “la nostra vida es converteix en temple de Déu i aquest amor ens il·lumina, va entrant en la nostra manera de pensar i en les nostres decisions, fins a aconseguir també als altres i il·luminar tots els àmbits de la nostra existència”.
“És bell veure al nostre voltant les realitats i persones que ens han estat confiades, els compromisos que portem endavant i el nostre servei a l’Església, cadascun de nosaltres pugui dir amb confiança: encara que soc fràgil, el Senyor no s’avergonyeix de la meva humanitat, al contrari, ve a habitar dins de mi”, va afegir el papa.
D’aquesta manera, va prosseguir, “Ell m’acompanya amb el seu Esperit, m’il·lumina i em converteix en instrument del seu amor per als altres, per a la societat i per al món”. En aquest sentit, va instar Lleó XIV als fidels a comprometre’s cadascun “a portar el seu amor a tot arreu, recordant que cada germana i cada germà és habitada de Déu, i que la seva presència es revela especialment en els petits, en els pobres i en els qui sofreixen, demanant-nos ser cristians atents i compassius”.
A l’hora de les salutacions, el papa Prevost va recordar que ahir es van complir els deu anys des que el “papa Francesc signava l’encíclica Laudato si’, dedicada a cuidar la casa comuna i que ha tingut una extraordinària difusió, impulsant moltes iniciatives i ensenyant-nos a sentir el doble crit de la Terra i dels pobres. Salutació i animo al Moviment Laudato si’ i a tots els que porten endavant aquest compromís”.
Igualment, va recordar la celebració, la vespra, d’una jornada d’oració per l’Església a la Xina. “A les esglésies i santuaris de la Xina i el món es va resar, com a signe d’afecte als catòlics xinesos i la seva comunió amb l’Església universal”, va assenyalar. Finalment, va acabar demanant oracions en favor de “tots els pobles que sofreixen per les guerres”, així com “coratge i perseverança a tots els que estan compromesos amb la cerca de la pau”.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb ‘Religión Digital‘.
Les paraules de Lleó XIV
Benvolguts germans i germanes, bon diumenge!
Des de fa pocs dies he començat el meu ministeri entre vosaltres i desitjo abans de res agrair-vos l’afecte que em manifesteu, al mateix temps us demano que em sostingueu amb la vostra oració i proximitat.
En tot allò a què el Senyor ens demana, tant en el camí de la vida com en el de la fe, a vegades ens sentim insuficients. No obstant això, justament l’Evangeli d’aquest diumenge (cf. Jn 14,23-29) ens diu que no hem de fixar-nos en les nostres forces, sinó en la misericòrdia del Senyor que ens ha triat, segurs que l’Esperit Sant ens guia i ens ho ensenya tot.
Als apòstols que, en la vespra de la mort del Mestre, es trobaven torbats i angoixats, preguntant-se com podrien ser continuadors i testimonis del Regne de Déu, Jesús els anuncia el do de l’Esperit Sant, amb aquesta promesa meravellosa: «El que m’estima serà fidel a la meva paraula, i el meu Pare l’estimarà; anirem a ell i habitarem en ell» (v. 23).
D’aquesta manera, Jesús allibera els deixebles de tota angoixa i preocupació i pot dir-los: «No s’inquietin ni temin!» (v. 27). Si romanem en el seu amor, en efecte, Ell mateix fa habitada en nosaltres, la nostra vida es converteix en temple de Déu i aquest amor ens il·lumina, va entrant en la nostra manera de pensar i en les nostres decisions, fins a aconseguir també als altres i il·luminar tots els àmbits de la nostra existència.
Sí, germans i germanes, aquest habitar de Déu en nosaltres és precisament el do de l’Esperit Sant, que ens pren de la mà i ens fa experimentar, fins i tot en la vida quotidiana, la presència i la proximitat de Déu, fent-nos estatge seu.
És bell mirar al nostre voltant les realitats i persones que ens han estat confiades, els compromisos que portem endavant i el nostre servei a l’Església, i que cadascun de nosaltres pugui dir amb confiança: encara que soc fràgil, el Senyor no s’avergonyeix de la meva humanitat, al contrari, ve a habitar dins de mi. Ell m’acompanya amb el seu Esperit, m’il·lumina i em fa instrument del seu amor per als altres, per a la societat i per al món.
Benvolguts amics, sobre el fonament d’aquesta promesa, caminem en l’alegria de la fe, per a ser temple sant del Senyor. Comprometem-nos a portar el seu amor a tot arreu, recordant que cada germana i cada germà és habitada de Déu, i que la seva presència es revela especialment en els petits, en els pobres i en els qui sofreixen, demanant-nos ser cristians atents i compassius.
Encomanem-nos tots a la intercessió de Maria Santíssima. Per obra de l’Esperit, ella es va convertir en el “Estatge consagrat a Déu”. Juntament amb ella, també nosaltres podem experimentar l’alegria d’acollir al Senyor i ser signe i instrument del seu amor.
