“L’Església i el món no necessiten persones que compleixen amb els seus deures religiosos mostrant la seva fe com una etiqueta exterior; necessiten, en canvi, obrers desitjosos de treballar en el camp de la missió, deixebles enamorats que donin testimoniatge del Regne de Déu onsevulla que es trobin”.
En el seu últim àngelus abans de començar les seves vacances en Castel Gandolfo, fins al pròxim 20 de juliol, Lleó XIV ha apel·lat a la necessitat de comprometre’s en l’evangelització d’una manera més decidida, per la qual cosa, va assenyalar, “no es necessiten massa idees teòriques sobre conceptes pastorals; es necessita, sobretot, resar a l’amo de les messes”
“Potser no falten els ‘cristians d’ocasió’, que de tant en tant donen cabuda a algun bon sentiment religiós o participen en algun esdeveniment; però són pocs els que estan disposats a treballar cada dia en el camp de Déu, conreant en el seu cor la llavor de l’Evangeli per a després portar-la a la vida quotidiana, a la família, als llocs de treball i d’estudi, als diversos entorns socials i als qui es troben en necessitat”, va lamentar el papa, qui va demanar que, per intercessió de la Mare de Déu, “també nosaltres puguem convertir-nos en alegres treballadors del Regne de Déu”.
A l’hora de les salutacions, el papa va començar agraint la presència dels molts pelegrins que es trobaven en la plaça de sant Pere, tenint en compte “la intensa calor d’aquest període”, va assenyalar i, parlant en anglès, va mostrar la seva condolença per les víctimes de les greus inundacions registrades al seu país, en l’estat de Texas.
Finalment, va reiterar que “la pau és el desig de tots els pobles i va demanar que els governants puguin substituir la violència per la cerca de diàleg“, abans d’acomiadar-se i anunciar el seu trasllat aquesta tarda a Castel Gandolfo per a dues setmanes de descans.
Les paraules del papa
Benvolguts germans i germanes, feliç diumenge!
L’Evangeli d’avui (Lc 10,1-12.17-20) ens recorda la importància de la missió, a la qual tots estem cridats, cadascun segons la seva vocació i en les situacions concretes en les quals el Senyor l’ha posat.
Jesús envia a setanta-dos deixebles (v. 1). Aquest número simbòlic indica que l’esperança de l’Evangeli està destinada a tots els pobles. Tal és l’amplitud del cor de Déu: la seva abundant collita, és a dir, l’obra que Ell fa en el món perquè tots els seus fills siguin aconseguits pel seu amor i siguin salvats.
Al mateix temps, Jesús diu: «La collita és abundant, però els treballadors són pocs. Preguin a l’amo dels sembrats que enviï treballadors per a la collita» (v. 2). D’una banda, Déu, com un sembrador, ha sortit generosament al món a sembrar i ha posat en el cor de l’home i de la història el desig d’infinit, d’una vida plena, d’una salvació que ho alliberi.
Per això les messes són moltes, el Regne de Déu germina com una llavor en la terra i els homes i dones d’avui, fins i tot quan semblen aclaparats per tantes altres coses, esperen una veritat més gran, busquen un sentit més ple per a la seva vida, desitgen justícia i porten dins un anhel de vida eterna.
D’altra banda, són pocs els obrers que treballaran al camp sembrat pel Senyor i que, abans encara, són capaços de reconèixer, amb els ulls de Jesús, el bon gra llest per a la collita (cf. Jn 4,35-38). Hi ha una cosa gran que el Senyor vol fer en la nostra vida i en la història de la humanitat, però són pocs els que s’adonen, els que es detenen per a acollir el do, els que l’anuncien i el porten als altres.
Benvolguts germans i germanes, l’Església i el món no necessiten persones que compleixen amb els seus deures religiosos mostrant la seva fe com una etiqueta exterior; necessiten, en canvi, obrers desitjosos de treballar en el camp de la missió, deixebles enamorats que donin testimoniatge del Regne de Déu onsevulla que es trobin.
Potser no falten els “cristians d’ocasió”, que de tant en tant donen cabuda a algun bon sentiment religiós o participen en algun esdeveniment; però són pocs els que estan disposats a treballar cada dia en el camp de Déu, conreant en el seu cor la llavor de l’Evangeli per a després portar-la a la vida quotidiana, a la família, als llocs de treball i d’estudi, als diversos entorns socials i als qui es troben en necessitat.
Per a fer això no es necessiten gaires idees teòriques sobre conceptes pastorals; es necessita, sobretot, resar a l’amo de les messes. En primer lloc, doncs, està la relació amb el Senyor, conrear el diàleg amb Ell. Llavors Ell ens convertirà en els seus obrers i ens enviarà al camp del món com a testimonis del seu Regne.
Demanem a la Mare de Déu, que es va lliurar generosament dient «Jo soc la servidora del Senyor», i participant d’aquesta manera en l’obra de la salvació, que intercedeixi per nosaltres i ens acompanyi en el camí del seguiment del Senyor, perquè també nosaltres puguem convertir-nos en alegres treballadors del Regne de Déu.
Article de José Lorenzo publicat en col·laboració amb Religión Digital.
