Lleó XIV va expressar la seva voluntat de promoure la pau i la fraternitat entre totes les tradicions religioses, convidant a establir un diàleg “sincer i lliure de condicionaments ideològics i polítics”. En una audiència celebrada aquest passat dilluns 19 de maig a la sala Clementina del Vaticà amb representants d’altres Esglésies i comunitats eclesials i d’altres religions, el pontífex va destacar la importància de restablir la comunió plena entre cristians, jueus i musulmans, basant-se en el respecte mutu i la recerca de la veritat en Jesucrist. També va subratllar que la unitat cristiana “només es pot aconseguir en la fe”, i va animar a construir ponts de col·laboració i comprensió, especialment en “un món marcat per la violència i els conflictes”. Finalment, va expressar el desig que el diàleg interreligiós “contribueixi a fer un món més pacífic i just”.
Discurs íntegre del papa Lleó XIV
Benvolguts germans i germanes,
Amb gran alegria dirigeixo la meva cordial salutació a tots vostès, representants d’altres Esglésies i comunitats eclesials, i també als d’altres religions, que han volgut participar en la celebració inaugural del meu ministeri com a bisbe de Roma i Successor de Pere. Mentre expresso el meu afecte fratern a la seva Santedat Bartolomé, a la seva Beatitud Teòfil III i a la seva Santedat Mar Awa III, els faig arribar també el meu més sentit agraïment a cadascun de vostès. La seva presència i la seva oració em serveixen de gran consol i alè.
Un dels punts clau del pontificat del papa Francesc ha estat el de la fraternitat universal. En aquest tema, de veritat que l’Esperit Sant l’ha “impulsat” a fer grans passos cap endavant en les obertures i iniciatives que ja havien començat a assumir els pontífexs precedents, sobretot des de sant Joan XXIII. El Papa de la Fratelli Tutti va promoure tant el camí ecumènic com el diàleg interreligiós, i ho va fer sobretot conreant les relacions interpersonals de manera que, salvaguardant els vincles eclesials, es valorés sempre l’aspecte humà de la trobada. Que Déu ens ajudi a atresorar el seu testimoniatge.
La meva elecció ha tingut lloc mentre es commemora el 1700 aniversari del Primer Concili Ecumènic de Nicea. Aquest Concili representa una etapa fonamental per a l’elaboració del credo compartit per totes les Esglésies i comunitats eclesials. A mesura que estem caminant cap al restabliment de la plena comunió entre tots els cristians, reconeixem que aquesta unitat ha de ser unitat en la fe. Com a bisbe de Roma, considero un dels meus deures prioritaris la cerca del restabliment de la plena i visible comunió entre tots aquells que professen la mateixa fe en Déu Pare, Fill i Esperit Sant.
En realitat, la preocupació per la unitat ha estat sempre una constant en mi, com testifica el lema que he triat per al meu ministeri episcopal: In Illo un unum, una expressió de sant Agustí d’Hipona que recorda que també nosaltres, fins i tot sent molts, «en Aquell u —o sigui en Crist—, som un» (Enarr. in Pg., 127,3). La nostra comunió es realitza, en efecte, en la mesura que convergim en el Senyor Jesús. Com més li som fidels i obedients, més units estem entre nosaltres. Per això, com a cristians, estem cridats a orar i treballar junts per a aconseguir pas a pas aquesta meta, que és i serà sempre obra de l’Esperit Sant.
Conscient, a més, que sinodalitat i ecumenisme estan estretament relacionats, desitjo assegurar la meva intenció de prosseguir el compromís del papa Francesc en la promoció del caràcter sinodal de l’Església catòlica i en el desenvolupament de formes noves i concretes per a una sinodalitat cada vegada més intensa en l’àmbit ecumènic.
El nostre camí comú pot i ha d’entendre’s també en un sentit ampli, que involucra a tots, segons l’esperit de fraternitat humana al qual em referia abans. Avui és temps de dialogar i de construir ponts. I per això m’alegra i agraeixo la presència dels representants d’altres tradicions religioses, que comparteixen la cerca de Déu i de la seva voluntat, que és sempre i únicament voluntat d’amor i de vida per als homes i dones i per a totes les criatures.
Vostès han sigut testimonis dels notables esforços fets pel papa Francesc en favor del diàleg interreligiós. A través de les seves paraules i accions, ha obert noves perspectives de trobada, per a promoure “la cultura del diàleg com a camí; la col·laboració comuna com a conducta; el coneixement recíproc com a mètode i criteri” (Document sobre la fraternitat humana per la pau mundial i la convivència comuna, 2019). I agraeixo al Dicasteri per al Diàleg Interreligiós pel paper essencial que exerceix en aquesta labor pacient d’encoratjar les trobades i els intercanvis concrets, orientats a construir relacions basades en la fraternitat humana.
Desitjo dirigir una salutació especial als germans i germans jueus i musulmans. A causa de les arrels jueves del cristianisme, tots els cristians tenen una relació particular amb el judaisme. La Declaració conciliar Nostra aetate (cf. n. 4) subratlla la grandesa del patrimoni espiritual comú entre cristians i jueus, encoratjant al coneixement i l’estima mutus. El diàleg teològic entre cristians i jueus continua sent sempre important i és molt valuós per a mi. Fins i tot en aquests temps difícils, marcats per conflictes i malentesos, és necessari continuar amb entusiasme aquest diàleg tan valuós.
Les relacions entre l’Església catòlica i els musulmans han estat marcades per un compromís creixent amb el diàleg i la fraternitat, afavorit per l’estima cap a aquests germans i germanes «que adoren a l’únic Déu, vivent i subsistent, misericordiós i tot poderós, Creador del cel i de la terra, que va parlar als homes» (íbid., 3). Aquest enfocament, basat en el respecte mutu i en la llibertat de consciència, representa una base sòlida per a construir ponts entre les nostres comunitats.
A tots vostès, representants de les altres tradicions religioses, els expresso la meva gratitud per la seva participació en aquesta trobada i per la seva contribució a la pau. En un món ferit per la violència i els conflictes, cadascuna de les comunitats aquí representades aporta la seva saviesa, la seva compassió i el seu compromís amb el bé de la humanitat i la cura de la casa comuna. Estic convençut que, si estem units i lliures de condicionaments ideològics i polítics, podrem ser eficaços en dir “no” a la guerra i “sí” a la pau, “no” a la carrera armamentista i “sí” al desarmament, “no” a una economia que empobreix als pobles i a la terra i “sí” al desenvolupament integral.
El testimoniatge de la nostra fraternitat, que espero que puguem manifestar amb gestos concrets, sens dubte contribuirà a construir un món més pacífic, com ho desitgen en el més profund del seu cor tots els homes i dones de bona voluntat.
Benvolguts amics, gràcies novament per la seva proximitat. Invoquem en els nostres cors la benedicció de Déu: que la seva infinita bondat i saviesa ens ajudi a viure com a fills seus i com a germans i germanes entre nosaltres, perquè creixi l’esperança en el món. Els agraeixo de cor.
