La Taula de Diàleg Interconfessional, que reuneix les principals confessions cristianes presents a Espanya, ha fet arribar al Govern d’Espanya una sèrie de peticions urgents entre les quals destaca la demanda d’una solució per als pastors protestants jubilats que, a causa d’una exclusió legal prèvia a 1999, no van poder cotitzar a la Seguretat Social i es troben avui sense dret a pensió. Aquesta iniciativa ha rebut el suport explícit de les confessions catòliques i ortodoxes, en una mostra d’unitat interconfessional.
La reunió amb la Directora General de Llibertat Religiosa, Mercedes Murillo, es va celebrar al Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts. Hi van participar la presidenta de la Taula, Carolina Bueno (FEREDE), el vicepresident Timotei Laurant (Església Ortodoxa Romanesa), i el secretari Rafael Vázquez (Conferència Episcopal Espanyola). En aquesta trobada, es van abordar qüestions clau per a la llibertat religiosa i es va acordar la creació d’un grup de treball específic.
Entre les quatre peticions exposades destaca l’aprovació immediata d’un Reial decret que permeti reconèixer les pensions als pastors protestants afectats, donant així compliment a sentències del Tribunal Suprem i del Tribunal Europeu de Drets Humans. Aquests tribunals ja van reconèixer la discriminació patida per aquest col·lectiu, que, malgrat haver ofert servei religiós durant anys, viu la vellesa sense cobertura social.
També es reclama una solució per als sacerdots i religiosos ortodoxos romanesos, i d’altres confessions orientals, per tal que puguin cotitzar al sistema de Seguretat Social, incloent-hi la possibilitat de fer-ho a través del règim especial d’autònoms, de manera similar al que ja s’aplica al clergat regular catòlic.
Un altre punt clau és la demanda de permetre la cotització parcial per a aquells ministres de culte que han de compaginar el seu servei religiós amb una feina secular per manca de recursos. Aquesta situació afecta especialment les comunitats petites o minoritàries, sovint sense el suport econòmic institucional que sí que tenen altres confessions majoritàries.
La carta adreçada al ministre Félix Bolaños i signada conjuntament per totes les entitats que integren la Taula de Diàleg Interconfessional conclou amb una crida al Govern per fer efectives aquestes mesures com a acte de justícia i respecte a la llibertat religiosa. L’acord interconfessional representa un pas significatiu per la cohesió social i l’equitat dins del pluralisme religiós espanyol.
Carta íntegra al ministre Félix Bolaños
Benvolgut Ministre:
Les confessions cristianes signants d’aquest escrit vam constituir el setembre de 2024 la Taula de Diàleg Interconfessional d’Espanya amb els objectius d’afavorir el diàleg i la col·laboració per promoure el bé comú, vetllar per la garantia del dret fonamental a la llibertat religiosa dels creients i aportar valors a la societat, posant en relleu la capacitat de la fe cristiana per construir ponts entre les persones.
Després de la reunió mantinguda el passat 8 d’abril de 2025, els membres de la Taula de Diàleg Interconfessional, en el seu compromís de vetllar i promoure el dret a la llibertat religiosa de tothom, especialment de les minories, hem acordat de manera unànime sol·licitar la solució d’algunes situacions de discriminació per motius religiosos que han afectat algunes de les entitats religioses membres de la Taula.
Mitjançant aquest escrit signat de manera conjunta, presentem quatre peticions concretes ja fetes amb força anterioritat sense obtenir resposta, esperant una solució per part del seu Govern:
1.- L’aprovació del Reial decret per als Pastors Protestants als quals no se’ls va permetre cotitzar a la Seguretat Social fins a 1999, per donar compliment a les Sentències del TEDH del 2012 i del TS del 2007.
Ambdues Sentències reconeixen la discriminació per motius religiosos que pateixen a Espanya els Pastors evangèlics als quals no se’ls va permetre cotitzar abans de 1999, i que per això no han pogut ni poden accedir a les seves pensions de jubilació, mort i supervivència, havent quedat desprotegits ells i les seves famílies.
Avui dia, encara no ha estat aprovat el Reial decret la tramitació del qual va començar l’any 2022, i mentrestant els pastors i les seves famílies continuen vivint sense poder accedir a les pensions i sense rebre compensació per la discriminació patida des de fa tants anys. Molts van morint sense veure reconegut el seu dret.
Sol·licitem l’aprovació, sense més dilació, del Reial decret esmentat, de manera que inclogui la no exigència als pastors del pagament del capital cost corresponent a unes pensions no gaudides i una compensació i reconeixement per la discriminació patida.
2.- L’aprovació del Reial decret que permeti la cotització a la Seguretat Social dels sacerdots, religiosos i religioses del Bisbat Ortodox Romanès d’Espanya i Portugal.
Sol·licitem l’aprovació del Reial decret que va començar a tramitar-se l’any 2022 i que es reclama des de l’any 2010 per part del Bisbat Ortodox Romanès d’Espanya i Portugal, amb la finalitat que es permeti la cotització a la Seguretat Social dels sacerdots ortodoxos romanesos.
Pel que fa als religiosos i religioses del Bisbat esmentat, si no s’inclou la possibilitat de la seva cotització en el Reial decret anterior, se sol·licita que s’incloguin en el Règim Especial d’Autònoms de la Seguretat Social de forma anàloga al que passa amb el clergat regular de l’Església catòlica. Tot això, amb la finalitat de posar fi a la situació de discriminació que aquest col·lectiu pateix des de fa tants anys.
3.- L’habilitació de la possibilitat de la cotització a la Seguretat Social a temps parcial dels ministres de culte ortodoxos i protestants que es trobin en la necessitat de compatibilitzar el seu ministeri religiós amb una feina secular.
4.- Permetre la cotització a la Seguretat Social dels sacerdots, religiosos i religioses de totes les confessions cristianes orientals.
Sol·licitar, igualment, que es trobi una solució urgent per a la resta de les confessions religioses de ritu oriental, com és el cas de l’Església Apostòlica Armènia o l’Església Siríaca Ortodoxa d’Antioquia a Espanya, perquè s’incloguin en el Règim Especial d’Autònoms de la Seguretat Social de forma anàloga al que passa amb el clergat regular de l’Església Catòlica.
En la representació que cada entitat signant ostenta dins de la Taula de Diàleg Interconfessional d’Espanya, fem aquestes peticions que considerem de justícia i necessàries per a l’avenç de la llibertat religiosa al nostre país. Amb la confiança que aquesta petició conjunta pugui ser atesa per part del nostre Govern, aprofitem per posar-nos al seu servei i al servei de la nostra societat per a tot allò que pugui ser d’utilitat al bé comú.
Rebi una cordial salutació,
Signants d’aquest escrit:
. Conferència Episcopal Espanyola (Església Catòlica)
. Metròpolis d’Espanya i Portugal del Patriarcat Ecumènic de Constantinoble
. Bisbat Ortodox Romanès d’Espanya i Portugal
. Bisbat de l’Església ortodoxa del Patriarcat de Moscou a Espanya
. Església Apostòlica Armènia
. Església Siriaca Ortodoxa d’Antioquia a Espanya
. Federació d’Entitats Religioses Evangèliques d’Espanya
. Església Espanyola Reformada Episcopal (Comunió Anglicana)
. Església Evangèlica Espanyola
. Església Evangèlica de Llengua Alemanya (Madrid)
. Església d’Anglaterra. Diòcesi d’Europa
