2 Saül, amb tres mil homes escollits d’Israel, va baixar al desert de Zif a buscar-hi David.
7 David i Abisai es van infiltrar de nit al campament de Saül i el van trobar dormint, ajagut al centre de tots. Tenia la llança clavada vora el seu capçal. Al seu voltant jeien Abner i els altres homes. 8 Abisai digué a David:
—Avui Déu ha posat el teu enemic a les teves mans. Ara mateix el clavaré a terra d’una llançada. No en caldran pas dues.
9 Però David va respondre a Abisai:
—No el matis! Qui quedaria net de culpa, si fes mal a l’ungit del Senyor?
12 Llavors David va agafar la llança i el càntir d’aigua que Saül tenia vora el capçal, i se’n van anar. Ningú no ho va veure ni se’n va adonar. No va despertar-se ningú, tothom dormia: el Senyor havia fet caure damunt d’ells un son profund. 13 David va passar a l’altre costat d’on era Saül i s’aturà un tros lluny, dalt la muntanya. Els separava una bona distància.
22 David va cridar:
—Aquí tinc la llança del rei. Que vingui a recollir-la un dels teus homes. 23 I que el Senyor recompensi a cada un de nosaltres el seu comportament magnànim i lleial. Avui el Senyor t’havia posat a les meves mans, però jo no he volgut fer mal a l’ungit del Senyor.
Salm 103,1-4.8 i 10.12-13.
1 Beneeix el Senyor, ànima meva,
del fons del cor beneeix el seu sant nom.
2 Beneeix el Senyor, ànima meva,
no t’oblidis dels seus favors.
3 Ell et perdona les culpes
i et guareix de tota malaltia;
4 rescata de la mort la teva vida
i et corona d’amor entranyable;
8 «El Senyor és compassiu i benigne,
lent per al càstig, ric en l’amor.»
10 No ens tracta com caldria pels pecats,
no ens paga com deuria les nostres culpes.
12 Llança les nostres culpes lluny de nosaltres
com l’orient és lluny de l’occident.
13 Com un pare s’apiada dels seus fills,
el Senyor s’apiada dels fidels.
1C 15,45-49.
45 Així ho diu l’Escriptura: El primer home, Adam, fou un ésser viu i terrenal; però el darrer Adam és esperit que dona vida. 46 No és primer l’ésser espiritual, sinó el terrenal, i l’espiritual ve després. 47 El primer home, fet de pols, prové de la terra, però el segon home prové del cel. 48 Tal com era el de pols són tots els de pols, i tal com és el del cel seran tots els del cel. 49 Així com som semblants a l’home fet de pols, també serem semblants a l’home que és del cel.
Lc 6,27-38.
27 »Però a vosaltres que escolteu, jo us dic: Estimeu els vostres enemics, feu bé als qui us odien, 28 beneïu els qui us maleeixen, pregueu pels qui us calumnien. 29 Si algú et pega en una galta, para-li també l’altra, i si et vol prendre el mantell, no li neguis el vestit. 30 Dona a tothom qui et demana, i no reclamis res al qui et pren allò que és teu. 31 Tracteu els altres tal com voleu que ells us tractin. 32 Si estimeu els qui us estimen, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors estimen aquells qui els estimen. 33 I si feu bé als qui us fan bé, qui us ho ha d’agrair? També ho fan els pecadors. 34 I si feu préstecs als qui espereu que us donaran alguna cosa, qui us ho ha d’agrair? També els pecadors fan préstecs als pecadors, si saben que en trauran un guany.
35 »Però vosaltres, estimeu els vostres enemics, feu bé i presteu sense esperar res a canvi: llavors serà gran la vostra recompensa, i sereu fills de l’Altíssim, que és bo amb els desagraïts i amb els dolents.
36 »Sigueu misericordiosos com el vostre Pare és misericordiós. 37 »No judiqueu, i no sereu judicats; no condemneu, i no sereu condemnats; perdoneu, i sereu perdonats. 38 Doneu, i us donaran: us abocaran a la falda una bona mesura, atapeïda, sacsejada i curulla fins a vessar. Tal com mesureu sereu mesurats.
