El Palau de la Música Catalana va ser l’escenari, aquest passat dilluns 2 de juny a la tarda, de l’acte de lliurament del 57è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes al filòsof, teòleg, professor d’història de la filosofia i de filosofia de la religió i traductor Pere-Lluís Font (Pujalt, Pallars Sobirà, 1934) per part d’Òmnium Cultural, entitat que atorga ininterrompudament aquest guardó des de 1969 i que aquest 2025, per primer cop, ha reconegut la trajectòria d’algú que ha cultivat la seva trajectòria en el camp filosòfic.
La celebració, que es va iniciar amb una llarga ovació mentre el guardonat accedia a la platea del recinte modernista, va comptar amb la presència del president de la Generalitat, Salvador Illa; el president del Parlament, Josep Rull; la consellera de Cultura, Sònia Hernández; el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; els presidents Jordi Pujol, Artur Mas i Pere Aragonès, així com del president d’Òmnium, Xavier Antich, i l’arquebisbe emèrit d’Urgell, Joan-Enric Vives i el bisbe electe de Lleida, Daniel Palau, entre altres personalitats del món de la cultura i la política.
“Font és autor d’una obra literària ingent, feta amb molta ciència i paciència”
Va ser Jaume Casals, catedràtic de Filosofia de la Universitat Pompeu Fabra i considerat com un dels deixebles més destacats de Font, qui va començar els parlaments descrivint el seu exprofessor com algú “excepcional”, així com un erudit “compromès amb la seva tasca i un escriptor esmolat que ha situat la nostra llengua en una categoria mundial indiscutible”.”La meva imatge d’ell és la de la creu”, va afegir, “però no la del martiri, sinó la de dos camins que es troben en el punt blau o violeta, on es creuen les lletres i la ciència”.
A més, Casals va subratllar en la seva intervenció el llegat d’un autor amb “una obra literària ingent, feta amb molta ciència i paciència“, i va assegurar, glossant la seva figura, que ha pogut rebre per part de l’homenatjat “la cartografia perfecta per transitar per aquest món”.
A continuació, la paraula va ser presa pel poeta, físic, traductor científic i assagista David Jou, que elaborava la seva intervenció a partir de quatre tríades (“Pedra-Llum-Font, Perseverança-Lluita-Fortalesa, Pensament-Lectura-Fe i País-Llengua-Filosofia”, com deia, encapçalant cada mot amb les inicials del premiat) i definia l’obra del filòsof com una elaboració amb “un gran estímul intel·lectual, i que ha ajudat a enriquir la llengua des del pensament”.
El moment culminant de la jornada va arribar quan Xavier Antich va entregar el 57è Premi d’Honor de les Lletres Catalanes a Font després de posar en relleu que “sense filosofia som més fràgils i vulnerables, quedant en mans dels discursos d’odi”. “Si hem de fer front a l’erosió dels sistemes democràtics, la filosofia i la cultura en són imprescindibles“, va remarcar el president d’Òmniu Cultural.
“Cada llengua traspua els rerefons dels seus parlants de manera diferent”
Un cop damunt de l’escenari, Font, que es definia a si mateix com “un pagès del Pallars que ja fa anys que va canviar l’ofici de llaurar la terra per la feina de professor de Filosofia”, va manifestar que “a la nació catalana no li falten candidats dignes per rebre aquest premi, però atés que no tinc cap raó per dubtar de criteri del jurat, he de creure que el jurat ha vist la meva trajectòria amb molta benevolència”.
Després que el premiat reconegués que “cada llengua talla el món a la seva manera, i cada llengua traspua els rerefons dels seus parlants de manera diferent”, va assegurar que “el pitjor dels nostres mals és l’autoodi, la servitud”, així com que “la més difícil de les revolucions és la revolució mental”. “Si em prenen la llengua, ho perdré tot”, va afegir per acabar remarcant que “no puc percebre la nostra nació al marge de la nostra llengua. No hi ha pobles bilingües, som monolingües, tot i que ens convé ser poliglots. Perquè qui només coneix la seva llengua, no coneix ni la seva”. “Quan des del confort d’un Estat no donen suport a les seves llengües oficials, no puc evitar pensar en el ric que li diu al pobre que els diners no donen la felicitat”, va concloure Pere-Lluís Font.
