El bisbe de Lleida, Daniel Palau, va subratllar aquest dilluns la “dedicació entranyable, apassionada i indefallent com a pastor” del capellà Ramon Prat, que va morir el passat diumenge a 80 anys després d’una llarga malaltia. Ho va fer en la missa exequial del prevere lleidatà, que va tenir lloc aquest dilluns 19 de gener a la parròquia de Santa Maria Magdalena, de la capital del Segrià.
“El seu pasturatge impregnà d’entusiasme i de realisme tota l’Església de Catalunya, trobant els seus orígens aquí, la nostra estimada diòcesi de Lleida, i, en primer lloc, a la seva estimada parròquia, la de tota la vida, la de santa Magdalena”, va subratllar Palau en una cerimònia concelebrada pel bisbe de Barbastre, Àngel Pérez Pueyo i mossens de Lleida i altres diòcesis.
Palau, que va tenir Ramon Prat com a professor a la Facultat de Teologia de Catalunya, va recordar que sempre animava els alumnes a “fer la seva síntesi”. “Vet aquí, un element decisiu per a la nostra vida, i per als nostres plantejaments missioners. Sí, hem de fer ‘síntesi’”, va explicar el bisbe de Lleida, remarcant que Prat deixa com herència “un reclam necessari” i “un exercici urgent”. “Ell —va continuar— que també havia fet la seva síntesi era capaç d’albirar ‘un cel nou i una terra nova’, una vida renovada per la força de Déu. Així ho comunicava i així ho vivia”.
Fer «síntesi» en l’àmbit acadèmic
“El pastor que viu entregat no reté a dins la bona notícia, sinó que la comunica, l’escampa amb tota la seva vida, amb totes les seves capacitats, a tort i a dret”, va prosseguir Palau, remarcant la implicació de Ramon Prat en el camp acadèmic com a professor pastoralista (a la Facultat de Teologia de Catalunya i a l’IREL, que en fou el fundador), àmbit on va “unificar, relligar, la fe i la vida, les preguntes i les respostes, els somnis i el realisme, les possibilitats de la missió i les accions concretes que podien dur-se a terme”. “Això és fer síntesi, intentar entendre que tot pot i tot convergeix pausadament vers el misteri de Jesucrist, el Fill de Déu, que s’encarna i que ressuscita, entregant la vida per nosaltres”.
El diàleg, «fruit d’una fe madura»
En la segona part de l’homilia, Palau va subratllar que “la vida d’un prevere, i la de qualsevol cristià, ha d’estar sempre ancorada a la importància del servei”. Un servei que, en el cas de Ramon Prat es va manifestar “d’una forma molt concreta” a través del diàleg. “Els diàlegs han estat múltiples i amb persones de tota mena. Dialogar és el fruit d’una fe madura, i d’una fe que vol madurar. El diàleg és acollida, és respecte, és desig de veritat, és expressió harmoniosa de la diferència, però també d’una recerca de la voluntat de Déu”, va reconèixer.
En aquest punt, el prelat i exdegà de la Facultat de Teologia de Catalunya va advertir la necessitat de “no donar per descomptat el diàleg” en les comunitats eclesials. “L’hem de cuidar, i per això se’ns fa urgent la tasca de l’escolta. Les ambigüitats, les polaritzacions, les disputes no són altra cosa que la manca d’escolta, la manca del diàleg, el tancament i l’aïllament en els prejudicis”, va concloure.
El prevere i teòleg Ramon Prat va morir acompanyat pels seus nebots i nebodes durant la matinada del 18 de gener a la Residència Jaume Nadal Meroles de Lleida. Autor d’una àmplia obra teològica, va ser fundador i director de l’Institut de Recerca i Estudis Religiosos de Lleida (IREL) professor de la Facultat de Teologia de Catalunya i un dels relators del Concili Provincial Tarraconense l’any 1995.
