“Entre les deformacions del sistema democràtic, la corrupció política n’és una de les més greus, perquè traeix alhora els principis de la moral i les normes de la justícia social”. Aquesta és una de les reflexions que feia el papa Joan Pau II en l’encíclica Centesimus Annus, publicada l’any 1991 coincidint amb el centenari de Rerum Novarum, del papa Lleó XIII.
Reproduïts recentment pel rector Enric Roura en el complement del full parroquial de Blanes, aquests pensaments del papa polonès formen part pel Compendi de la Doctrina Social de l’Església i reflecteixen l’interès del magisteri eclesial per oferir respostes als problemes socials de cada moment històric: entre ells, el que aquest mateix dimecres ha motivat la compareixença del president Pedro Sánchez davant el Congrés per donar explicacions sobre la trama de corrupció dins del PSOE.
En els punts 411 i 412 del text esmentat, Wojtyla recorda que, tal com es pot apreciar actualment, la corrupció “compromet el funcionament correcte de l’Estat, influint negativament entre governants i governats”, ja que “introdueix desconfiança creixent respecte de les institucions públiques i causa una desafecció progressiva dels ciutadans respecte de la política i dels seus representants, amb el consegüent afebliment de les institucions”.
Una administració al servei dels ciutadans
“La corrupció —continua el papa— distorsiona d’arrel el paper de les institucions representatives, perquè les usa com a terreny d’intercanvi polític entre peticions clientelistes i prestacions dels governants. D’aquesta manera, les opcions polítiques afavoreixen els objectius limitats dels qui posseeixen els mitjans per a influenciar-les i impedeixen la realització del bé comú de tots els ciutadans”.
Per evitar aquest mal que atempta contra els valors de la mateixa convivència ciutadana, el pontífex recorda que l’administració pública, a escala nacional, regional o local, com a instrument de l’Estat, té la finalitat de servir els ciutadans. “Posat al servei dels ciutadans, l’Estat és el gestor del bé del poble, que ha d’administrar amb vista al bé comú”, conclou.
La legalitat, bé comú fonamental
En aquest procés obert de reflexió constant que implica a tota l’Església, però que té la seva expressió més decisiva en els documents del magisteri social, la Santa Seu s’ha interessat vivament per la corrupció en determinats moments més enllà dels grans textos papals. En aquest punt, destaca la conferència internacional organitzada el juny de 2006 pel Pontifici Consell de Justícia i Pau sota el lema “La lluita contra la corrupció”, després de la qual, l’organisme vaticà va emetre una nota subratllant el paper “cada cop més rellevant” de la Doctrina Social de l’Església a l’hora d’ajudar a “prevenir la corrupció”.
“La corrupció priva els pobles d’un bé comú fonamental, el de la legalitat: respecte per les normes, funcionament correcte de les institucions econòmiques i polítiques, transparència”, advertia el comunicat. Signat pel cardenal Raffaele Martino (1932-2024), el text recordava també que la pràctica i la cultura de la corrupció han de ser substituïdes per la pràctica i la cultura de la legalitat”.
“Tota la Doctrina Social de l’Església proposa una visió de les relacions socials totalment oposada a la pràctica de la corrupció”, prosseguia la reflexió, tot apuntant que “l’Església pot cultivar i promoure els recursos morals que ajuden a construir una ‘ecologia humana’ on la corrupció no trobi un hàbitat favorable” i subratllant el compromís de les Esglésies locals a l’hora de “formar consciència civil i educació ciutadana per a una veritable democràcia”.
Tal com advertia Joan Pau II fa més de trenta anys en un document clau per entendre el seu pensament sobre economia, política, llibertat i justícia social, la corrupció no és només una ferida del sistema, sinó la seva infecció més profunda. Avui, mentre aquest mal centra provoca noves crisis en el si d’un sistema democràtic que sembla haver perdut la capacitat de decidir sobre el bé comú, aquestes paraules ressonen amb més força que mai.
