Carlo Acutis, amb pocs mesos de vida i transportat en una cadira de passeig, davant la catedral gòtica de Milà. Carlo Acutis, de nou, amb sis anys, a l’interior de la basílica papal de Sant Francesc d’Assís, resant de genolls. O Carlo Acutis, amb una samarreta del Barça, admirant una de les façanes de la basílica de la Sagrada Família de Barcelona. Les tres escenes van succeir durant els quinze anys de vida del jove, que Lleó XIV canonitzarà el pròxim 7 de setembre, i són algunes de les vinyetes que el dibuixant gironí Albert Carreres (1981) va dibuixar des del seu estudi de Vilanova i la Geltrú durant els últims sis mesos de 2024 per donar forma al còmic Carlo Acutis, publicat enguany per l’editorial San Pablo.
Aquesta biografia il·lustrada del futur sant, feta a quatre mans amb el guionista francobritànic Nick Meylaender, no només tracta de ser “el més fidel possible a la realitat” en cada representació gràfica en què Acutis apareix dins o fora d’un temple de culte per on està documentat que va passar —”les esglésies el tenien enamorat i cada dia, allà on fos que estigués, hi anava”, observa Carreres—, sinó també una “font de valors positius per part d’un noi que va ser bondat del primer a l’últim dia de la seva vida”, com reflexiona l’artista i coautor d’un còmic que es pot llegir en castellà, francès o italià.

Format a l’escola de còmic i d’arts visuals Joso de Barcelona, Carreres va conèixer la història d’aquest jove italià nascut a Londres el 1991 en un llibre d’il·lustracions sobre el cristianisme anterior a aquest, que va tenir llest en treballar-hi “a dues pàgines per dia”. Així va ser com, durant mig any, es va endinsar a través de l’art en passatges crucials de la vida del beat, com ara les converses amb els seus cuidadors, que van enfortir-ne la personalitat “mentre treballava en una evolució natural del seu cos i prestava atenció als detalls propis de cada època”, indica. Això ho va aconseguir, per exemple, reproduint en les seves vinyetes un ordinador iMac G3, venut per Apple entre 1998 i 2003, i un dels objectes més personals de l’apòstol d’internet.
L’ordinador, de fet, apareix el 2004, quan Acutis va estrenar la seva pàgina web sobre els miracles eucarístics que va investigar arreu del món, i torna a aparèixer en el llibre quan ja s’arriba al 2006 i fa uns mesos que el jove ha mort de manera fulminant a causa d’una leucèmia. “Quan ja l’han enterrat i els pares volen indagar en els seus documents informàtics, s’adonen que el contacte del seu primer fill amb el món de la tecnologia va ser respectuós, productiu i, fins i tot, profètic“, manifesta el dibuixant.
“És a partir d’aquest moment quan comencen a aparèixer senyals en la vida dels seus pares, Andrea i Antonia, que els mostren com el seu fill Carlo continua actiu en el més enllà”, prossegueix Carreres, posant l’exemple d’un infant del Brasil que, nascut amb una malformació del pàncrees, es va curar instantàniament el 2013 després de tocar una peça de roba d’Acutis enviada per la seva mare a l’altra banda de l’Atlàntic. És un dels episodis del final d’una obra que, tot i acabar amb la mort del protagonista, posa en relleu el camí de transcendència per on, segons Carreres, continua transitant Carlo Acutis. Un camí que, des del passat 13 de juny [data de l’aniversari del dibuixant gironí], se sap que tindrà un punt d’inflexió el pròxim 7 de setembre, quan el jove pugi definitivament als altars.
