La Generalitat de Catalunya ha aprovat aquest dimarts 8 de juliol la commemoració el 2026 del centenari de la mort de l’arquitecte català, Antoni Gaudí. El Govern ha inclòs l’efemèride al llistat d’esdeveniments i personalitats que homenatjarà durant el pròxim any. L’objectiu és “posar en relleu, recuperar i divulgar la memòria que han deixat empremta en el patrimoni col·lectiu de la Generalitat”.
L’executiu català destaca que Gaudí va ser “un dels màxims exponents del modernisme” i “un dels arquitectes més influents de la història de l’arquitectura mundial” gràcies a una visió de l’arquitectura “com una manifestació artística i espiritual”. La Generalitat admet que “l’arquitecte de Déu” va ser conegut per “la seva devoció a la fe catòlica“, que es va reflectir en moltes de les seves obres, especialment el temple expiatori de la Sagrada Família.
Així, per al Govern, l’obra del reusenc es va caracteritzar per “una gran originalitat” i “una profunda connexió amb la religió, la natura i la cultura catalana”. A banda de la basílica barcelonina, l’arquitecte, que va ser declarat venerable pel papa Francesc el passat mes d’abril, també és internacionalment conegut per altres obres a la ciutat comtal, com el Parc Güell, la Casa Batlló i la Casa Milà (la Pedrera).
El venerable català va cursar estudis d’arquitectura a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, on va completar la formació el 1878. Va començar la seva carrera professional creant obres de caràcter pràctic i utilitari, però amb el temps, com destaca la Generalitat, va desenvolupar “un estil propi que es va convertir en una fusió de les formes orgàniques de la natura, l’art medieval i les noves tècniques arquitectòniques de la seva època”. Aquesta forma de procedir el va permetre aplicar innovacions a la construcció i el disseny, amb l’ús de materials com el ferro forjat, el trencadís (mosaic amb ceràmica trencada) i l’ús de la geometria per aconseguir formes que evocaven l’harmonia i l’equilibri.
Gaudí va morir el 10 de juny de 1926, després de ser atropellat per un tramvia, i el seu treball va quedar incomplet, especialment en el cas de la Sagrada Família. No obstant això, tal com reconeix la Generalitat, “la seva obra continua sent admirada i estudiada arreu del món”. El 2005, la UNESCO va declarar part de les seves creacions patrimoni de la humanitat. “Gaudí —subratlla el Govern— és considerat un dels arquitectes més importants de tots els temps i una figura clau en la història de l’arquitectura modernista”.
700 anys del monestir de Pedralbes
La Generalitat també ha aprovat la commemoració el 2026 dels 700 anys de la fundació del monestir de Pedralbes, a Barcelona. Va ser fundat a Barcelona el 1326 per la reina Elisenda de Montcada. El monestir està vinculat a l’orde de monges clarisses i situat al sud-oest de l’antic nucli de Sarrià, al vessant est de la muntanya de Sant Pere Màrtir. El passat 15 de febrer la comunitat clarissa de Pedralbes es va traslladar al monestir de Vilobí d’Onyar, després d’una presència ininterrompuda de set segles a Barcelona.
Després d’un intent de fundació fracassat a l’antic casal reial de Valldaura de Cerdanyola el 1325, la reina va comprar el mas Pedralbes i va construir l’església i el convent. Inicialment, la comunitat estava formada per catorze monges, i el 1327 la mateixa reina s’hi va instal·lar quan va quedar vídua. Va construir un petit palau oni va residir fins que va morir el 1364. Després, va construir la seva tomba entre el claustre i l’església.
