Javier Martínez-Brocal (Granada, 1978) ha perdut el compte de les vegades que ha viatjat amb els papes, però calcula que han estat unes 35. Després d’haver acompanyat Benet XIV i Francesc pels racons més insospitats d’arreu del món, ara fa el mateix amb Lleó XIV, amb qui aterrarà a Barcelona el pròxim 9 de juny per commemorar el centenari de la mort d’Antoni Gaudí. Corresponsal d’ABC i de La Sexta a Itàlia i el Vaticà, aquest reconegut vaticanista està convençut que la visita del pontífex agustí a la ciutat comtal oferirà alguna sorpresa més enllà del programa oficial anunciat per la Santa Seu.
Què l’ha ensenyat viatjar amb els papes en tantes ocasions?
Els viatges t’ajuden a recordar qui és el Papa. Quan veus com ciutats com Madrid o Barcelona es preparen per rebre el pontífex, t’adones de la importància que té per a tanta gent el líder mundial dels catòlics. La visita del bisbe de Roma té un gran impacte en la vida de les persones i en les societats.
Per què un Papa elegeix unes destinacions i no unes altres per als seus viatges?
Per una banda, vol visualitzar situacions de la societat que potser ens passen desapercebudes. En el cas de Lleó XIV, tothom sap que existeixen les presons, però pocs s’acosten a les persones que hi ha a dins i les seves necessitats. A Brians 1, per exemple, només hi estarà 20 minuts, però amb això n’hi haurà prou per ajudar tota la societat a comprendre la humanitat d’aquell lloc. D’altra banda, la visita a Montserrat o la Sagrada Família servirà per reconèixer el valor religiós d’aquests espais. Tinc la impressió que a Barcelona hi haurà sorpreses, probablement té altres plans a la ciutat.
Què opina del lema del viatge, ‘Alça la mirada’, que va sorgir precisament a la Sagrada Família?
No vaig descobrir fins fa poc que aquest lema té a veure amb la creu de la torre de Jesús de la Sagrada Família. És una expressió que posa Barcelona en el centre del viatge apostòlic del papa Lleó XIV a Espanya. La Sagrada Família ajudarà a alçar la mirada i veure-hi més enllà, obrint nous horitzons.
Lleó XIV arribarà a Catalunya en el marc d’un viatge de 6 dies que també inclourà parades a Madrid i a les illes Canàries. Quina creu que és la raó principal per unir punts tan diferents en un sol viatge?
Ell usca un país europeu gran des del qual adreçar un missatge a tota la societat. Ell vol parlar a Europa. És cert que anirà a França a finals de setembre dos o tres dies, però Espanya és un dels països del Vell Continent amb més rellevància des del punt de vista catòlic, per això s’hi estarà una setmana. A més a més, es tracta d’un viatge fàcil d’organitzar logísticament. Espero un missatge contundent des del punt de vista polític i civil.
El papa Francesc hauria fet aquest viatge, si hagués tingut més temps?
Probablement. Tenia una enorme amistat amb el cardenal Omella, que segurament l’hauria convençut perquè vingués. Al marge de Canàries, el papa Francesc hauria anat a Melilla a fer-hi una missa al costat de la tanca. Ell sabia que la realitat s’entén de les perifèries. Francesc estarà feliç de veure l’entusiasme amb què el papa Lleó XIV serà rebut a Madrid, Barcelona i Canàries.
En una societat que busca, però que no sempre troba referents espirituals sòlids, què pot aportar aquest Papa?
No ve a fer propaganda de l’Església, però amb la seva visita mostrarà els efectes que una societat catòlica té sobre el món civil. Per això, a Madrid s’aproparà a una associació de persones que viuen al carrer, mentre que al Raval de Barcelona es reunirà amb 90 entitats socials i a les Canàries amb entitats d’acollida i integració d’immigrants. Això es veu també en la basílica de la Sagrada Família: l’impacte que té aquest temple sobre la ciutat és el similar al que té una persona quan coneix una fe catòlica autèntica. El papa Lleó XIV ve a ensenyar un aspecte de la fe que no imposa, sinó que proposa.
Què destacaria de la personalitat de Robert Prevost?
És un home tranquil, pacient, que escolta i que busca relacions autèntiques. Per això, quan es tracta de salutacions espontànies, no sempre dona el millor de si. Així i tot, a l’avió, quan parles amb ell, es mostra molt simpàtic i agradable. Sap respondre d’una forma divertida.
La manera com va respondre a l’atac de Trump sorprèn per la seva calma.
Va ser una resposta molt “americana”, no tenia èmfasi, no era una provocació, sinó una descripció. El Papa no se sent desafiat per Trump, però vol protegir la seva llibertat, per això continuarà dient el que pensa sense embuts.
Que sortís el 8 de maig a saludar al món amb un paper escrit, va ser realment un moment històric?
En efecte, i demostra que va tenir temps d’escriure el discurs; probablement ho va fer a l’hora de dinar. És una persona rigorosa en el sentit de respectar les regles. Vol que les coses es facin bé, per això va voler fugir d’improvisacions i es va centrar a preparar un discurs bonic i amb sentit. A ABC vam titular: “El mal no prevaldrà”, una expressió que ho concentra tot.
Vostè va seguir de prop el pontificat del papa Francesc. Com va ser la relació entre ell i el cardenal Prevost entre 2023 i 2025.
Tenien una relació de treball cordial. El cardenal Prevost era apreciat i respectat per la seva gran capacitat de treball, unida a la seva discreció. En aquells dos anys com a prefecte del Dicasteri per als bisbes va poder adoptar una visió de l’episcopat acord amb la que promovia el papa Francesc. Però el que més el va ajudar a guanyar-se el respecte del seu antecessor va ser que va unir dos pols de l’Església peruana que eren irreconciliables. Lleó XIV és un reconciliador.
En aquest any com a papa, ha aconseguit acostar posicions dins l’Església?
Sense dubte. Pensa que hi ha un sector que abans escoltava el missatge del papa amb un cert recel i ara, Lleó XIV diu coses molt similars i ningú no s’escandalitza.
En aquests moments el Papa afronta l’amenaça dels lefebvrians d’ordenar bisbes al juliol sense mandat papal. Com creu que actuarà?
Lleó XIV ha demostrat que les regles estan per ser respectades, sense excepcions. En aquest cas, no tindrà cap altra alternativa que decretar l’excomunió d’aquestes persones.
Una altra qüestió pendent és la reforma dels estatuts de l’Opus Dei. Fa un any semblava un tema imminent i ara, com descrivia vostè en una informació a ABC, sembla que la situació s’ha refredat amb Lleó XIV.
El Papa no té pressa per resoldre aquest tema. No ho té fàcil, perquè ha de trobar una solució a una institució feta per a laics que està enquadrada en el Dicasteri per al clergat. El repte és com reformar els estatuts de la institució respectant el carisma corregint el que potser no va bé, però sense encotillar-la de manera que perdi la força i les coses bones que té.
Lleó XIV repeteix sovint els principis del papa Francesc a Evangelii Gaudim. Ho fa perquè li escriuen des de les oficines vaticanes o perquè realment els té interioritzats.
Ho té tot interioritzat. En el primer discurs que va fer als cardenals després de ser elegit va jugar a cartes descobertes. Si no fos així, no hauria convocat pocs mesos després un consistori extraordinari per parlar d’Evangelii Gaudium. Ara, a finals de maig, publicarà una encíclica que serà programàtica en el sentit que la defensa de la dignitat humana en l’era digital estarà en primer lloc.
