Aquest dijous fa 45 anys d’un esdeveniment que va commocionar la comunitat internacional i que l’Església recorda com un dels pitjors moments de la seva història recent. El 13 de maig de 1981, el papa Joan Pau II va patir un atemptat a la plaça de Sant Pere. Un atac per part d’un home armat amb una pistola de 9 mm que la seguretat vaticana no va poder evitar.
L’atmosfera de l’audiència general es va trencar pel so dels trets. Joan Pau II creuava la plaça mentre saludava pelegrins, grups escolars i turistes quan es va desplomar. La ràdio vaticana, a través de la veu atònita de Benedetto Nardacci, va retransmetre en directe la confusió del moment: “La multitud està tota dempeus… gairebé no comenta la tràgica escena que ha presenciat, estan gairebé tots en silenci, esperant notícies”, va relatar.
La crònica radiofònica va capturar la gravetat d’un fet sense precedents: “Per primera vegada es parla de terrorisme també al Vaticà. Es parla de terrorisme en una ciutat de la qual sempre han sortit missatges d’amor, missatges de concòrdia, missatges de pacificació”. El periodista narrava com les «panteres» i les «gaseles» de la policia i els carabinieri escortaven l’ambulància que traslladava el pontífex polonès cap al Policlínic Gemelli, mentre els prelats presents convidaven la multitud, immersa en un silenci sepulcral, a pregar per la salut d’un Papa que havia resultat ferit a l’abdomen.
Recuperació i perdó
L’Oficina de Premsa de la Santa Seu va emetre un comunicat recollit per L’Osservatore Romano en què es parlava d'»esperances de recuperació«. La nota detallava que Karol Wojtyla havia estat “ferit a l’abdomen per trets de revòlver efectuats, a curta distància, per un estranger (Mehmet Ali Ağca) immediatament detingut pels agents de policia”. Tot i que les condicions eren preocupants, la intervenció quirúrgica d’urgència obria una porta a la recuperació del Papa.
Pocs dies després, el 17 de maig, la veu del bisbe de Roma va reaparèixer durant el Regina Coeli des de l’hospital: “Prego pel germà que m’ha ferit, al qual he perdonat sincerament”, deia. Aquest gest de misericòrdia seria recordat anys més tard pel cardenal Joseph Ratzinger durant les exequies del Papa polonès el 2005, subratllant que el patiment acceptat per Joan Pau II havia servit per «cremar i consumir el mal amb la flama de l’amor».
Commemoracions
En els records posteriors, el papa Francesc va emfatitzar la dimensió espiritual del miracle, recordant el 2021 que el mateix Joan Pau II atribuïa la seva salvació a la Mare de Déu de Fátima. “La nostra vida i la història del món estan a les mans de Déu”, va assenyalar Bergoglio.
El llegat d’aquella jornada de maig de 1981 s’ha projectat fins al present, com es va veure en l’inici del ministeri del papa Lleó XIV el maig de 2025. El nou pontífex, que era un jove estudiant a Roma l’any de l’atemptat, va recuperar les paraules de Wojtyła per dirigir-se als joves: “No tingueu por! Accepteu la invitació de l’Església i de Crist Senyor!”. 45 anys després, aquell atemptat ha servit per reforçar un missatge de pau que continua viu.
