La visita de Lleó XIV a Gran Canària el pròxim 11 de juny inclourà una trobada amb persones immigrants que van travessar l’Atlàntic fugint de crisis humanitàries als seus països, segons va assegurar aquest passat dissabte 21 de març el bisbe de Canàries, José Mazuelos, en declaracions recollides per Europa Presss. “Està programat que el papa escolti el testimoni de persones que han arribat en pastera”, apunta el prelat canari.
L’esdeveniment tindrà lloc al port d’Arguineguín per visibilitzar el drama migratori i donar suport a totes aquelles persones i entitats que participen en l’acollida de persones que arriben a l’arxipèlag. D’acord amb les explicacions del bisbe Mazuelos, el pontífex escoltarà el relat d’aquelles persones que han arribat a territori illenc a través de la ruta Atlàntica i també d’aquelles que, després d’haver rebut acollida per part de l’Església, es troben en processos d’integració en la societat canària.
En aquest punt, el bisbe de Canàries va afirmar que espera que Lleó XIV pugui transmetre “un missatge d’ànim i esperança” als qui intervenen en operacions de suport i, al mateix temps, renovi la crida a aturar la ruta canària, una de les més mortíferes del planeta per aquells que fugen de la misèria i les guerres.
La visita del papa Lleó XIV a Canàries respon al desig expressat pel papa Francesc durant els darrers anys del seu pontificat de viatjar a les illes “per estar a prop del govern i del poble” que pateix el drama de les migracions. Per a Mazuelos, aquesta visita atorga una “dimensió social i de denúncia” al pelegrinatge apostòlic que, abans d’arribar a les Canàries, farà parades a Madrid i Barcelona.
Els 3 bisbes de les Illes Canàries José Mazuelos, Bernardo Álvarez i Cristóbal Déniz, van poder compartir amb el papa Francesc la seva preocupació per la greu situació migratòria a l’arxipèlag en una audiència en què també va participar una delegació del Govern de Canàries, encapçalada pel president Fernando Clavijo.
La ruta més mortífera
Aquesta escala de Lleó XIV posarà el focus en una realitat que no ha deixat de créixer des del 2018. Segons denuncia l’ONG Caminando Fronteras, la militarització de les rutes mediterrànies ha empès milers de persones a assumir el risc extrem de la via atlàntica. Entre els qui s’aventuren a l’oceà, hi ha qui navega des de les platges de Tan-Tan i Tarfaya, al Marroc, mentre que d’altres s’embarquen en llargues travessies des de Mauritània, el Senegal o Gàmbia.
«Les comunitats en moviment aborden un oceà amb més perills on el risc de perdre el rumb, les dificultats meteorològiques i les llargues travessies són amenaces constants, a les quals se sumen recursos insuficients de cerca d’embarcacions en situació de risc», adverteix l’entitat, que l’any 2025 va comptabilitzar un total de 1.906 víctimes mortals en la ruta d’accés a les illes Canàries.
