A l’exposició “Germà Foc, Germana Aigua”, instal·lada el passat 10 d’octubre al Museu Diocesà de Barcelona, el fotògraf sud-africà Gideon Mendel —referent internacional en fotografia mediambiental— reflexiona sobre la seva trajectòria i el paper de l’art davant la crisi climàtica. Comissariada per la historiadora de l’art Helena Alonso, la mostra estableix un diàleg entre la mirada documental contemporània del fotògraf i l’espiritualitat franciscana, coincidint amb la commemoració dels 800 anys de la mort de Sant Francesc d’Assís.
L’espai, que es podrà visitar fins al 25 de gener de 2026, reuneix els projectes més reconeguts de Mendel, a més de peces audiovisuals i objectes trobats en escenaris que han patit impactes climàtics. En aquesta entrevista concedida a Flama amb motiu de la inauguració de la mostra, Gideon Mendel comparteix la seva visió sobre la responsabilitat humana davant el canvi climàtic i la vulnerabilitat compartida que travessen les seves imatges.
Els desastres naturals són cada vegada més freqüents. Creu que el canvi climàtic és degut a l’acció dels homes o és un fenomen més aviat natural?
No crec que hi hagi cap debat sobre aquesta qüestió entre científics i experts. Veiem un nombre creixent d’inundacions i incendis i diferents tipus d’esdeveniments climàtics que es deuen a raons provocades per l’home, principalment per posar més carboni a l’aire, però també per la construcció i el canvi de la naturalesa del paisatge, i per edificar cases a llocs equivocats. És cert que sempre hi ha hagut incendis i inundacions, no hi ha res de nou; aquests són fenòmens antics que es remunten a molt abans de l’existència de la Bíblia, a la història de Gilgamesh i molts altres sistemes mitològics. El fenomen de les inundacions i els incendis és familiar per a la humanitat, però el que passa ara és que tenim un enorme augment d’aquests fenòmens, i això ha estat provat objectivament.
Hi ha un gran consens, un acord científic sobre aquesta qüestió. No obstant això, ¿per què considera que és tan difícil arribar a un acord per aturar aquest problema entre els governs de països industrialitzats i els dels països en via de desenvolupament?
Aquesta és una pregunta difícil, i crec que d’alguna manera potser és degut a la naturalesa de les persones, potser també a la naturalesa del capitalisme i les forces que impulsen la nostra societat. Durant 40 o 50 anys ha estat clar el que ha passat, ha estat reconegut científicament. Ho han sabut, els governs, les corporacions i els líders empresarials. Però crec que canviar el comportament, canviar el consum i prendre decisions difícils és complicat personalment, i encara més difícil perquè hi ha corporacions vils, interessades i realment destructives, així com líders populistes i països petro-carbó que han fet tot el possible per soscavar qualsevol potencial de canvi, per petit que sigui.
Hi ha persones que intenten minimitzar la crisi climàtica, ignorant les proves per ignorar el dany?
Sí, és cert. No soc un expert en clima, soc fotògraf, així que aquestes preguntes no són realment per a mi perquè no soc científic ni expert, però, pel que he llegit i pel que he arribat a saber, les proves hi són molt clarament. Crec que la feina que m’he proposat és simplement mostrar la gent, les cares i els paisatges que suporten el pes d’aquest canvi i d’una emergència climàtica que només empitjorarà en els propers anys, encara que és molt difícil de predir què passarà.
Pensa que prendre mesures dràstiques i urgents aconseguirà aturar el canvi climàtic o ja és massa tard?
Crec que ja l’estem experimentant; per exemple, vosaltres, a Espanya, al Mediterrani, més que mai, viviu la crisi climàtica aquí i ara. En alguns àmbits ja és massa tard, però mai és massa tard per intentar canviar, perquè si podem revertir les coses ara, farà que el futur sigui millor per als nostres fills i néts. Però la manera com van les coses actualment no és bona: estic segur que heu llegit les xifres, no van en una bona direcció amb la quantitat de CO₂ que entra a l’atmosfera cada dia. Se suposava que havia de disminuir, i encara està augmentant.
Com creu que és possible aconseguir que la gent sigui conscient del canvi climàtic com una realitat amb conseqüències desconegudes?
Crec que el que sovint canvia les opinions de la gent és el fet que la seva pròpia casa quedi inundada. No importa com de ric o benestant siguis, no pots protegir-te del canvi climàtic perquè afecta tothom. Encara que la gent s’imagini que pot estar segura, el que intento mostrar amb la meva feina és que tothom és vulnerable. Hi ha una vulnerabilitat compartida a tot el món. Les coses no semblen gaire esperançadores ara, però esperem que el món pugui canviar, i espero que les meves imatges puguin contribuir-hi.
Com creu que és possible aconseguir que les futures generacions s’hi impliquin, especialment aquells que encara no són conscients dels efectes del canvi climàtic?
Per a mi és important atraure els joves. Pel que veig arreu del món, hi ha molts joves dinàmics i proactius que fan el millor que poden, i això em dona esperança quan conec joves activistes climàtics. Però el món actual, amb els nous règims, ha empitjorat perquè tenim autòcrates vils negadors del clima. Tenim països com l’Aràbia Saudita o els Estats Units, molts líders populistes com Putin, guerres i moltes altres coses que se sumen al canvi climàtic. No pinta bé ara mateix. Si vull ser optimista, potser veurem com les forces del capitalisme a la Xina empenyen cap a les energies renovables, i hi ha esperança pel gran creixement de l’energia solar i eòlica i el desenvolupament de bateries. Hi ha algunes esperances tecnològiques per davant, però les nostres emissions no s’estan reduint prou.
Sent que la teva feina com a fotògraf pot influir en les persones, els països i també els governs?
Com diuen, la fotografia és una veu molt petita, però és un àmbit en què tinc habilitats particulars. Sé com fer fotos. Sento admiració pels activistes climàtics que van a la presó i posen les seves vides en risc per les seves accions pel clima, però tot el que puc fer és utilitzar les meves habilitats i el meu activisme social per fer el que pugui. En els 18 anys que fa que em dedico a aquesta feina, la situació realment no ha millorat, i no sembla gaire bona en aquest moment.
És optimista respecte als acords sobre el canvi climàtic que es debatran a la conferència COP30 sobre el clima que se celebrarà el proper novembre a Brussel·les?
Si tinc esperança? Al contrari, he predut totalment l’esperança. Malauradament, la cimera COP s’ha convertit en una reunió de lobbies, amb milers de lobbistes de la indústria petroquímica. Fins i tot alguns dels èxits del moviment COP, com l’Acord de París de 2015, no s’han complert. Els països no han complert els acords, que han estat un fracàs total. No sento cap esperança pel moviment COP; sembla que s’ha tornat menys i menys efectiu amb els anys.
El foc i l’aigua existeixen des del començament de la Terra, i tots aquests incendis i inundacions passen de manera natural. És possible que aquest fenomen hagi contribuït a altres canvis climàtics abans de les persones?
Sí. Puc reconèixer completament que el fenomen del foc i el de la inundació són molt antics. Com he dit abans, crec que el primer registre escrit conegut d’una inundació és a l’epopeia de Gilgamesh, d’uns vuit mil anys enrere. Des del començament de l’escriptura i el relat humans, la gent ja parlava d’inundacions. La sensació d’aquesta força enorme que pot arribar i transformar la teva vida i destruir-ho tot al seu pas és una història molt antiga. Fins i tot retrocedint centenars de milers o milions d’anys, hi ha registres de foc i d’inundacions durant molt de temps.
Però el que és nou en aquesta era, que alguns anomenen l’Antropocè, és que una espècie —la humana, l’Homo sapiens— ha estat canviant el seu entorn de moltes maneres durant milers d’anys. Ara, amb la crema de combustibles fòssils durant tantes generacions, des del començament de la Revolució Industrial, estem tenint un efecte enorme en el nostre propi clima i d’una manera que podria significar la destrucció del nostre planeta com a lloc segur per viure-hi tots.
Ha pogut conèixer la vida i l’obra de Sant Francesc d’Assís?
Sí, en soc coneixedor, però no soc un expert de cap manera. Crec que conèixer la comunió de sant Francesc amb els animals i la natura, la seva humilitat i la seva creença en rebutjar els objectes materials sintonitza amb les meves pròpies creences sobre la justícia social i sobre la naturalesa destructiva del sistema capitalista en què vivim.
