“¿Em pot dedicar i signar el llibre, senyor arquebisbe?, perdoni, ¡cardenal!”. Amb aquest lapsus, provocat per l’espontaneïtat del moment, un dels capellans de l’arxidiòcesi de Tarragona es dirigia, aquest dilluns 29 de setembre al matí, a qui va ser prelat d’aquest territori entre 1997 i 2004, Lluís Martínez Sistach, creat cardenal el 2007 pel papa Benet XVI, ja com a arquebisbe de Barcelona, d’on és emèrit des de 2015.
La situació succeïa abans que Sistach presentés a l’Aula Magna del Seminari de Tarragona, davant d’una nodrida representació del clergat tarragoní i presentat per l’arquebisbe Joan Planellas, el seu llibre, Aplicació de la sinodalitat (Claret, 2025). Un acte que servia al purpurat barceloní, de 88 anys, per retrobar-se amb companys de viatge ministerial que va conèixer durant els seus 7 anys a Tarragona.
“He recordat cares i noms”, confessava a Flama, “per bé que, en un cas en concret, en saber el cognom d’un clergue, l’he confós amb el seu oncle, a qui jo vaig conèixer en realitat”. Des de Tarragona, el cardenal va desenvolupar part de la seva línia de treball pastoral i d’aplicació dels concilis eclesials catalans, com el Concili Tarraconense, “eines de govern i pastoral col·laborativa entre les diòcesis catalanes”, prosseguia Sistach, qui guarda “un record agradable” del seu pas per l’arxidiòcesi.
“Em van rebre molt bé i em van ajudar força a créixer com a arquebisbe”, admetia també el cardenal. Conscient que “tornar a Tarragona, després de temps sense fer-ho, es mereix molt més que una visita llampec com aquesta“, per al purpurat “els anys i algunes dificultats físiques” són un impediment: “Tarragona és una arxidiòcesi històricament i eclesialment important, i convé continuar escoltant-la atentament des d’arreu de Catalunya“, reconeixia més tard Lluís Martínez Sistach.
Sistach a Tarragona: 7 anys de lideratge religiós i cultural
Com a arquebisbe de Tarragona, Sistach va tenir una presència destacada tant des del punt de vista pastoral com sociocultural. El 1997 va presidir la Missa Pontifical de Santa Tecla a la Catedral, centrant la seva homilia en la importància d’aquesta santa per a la identitat de la ciutat. L’any 2000, va elogiar públicament Montserrat pel seu compromís amb la cultura i llengua catalanes, reflectint així la seva implicació més enllà de l’àmbit estrictament religiós. En la seva missa de comiat, el 2004, va recordar amb gratitud el seu pas per l’arxidiòcesi i va subratllar la seva tasca en l’aplicació del Concili Provincial Tarraconense, de 1995.
