Les prop de quatre dècades com a professor a l’Escola Vedruna de Vilafranca del Penedès, on va treballar fins a jubilar-se al costat de la seva dona, també docent, van permetre al filòleg i estudiós vilafranquí Joan Solé (1955) constatar com generació rere generació, al poble s’ha mantingut viva una atracció pel seu patró, sant Fèlix, que ultrapassa el fet religiós i es reflecteix amb força cada 30 d’agost. “És un felixisme que s’insereix en la nostra manera de voler ser vilafranquins, des de que naixem fins que morim“, apunta.
Amb aquesta idea freqüentant els seus pensaments i records, Solé ha dedicat l’últim mig any a aglutinar sota un mateix títol, Nostre empar i guia sant Fèlix, màrtir, fins a 27 textos que, escrits entre el segle XVIII i aquest mateix 2025, “donen fe que l’estima per aquest màrtir romà que es venera des del 1700 a Vilafranca, quan hi va arribar tot el que quedava d’ell en forma de relíquia, ha tingut moltes formes i tonalitats, a través de goigs, homilies, sermons, poemes o escrits sobre la seva figura”, prossegueix.
Així és com per les 140 pàgines d’aquesta nova obra feta per “comprendre millor la història d’un sant amb poca informació hagiogràfica”, diu Solé, passen noms com els del folklorista Gaietà Vidal (1834-1893); de l’escriptor i polític Pere Mas (1901-1977); de l’eclesiàstic Albert Bonet (1894-1974), i d’alguns altres autors amb qui Solé ha compartit estima pel sant arribat a la població fa 325 anys, com ara el periodista Antoni Ribas, el poeta David Jou o el rector de la basílica de Santa Maria de Vilafranca del Penedès, Xavier Aymerich, “qui és autor d’una novena magnífica escrita el 2020, durant la pandèmia”.
La publicació, que fins i tot torna a treure a la llum un text anònim publicat durant la dècada de 1930 en un setmanari anticlerical i que, “a pesar d’això, justifica les seves idees per presentar-nos el nostre sant com a patrimoni d’una societat republicana“, assenyala el coordinador d’aquesta antologia, és per a Solé una guia per “explicar amb lletres un fenomen que aquí tothom coneix i es fa seu de manera natural”.
“El felixisme, que fa unes dècades no era tan accentuat com ara, és present tant en els castellers que porten l’estampa del sant a la butxaca de la seva camisa per fer una construcció com en molts capellans que, tenint un vincle especial amb sant Fèlix, tornen passats els anys, fins i tot com a bisbes“, sentencia.
Una placa commemorativa al Convent de santa Clara
Aquest màrtir que podria haver viscut entre els segles III i IV, i que va sortir de les catacumbes romanes per viatjar fins a la cripta del temple vilafranquí, on va arribar l’11 de setembre de 1700, fins i tot continua acompanyant, en forma d’estampa, vilafranquins i vilafranquines a l’interior del seu taüt una vegada han mort, “com un signe de voler rebre’n l’acompanyament en el més enllà“, admet Solé.
Fruit d’aquesta profunda admiració encara ha nascut amb més força el propòsit d’aprofitar l’efemèride dels 325 anys del pelegrinatge de les relíquies per col·locar, el pròxim 11 de setembre, una placa commemorativa a l’edifici on les seves restes van fer nit, el 1700, abans d’arribar a la basílica que les acull: “Allà s’hi congregaven les germanes clarisses, i allà reivindicarem aquest fervor pel nostre sant“, conclou.
