El bisbe de Sant Feliu, Xabier Gómez, va mostrar la seva indignació aquest dimarts en un col·loqui a la seu central del Col·legi de Periodistes de Catalunya per la passivitat global davant de la massacre del poble palestí a Gaza. “Governs d’arreu del món, alguns de musulmans que tenen molta potència, han donat l’esquena als palestins amb un silenci i una indiferència que no són normals. Sentim a dir bones paraules, però a ningú li importa el futur de Palestina. És increïble”, va apuntar.
Durant l’acte, titulat “Alternatives al rearmament d’Europa” i organitzat pel grup de Periodisme per la Pau, Xabier Gómez va estar acompanyat per Antoni Soler, activista i expresident de FundiPau, amb qui va mantenir un diàleg moderat per la periodista Maria Lemus, membre d’aquest col·lectiu de professionals que treballa per crear consciència sobre problemes i conflictes socials i incorporar la mirada de pau als mitjans.
En la seva intervenció, Gómez va advertir que, en un món amb “més de 56 guerres en actiu” i en el qual “la indústria de la seguretat i la por són un negoci”, la societat actual està cridada a comprometre’s per intentar “deixar un món millor” a les futures generacions. “Creix la sensació —va apuntar— que si es vol la pau s’ha de preparar la guerra, però hauria de ser al revés: cal construir justícia per establir les condicions de base necessàries perquè hi hagi pau”.
El bisbe de Sant Feliu va denunciar els “interessos espuris darrere de totes les guerres”, en les quals, va dir, “tothom perd, sobretot els més pobres, les dones i els infants i els ancians”. “Assistim al funeral del multilateralisme en un món fragmentat en què la dignitat de les persones i el bé comú no vertebren ni la política, ni els discursos, ni les lleis”, va sentenciar el dominic, que va denunciar la ineficàcia de “les Nacions Unides i altres estaments internacionals” en un context en què es viu “una tercera guerra mundial a bocins”.
Davant d’aquesta tessitura, Gómez va defensar el “pensament crític” en una “societat civil desperta” que sigui “capaç de corregir els dirigents incapaços de buscar solucions”; també va reivindicar una “economia de la pau que transformi les espases en arades” i una “amistat social i una pau que neixen de la mateixa vocació evangèlica”.
“Les guerres no són catàstrofes, sinó crims preparats professionalment”
Per la seva banda, Antoni Soler va advertir que la societat actual tendeix a “posar desastres naturals com les grans inundacions o els terratrèmols en el mateix calaix que les guerres”. “Però les guerres no són catàstrofes: què pensaríem si un fenomen com ara la dana fos provocat deliberadament? Que pensaríem d’algú capaç de fer una cosa així?”, va argumentar Soler per assenyalar que les guerres són “catàstrofes volgudes, decidides i executades per algú contra altres persones”.
L’expresident de FundiPau va expressar la necessitat de canviar el llenguatge per afirmar, sense ambages, que “la guerra és un crim amb tota propietat”. “Hi ha crims —va assenyalar— que porten les persones a matar o fer mal a algú altre en un atac d’ira, i crims com les guerres, que es preparen professionalment, amb anticipació, quan no hi ha conflicte, intentant de generar el màxim de mort i destrucció amb l’excusa que no s’atreviran a atacar-nos”.
“Les guerres, per tant, no són un mal inevitable, sinó crims decidits que necessiten la col·laboració activa de milers de persones que donen forma a la indústria armamentística i totes les seves ramificacions”, va alertar Soler, que va instar a “oposar-se no sols a la guerra sinó a una manera de funcionar basada a devorar-nos els uns als altres”.
En aquest punt, Soler va rebutjar el rearmament d’Europa i va recordar que Unió Europea va ser concebuda originalment com a “model de seguretat compartida”, impulsat en el seu dia “per algunes persones lúcides després de dues guerres mundials i de segles d’enfrontaments i vessament de sang”. “Els impulsors de la UE van decidir que era millor col·laborar i no barallar-se, i que calia renunciar a l’exercici de la violència privada per resoldre els conflictes. La Unió és un invent perfectible, amb defectes, però basat en un sistema judicial per resoldre conflictes i un sistema policial que té el mandat d’evitar els mals produint el mínim mal possible”, va aclarir.
En el col·loqui posterior amb el públic, on va sorgir la preocupació generalitzada pel drama humà que es viu específicament al territori palestí de Gaza, el bisbe Xabier Gómez va instar considerar germans els gazians així com les víctimes d’altres guerres. “Sense sentit de fraternitat universal mai ens en sortirem”, va dir Gómez, reivindicant la feina feta per l’Església catòlica per la promoció de la conciliació i la diplomàcia i recordant el “no mataràs” com a element comú de totes les religions. “Com, invocant Déu, podem justificar les morts? És incomprensible”, va concloure.
