El passat 8 de maig, mentre l’Església catòlica presentava al món el 267è papa de la seva història, per a la dominica de la Presentació Gemma Morató (Reus, 1972) començava un compte enrere de quatre dies per lliurar a l’editorial Liguori l’esborrany del que seria un dels primers llibres del papa Lleó XIV. El resultat d’aquest intens treball d’immersió de la religiosa catalana en la figura del pontífex americà es troba ja disponible en anglès amb el títol 10 things pope Leo XIV wants you to know (Deu coses que el papa Lleó XIV vol que sàpigues) i ho estarà en castellà a partir del pròxim 9 de juny.
L’obra, adverteix Morató, no és una biografia de Robert Prevost ni una anàlisi socio-política, sinó un retrat que parteix de les primeres paraules de Lleó XIV per oferir claus de lectura espirituals i pastorals ancorades en la seva trajectòria com a agustí, bisbe, missioner i ara Papa. “És un intent de captar l’esperit d’allò que està començant. És una invitació a llegir entre línies, a escoltar la seva veu amb el cor obert. Un llibre de butxaca per saber qui és el nou pontífex i d’on ve, perquè les arrels d’un, en marquen la identitat”, detalla la professora de la Facultat de Comunicació Blanquerna URL i membre del consell assessor de Flama.
Què aporta un llibre d’aquestes característiques, avui en dia, tenint en compte l’oceà de publicacions sorgides en milers de mitjans de comunicació d’arreu del món?
Precisament perquè estem saturats d’opinions ràpides, titulars i lectures superficials, calen textos que ajudin a fer silenci, a discernir, a entendre què s’hi juga de fons. Aquest llibre vol ser això: un espai per escoltar sense soroll. Aporta mirada llarga, sentit espiritual i una mena de respiració lenta —que es llegeix ràpid— que avui ens fa falta per entendre els signes dels temps. I sobretot, vol ajudar a veure aquest nou pontificat com una oportunitat de renovació evangèlica per a l’Església i el món.
Què li ha cridat l’atenció, comunicativament, dels primers compassos del pontificat de Lleó XIV?
M’ha cridat l’atenció el to i especialment que ja en l’Habemus Papam va sortir amb un discurs escrit a la mà. Té un to proper, ferm però humil, arrelat en l’Evangeli i gens triomfalista. Lleó XIV no improvisa gaire, però no es fa sentir llunyà. Ha parlat des del primer dia com un home de Déu que coneix el dolor del món. També destacaria l’ús simbòlic d’algunes paraules clau —com pont, escolta, fraternitat, pau— que apareixen de forma constant i coherent. En el fons, tot el que ha dit fins ara comunica una Església que vol estar a prop, que no jutja des de la distància, sinó que acompanya des de dins. Serà un Papa frontissa, en un món i una Església polaritzats, sabrà unir en la diferència.
La publicació del seu llibre ha coincidit amb la Jornada Mundial de les Comunicacions Socials 2025, que ha comptat per darrer cop amb el missatge del papa Francesc. En el text, Bergoglio diu que la comunicació catòlica ha de “desarmar” els discursos hostils. Com es pot fer, això, sense perdre claredat ni veritat?
Desarmar no vol dir suavitzar la veritat, sinó alliberar-la de la duresa que fereix. La comunicació catòlica està cridada a una claredat valenta i una humilitat ferma. El papa ens va recordar que “la paraula pot construir ponts o murs”; per això, desarmar vol dir parlar amb veritat i amb amor, evitant la lògica de l’enfrontament. No es tracta de guanyar debats, sinó de sembrar comprensió i transmetre esperança.
Quin paper juga l’esperança en la missió del comunicador cristià avui dia?
L’esperança és el to de fons que transforma el que diem i com ho diem. Enmig del soroll i la desesperança, l’esperança cristiana fa possible una comunicació que no es resigna, que creu en el canvi, que acompanya processos i que sap esperar. Com va dir el papa Francesc, “parlar amb el cor” és creure que l’altre pot escoltar i pot canviar. M’encanta veure quantes vegades el papa es refereix al cor, quelcom que moltes vegades ha sigut banalitzat i, en canvi, és el lloc de l’opció preferencial.
Quines característiques hauria de tenir una comunicació que, com Jesús, sàpiga parlar al cor de les persones?
Una comunicació inspirada en Jesús és propera, concreta i compassiva. No s’imposa, interpel·la amb delicadesa. És capaç de mirar l’altre com a persona, no com a problema. Té paraules que curen, silencis que escolten i gestos que expliquen més que mil discursos. És una comunicació que toca la vida i obre camins.
Què destacaria del papa Francesc com a comunicador?
El papa Francesc comunicava des d’un cor transparent i deia les coses pel seu nom. Amb una autenticitat que connectava. Parlava amb senzillesa, amb imatges que tothom entenia. Tenia el do de la proximitat: et feia sentir vist, escoltat. No parlava des de dalt, sinó des del costat. I sabia escoltar: comunicava també quan callava, sobretot quan feia silenci i pregava, quan acaronava. Era, sobretot, un comunicador que feia el que deia.
