Prop de trenta persones provinents de comunitats i institucions vinculades a la Companyia de Jesús a Catalunya van participar, del 7 al 10 de maig, en la trobada anual convocada per la Companyia a escala estatal. El punt de reunió va ser el centre d’espiritualitat de Loiola, a Guipúscoa, i el fil conductor d’aquesta edició va ser el projecte apostòlic que guiarà la missió dels jesuïtes a Espanya durant els propers anys. Entre els participants hi havia una destacada presència de laics i laiques implicats en projectes socials, educatius i pastorals. Per aprofundir en el sentit i les implicacions d’aquesta trobada, Flama parla amb Xavier Casanovas, professor de la càtedra d’Ètica i Pensament cristià de l’IQS.
Per Casanovas, un dels grans reptes que es va posar sobre la taula a Loiola és com anunciar la fe en un context de profunda secularització, especialment visible a Catalunya. “La secularització que vivim ja no és rebuig o animadversió contra el fet religiós, sinó desconeixement total de què vol dir una vida espiritual o creient”, explica. En aquest sentit, destaca que una de les preguntes clau que es van fer va ser “com presentar avui el missatge de Jesús a persones que no n’han sentit mai a parlar”.
Un altre eix fonamental de reflexió va ser el de la missió compartida. Segons Casanovas, “hi ha un element clau: les institucions cada cop compten amb menys religiosos i més laics implicats, i això fa urgent caminar cap a un model on la missió sigui sostinguda per comunitats”. Aquest enfocament, diu, entronca amb la proposta del papa Francesc, que posa l’èmfasi en estructures comunitàries més que en lideratges personals. “És necessari que darrere de cada institució hi hagi grups de laics i religiosos en missió, no només individus”, resumeix.
Comunitats amb carisma i visió
Perquè aquesta col·laboració entre jesuïtes i laics sigui real i no només desitjada, Casanovas apunta a la necessitat de consolidar comunitats dins les pròpies institucions. “Un col·legi o un centre social no han de tenir només un director amb un equip directiu funcional; han de ser comunitats que comparteixin una visió, un carisma i una tradició”, diu. I afegeix que això implica espais de trobada, de formació i, sobretot, una actitud de fons: “Cal viure la tasca no com un rol assignat, sinó com una missió compartida”.
Les formacions, que ja són habituals en els projectes vinculats a la Companyia de Jesús, han de continuar, però amb un esperit renovat. “Les formacions no han de ser només per adquirir coneixement”, subratlla Casanovas. “Han de ser espais on fem nostre, com a comunitat, un estil de vida i de missió. Com les primeres comunitats cristianes, que ho compartien tot i vivien la fe en grup”, explica.
L’Església com a veu contracultural
Des d’una perspectiva més personal, Casanovas confessa que va quedar “especialment interpel·lat” per la consciència creixent que l’Església pot exercir un paper contracultural davant del món d’avui. “Avui dia no hi ha líders mundials que parlin de reconciliació, d’acollida, de fraternitat”, lamenta. I afegeix: “La sensació que tenim un paper a jugar, que podem portar una visió diferent del món, era molt present a Loiola. Potser ens toca mostrar una altra manera de ser i de viure”.
Pel que fa a la seva faceta acadèmica a la càtedra d’ètica i pensament cristià de l’IQS, admet que la tasca no és senzilla. “Som una institució universitària i hem de funcionar com a tal, amb recerca, títols, acreditacions…”, reconeix. Ara bé, considera que hi ha un marge per deixar empremta. “En aquest 10% de temps que no dediquem a la burocràcia universitària, es tracta de marcar una certa diferència”, apunta. I conclou recordant que “cal sembrar una sensibilitat que vagi més enllà dels paràmetres tècnics, una visió humanitzadora i espiritual enmig de l’acadèmia“.
Aquesta trobada a Loiola ha deixat, doncs, una empremta profunda tant en les línies estratègiques de la Companyia com en la vida concreta de les seves institucions. Però, sobretot, ha reforçat una convicció: només des de comunitats vives i compromeses serà possible afrontar els reptes que planteja el nostre temps.
